Un nou anàlisi d'Oxfam Intermón apunta que la riquesa de l'1% més ric s'ha incrementat més de 33,9 bilions de dòlars en termes reals des del 2015. Amb aquesta quantitat es podria posar fi a la pobresa anual 22 vegades, si considerem el llindar de pobresa més alt establert pel Banc Mundial de 8,3 dòlars al dia. La riquesa conjunta dels 3.000 milmilionaris del planeta s'ha disparat en 6,5 bilions de dòlars en termes reals des del 2015, i ja equival al 14,6% del PIB mundial.
L'informe “Del benefici privat al poder del públic: Finançar el desenvolupament, no l'oligarquia” es publica avui amb motiu de la 4a Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament que començarà el proper 30 de juny a Sevilla i en què estaran representats més de 190 països.
Els països més rics estan aplicant les retallades més grans de la història a l'ajuda oficial al desenvolupament, des que es van iniciar els registres el 1960. L'anàlisi d'Oxfam Intermón conclou que el 2026 els països del G7, que representen aproximadament tres quartes parts de tota l'ajuda oficial al desenvolupament, retallaran en un 28% la seva aportació en comparació amb 2024.
A més, la crisi del deute està portant a la fallida nombrosos governs del Sud Global. El 60% dels països de renda baixa estan a punt d’una crisi de deute, obligant els països més pobres a destinar molts més recursos a pagar els interessos a creditors rics que a invertir en educació o sanitat pública. Si no canvia res, només el 16% de les metes establertes en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles es compliran per al 2030.
Aquest nou anàlisi d'Oxfam Intermón posa el focus en el fracàs d'un model de finançament del desenvolupament que ha girat al voltant d'un “consens” sobre el paper de la inversió privada, essencialment del Nord Global. Així mateix, l'informe destaca el perniciós paper dels creditors privats, que ja representen cinc vegades més que el pes dels creditors bilaterals i concentren més de la meitat del deute dels països de renda mitjana i baixa, exacerbant la crisi derivada amb les seves condicions punitives i les seves negatives a negociar.
"La conferència de Sevilla ha de revertir el fracàs estrepitós d´aquest model de desenvolupament internacional", diu Franc Cortada, director general d´Oxfam Intermón. "S'està fraccionant el multilateralisme mentre es dóna prioritat als interessos d'uns quants superrics sobre els del conjunt de la població mundial. La solució davant la pobresa i la desigualtat no és a Wall Street sinó en més inversió pública en salut, educació o vivenda. I els recursos per garantir-ho han de venir d'on són els diners, així de simple, amb més impostos als superrics".
Oxfam Intermón demostra que entre el 1995 i el 2023 la riquesa privada es va incrementar en 342 bilions de dòlars, vuit vegades més que la riquesa pública, que només va augmentar en 44 bilions. En termes relatius, el pes de la riquesa pública global va disminuir respecte a la riquesa total durant aquest període.
L'organització urgeix els governs a una voluntat política més gran que impulsi un canvi de rumb contra la desigualtat extrema i permeti transformar el sistema de finançament per al desenvolupament:
- Davant l'unilateralisme, noves aliances estratègiques de països compromesos a acabar amb la desigualtat extrema. Els governs s'han d'unir i formar noves coalicions per avançar fins i tot sense consensos generalitzats. Països com el Brasil, Sud-àfrica i Espanya ja estan assumint un lideratge a nivell internacional, i la nova aliança global contra la desigualtat promoguda per Alemanya, Noruega, Sierra Leone i altres països és un bon exemple a què altres nacions es poden sumar.
- Anteposar el que és públic i rebutjar el “Consens de Wall Street”. Els governs han de rebutjar la idea del finançament privat com a "panacea" per finançar el desenvolupament. En canvi, han d'apostar per un model de desenvolupament des del públic per garantir serveis universals i de qualitat en salut, educació i cura, o en béns públics en sectors com l'energia i el transport.
- Reinventar el finançament al desenvolupament: impostos als ultrarrics, revitalització de l’ajuda, reforma de l’arquitectura del deute i disseny d’indicadors que vagin més enllà del PIB. Els donants del nord global han de revertir de manera urgent les retallades catastròfiques a l'ajuda i complir amb l'objectiu de destinar un mínim del 0,7% de la seva renda nacional. Els governs han de donar suport als esforços centrats en la nova iniciativa de les Nacions Unides per al deute, així com donar suport a la convenció fiscal de les Nacions Unides, seguint l'exemple del Brasil i la seva proposta en el marc del G20 d'aplicar nous impostos a les persones amb una riquesa neta elevada.
