1956-2026: 70 anys creant el futur que desitgem
Foto: Luis Soto/Oxfam Intermón
17/11/2026. La riquesa dels milmilionaris a Espanya gairebé s’ha multiplicat per cinc des del 2012, mentre que els salaris amb prou feines han recuperat poder adquisitiu respecte d’abans de la pandèmia, segons reflecteixen diversos indicadors sobre grans fortunes, salaris i beneficis empresarials. Així ho denuncia Oxfam Intermón, que, en el marc de la campanya electoral, demana ampliar la contribució fiscal del patrimoni i de les grans empreses de cara a la pròxima legislatura i lamenta l’escassa capacitat redistributiva de les administracions públiques.
Cada vegada es concentra més riquesa en menys mans i, a més, a una velocitat creixent. En concret, la riquesa conjunta dels milmilionaris (patrimonis d’almenys 1.000 milions d’euros) ha passat de 74.400 milions d’euros el 2012 a 352.400 milions el 2026, i el seu nombre, de 28 a 77 famílies. Si ampliem el focus i considerem les 100 fortunes més grans del país, la seva riquesa conjunta s’ha triplicat des d’aquell mateix any. Si el 2012 equivalia a l’11,8 % del PIB, el 2025 va arribar al 19,3 %. Dit d’una altra manera, el seu patrimoni equival a gairebé una cinquena part de tot el que produeix l’economia espanyola en un any.
Entre el 2002 i el 2024, la riquesa mitjana de les famílies que pertanyen al 10 % més ric ha crescut fins a un 78 %. En canvi, la de les llars del 50 % menys ric ha caigut un 11 %, i la del 25 % més pobre s’ha desplomat un 66 %, fins a situar-se en només 5.600 euros.
«En definitiva, es miri com es miri, a Espanya la riquesa es concentra cada vegada més i observem un empobriment del 50 % més pobre», afirma Íñigo Macías, investigador d’Oxfam Intermón. «La bonança de les xifres macroeconòmiques s’hauria de reflectir en la tranquil·litat de les llars, però aquestes, en canvi, pateixen l’angoixa d’unes factures cada vegada més cares que no poden afrontar amb uns sous que no aconsegueixen mantenir el seu poder adquisitiu».
Salaris mínims, beneficis màxims
El 18,3 % de les persones assalariades a Espanya cobra el salari mínim o menys, mentre que una àmplia majoria, el 67 %, cobra menys del doble del salari mínim legal, segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2024. Això passa mentre augmenten els beneficis empresarials, els salaris dels primers executius de les empreses més grans i el repartiment de dividends, fet que indica que la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora no es deu a la manca de recursos.
Els sous dels primers executius de les set empreses espanyoles més grans són 219 vegades el sou mitjà a Espanya i 264 vegades el sou medià. Si ampliem el focus a les 40 empreses més grans, la bretxa continua sent abismal: 148 vegades el sou mitjà i 178 vegades el medià.
Pel que fa als beneficis empresarials, aquests van augmentar una mitjana de l’11,6 % en els últims tres anys. Els dividends ho van fer un 23 %. A més llarg termini, entre el 2007 i el 2025, els beneficis declarats per les societats gairebé s’han duplicat (un augment del 85 %), mentre que el que paguen per l’impost sobre societats només ha crescut un 31 %: avui tributen per l’11,6 % dels seus beneficis, davant d’una mitjana del 21,1 % entre el 1995 i el 2006.
En canvi, els salaris són avui, en termes reals, entre un 4,5 % i un 7,6 % inferiors als d’abans de la pandèmia, segons el mes de referència. Si observem l’evolució des de la crisi del 2008, fins al 2023 el salari real es va mantenir sempre per sota del nivell del 2008; el 2024 amb prou feines el superava en un 1,1 % i el 2025, en un 2 %. El 2026, amb una inflació superior al 4 % des de l’agost, el salari real torna a retrocedir.
Els marges empresarials no han deixat de créixer des de la pandèmia i han arribat a l’11,1 % de les vendes en el segon trimestre del 2026, quan representaven el 7,5 % a finals del 2020. Per sectors, els vinculats a l’energia i les matèries primeres són els que més han augmentat, seguits de l’immobiliari i el químic i farmacèutic.
Frenar l’empobriment de les llars
El paper de l’Estat en la redistribució de la renda és menor que la mitjana europea. Mentre que tant a la UE com a la zona euro la intervenció de l’Estat aconsegueix reduir la desigualtat en més de 18 punts, a Espanya aquesta reducció és de només 13,8 punts. La desigualtat de renda ha disminuït en els últims anys sobretot com a resultat de la recuperació de l’ocupació, i no d’una redistribució més gran.
«La funció redistributiva de l’Estat és una obligació recollida a la Constitució per aconseguir el progrés social», recorda Íñigo Macías. «Tanmateix, les bonificacions, els buits legals i els mecanismes d’erosió fan que el sistema fiscal del nostre país no sigui prou progressiu».
Les llars que pertanyen al 50 % més pobre concentren un percentatge cada vegada menor de la riquesa. Si el 2002 en tenien el 12,5 %, el 2024 amb prou feines arribaven al 7,7 %. Al llarg del que portem de segle, la bretxa amb l’1 % més ric no ha fet més que augmentar: en el mateix període (2002-2024), l’1 % més ric ha passat de concentrar aproximadament el 13,8 % al 21,6 % de la riquesa del país.
Des d’Oxfam Intermón demanen que, durant la pròxima legislatura, s’impulsin, entre altres, les mesures següents:
«Totes les dades indiquen una desigualtat estructural de la riquesa i una concentració creixent. I, per molt que els salaris representin avui un percentatge més elevat del PIB, això es deu al fet que ha augmentat el nombre de persones que treballen i no a una millor distribució de la riquesa del país», afirma l’investigador d’Oxfam Intermón.
«Continuem sent un país desigual en comparació amb la resta d’Europa i l’Estat espanyol no s’ha mostrat capaç de reduir aquesta desigualtat per la principal via possible, que és la fiscalitat», conclou Íñigo Macías. «Hi ha pocs impostos concebuts per incidir en aquest repartiment desigual de la riquesa i els que hi ha no funcionen bé».
Notes per a l’edició:
Portaveus disponibles
Oxfam Intermón ha elaborat un document de propostes electorals per una vida digna de cara a les eleccions del 29N.
Les dades sobre la riquesa recollides en aquesta nota de premsa provenen de l’informe anual que elabora EL MUNDO («Los más ricos de España», edicions del 2012 al 2026). Les dades del PIB fan referència al 2025 i provenen de la Comptabilitat nacional trimestral d’Espanya: principals agregats (CNTR) de l’INE.
Les dades sobre la distribució i la concentració de la riquesa, així com la riquesa neta mitjana per percentil de riquesa (en euros constants) a Espanya, provenen de l’Enquesta Financera de les Famílies (EFF) del Banc d’Espanya.
Les dades relatives als beneficis declarats i als imports pagats per l’impost sobre societats provenen de l’Informe anual de recaptació tributària, 2025. El resultat comptable inclou dividends entre empreses d’un mateix grup; si s’exclouen les entitats que tributen al 0 % i a l’1 % (SICAV i fons de pensions), el percentatge del 2025 és del 12,8 %.
Les dades relatives a l’evolució mensual dels salaris reals provenen de l’indicador de salaris de CaixaBank Research i de l’IPC de l’INE. Les dades sobre els salaris mínims i sobre l’evolució dels salaris reals anuals des del 2008 s’han estimat a partir de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial de l’INE (utilitzant el salari mitjà anual) i de l’Estadística de Convenis Col·lectius del Ministeri de Treball i Economia Social (variació salarial revisada el 2025 i pactada el 2026 fins a l’octubre), deflactats amb l’IPC de l’INE.
Les dades sobre els marges empresarials provenen de l’estadística de Vendes, Ocupació i Salaris en Grans Empreses i Pimes (VESGEP) de l’Agència Tributària, Observatori de Marges Empresarials.
L’anàlisi sobre la capacitat redistributiva de l’Estat espanyol i la seva comparació amb la resta de països europeus prové d’Eurostat, EU-SILC (enquesta del 2025): diferència entre l’índex de Gini de la renda abans i després de les transferències socials.
Les set empreses considerades en la comparativa salarial són les que figuraven entre les 100 empreses europees més grans segons la classificació elaborada per la revista Fortune el 2024.
Les dades sobre les remuneracions dels primers executius de les grans empreses s’han extret dels informes sobre remuneracions dels consellers i dels informes de govern corporatiu que les empreses cotitzades han de publicar anualment. Els conceptes salarials inclosos comprenen tots els conceptes retributius meritats a favor del primer executiu durant l’exercici.
Les 40 empreses esmentades són les 40 empreses cotitzades més grans per volum de facturació. Les dades sobre els beneficis d’aquestes empreses fan referència al benefici net obtingut durant l’exercici 2024, i els dividends són els que s’han meritat a partir d’aquest benefici anual.
Salari mitjà vs. salari medià. El salari mitjà és la mitjana dels salaris que perceben totes les persones ocupades a Espanya, mentre que el salari medià és la xifra salarial que divideix el conjunt de les persones treballadores del país en dues parts iguals: les que tenen un salari superior i les que tenen un salari inferior. En el càlcul del salari mitjà, els sous més elevats tenen més pes i fan augmentar el resultat final. Per això, és menys representatiu que el salari medià, que, al capdavall, és el salari que se situa al punt intermedi.
Periodista - Departamento de Comunicación
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.