L'ajuda dels països rics a l'Àfrica occidental per fer front al canvi climàtic és insuficient i empitjora perillosament els nivells de deute

Els països rics i els donants multilaterals han mobilitzat fins al moment només el 7% dels 198.880 milions de dòlars que s’estima que necessitaran els països de l'Àfrica Occidental l'any 2030 per fer front a la crisi climàtica i prosseguir el seu propi desenvolupament mediambiental.

Segons un nou estudi d’Oxfam presentat avui, Climate Finance in West Africa, el 62% dels 13.900 milions de dòlars declarats pels donants entre 2013 i 2019 ha estat majoritàriament en forma de préstecs, que s'hauran de reemborsar, molts d’ells amb interessos, agreujant la crisi del deute en la majoria dels països de l'Àfrica Occidental.

El finançament de la lluita contra el canvi climàtic és un tema molt polèmic que, una vegada més, amenaça l'èxit de les crucials converses sobre el clima de la UNFCCC que se celebraran a Egipte aquest novembre. A Oxfam i a un centenar d'organitzacions de la societat civil africana els preocupa que els països africans arribin a la cimera amb poca confiança que els donants compleixin les seves reiterades promeses de mobilitzar 100.000 milions l'any per a l'acció climàtica als països pobres (un objectiu que el 2020 s'ha quedat curt per 16.700 milions de dòlars).

Aquestes organitzacions demanen als països rics, històricament responsables del canvi climàtic, que assumeixin la part que els pertoca per ajudar la regió a fer front a la creixent crisi climàtica que afecta el continent africà.

L’informe adverteix que els països rics cada cop utilitzen més els préstecs per ajudar els països de l’Àfrica Occidental a fer front al canvi climàtic. Entre el 2013 i el 2019, els préstecs han augmentat un 610%, passant de 243 milions de dòlars a 1.740 milions de dòlars. Les ajudes, en canvi, només han pujat un 79%. Entre els donants que més han fet servir els préstecs com a part del seu finançament total pel clima es troben el Banc Mundial (94%), França (94%), Japó (84%), el Banc Africà de Desenvolupament (BAfD) (83%) i el Banc Europeu d'Inversions (BEI) (79%).

"En un moment en què l'Àfrica Occidental trontolla a causa de múltiples crisis, com la climàtica, la de la fam i la de la seguretat, aquests fluxos financers són manifestament inadequats i no és el que s’havia promès. El que fan en realitat molts d'aquests préstecs és reduir la capacitat d’aquests països per afrontar aquestes crisis. La majoria dels països han caigut en una espiral de deute i pobresa, que va en contra del que s’entén per justícia climàtica. Les conseqüències són desastroses per als milions de persones que paguen el preu dels impactes del canvi climàtic, sense ser-ne responsables", va explicar Norman Martin, responsable de resiliència climàtica d'Oxfam Intermón.

Les conseqüències sobre el deute i la capacitat dels països per oferir serveis bàsics a les poblacions que s'enfronten a múltiples crisis són molt reals. Per exemple:

• Tot i que el Níger (7è país del món més vulnerable al canvi climàtic), Mali (13è país més vulnerable) i Burkina Faso (24è més vulnerable) s'enfronten a un alt risc d’endeutament, han rebut una part important del finançament destinat al clima en forma de préstecs i deutes: 51%, 43%, i 41%, respectivament. Aquests països ja estan sent empesos a una nova onada de mesures d'austeritat per part de l'FMI i estan planejant retallades pressupostàries combinades de 7.200 milions de dòlars per al 2026 que limitaran encara més la seva capacitat d'invertir en serveis públics de qualitat i en la protecció per als ciutadans.

• Ghana rep actualment el 40% del seu finançament per al clima en forma de préstecs i deute, tot i que ja té un alt risc d'endeutament. El 2019, Ghana va gastar 55 vegades més en el servei del deute que en l'agricultura. Té previst retallar el pressupost en 23.300 milions de dòlars per al 2026.

Oxfam creu que el finançament a l’Àfrica Occidental s’hauria de centrar en mesures d’adaptació, més que no pas de mitigació, atès que la regió contribueix molt poc a les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, hi ha una bretxa del 82% entre el finançament d’adaptació reportat el 2019 i les necessitats expressades pels països de l’Àfrica Occidental.

El Txad, el país més vulnerable i menys preparat del món per al canvi climàtic, té la bretxa de finançament més gran per a l'adaptació, amb el 95% de les seves necessitats financeres sense cobrir (1.620 milions de dòlars de 1.700 milions de dòlars) per al 2030.

Aquests resultats són encara més alarmants atès que la fam augmenta a un ritme sense precedents a la regió, en part a causa de les sequeres, que són cada cop més freqüents i severes a mesura que les pluges es tornen més irregulars i imprevisibles. Hi ha hagut un augment del 154% en el nombre de persones que pateixen inseguretat alimentària entre març i maig de 2022 en comparació amb la mitjana de cinc anys entre el 2017 i el 2021.

"Exigim que tots els donants augmentin amb urgència el finançament per al clima i compleixin les seves promeses. Aquests fons s'han de desemborsar com a subvencions, no com a préstecs i han de respondre a les prioritats i necessitats d'adaptació dels països receptors i les seves comunitats", va declarar Sidi.

Les recomanacions de l’informe donen recolzen la recent declaració conjunta de més d’una vintena de líders africans reunits a començaments d’aquest mes en un fòrum al Caire, on van instar els països més rics a complir les seves promeses d’ajuda perquè el continent pugui afrontar els efectes del canvi climàtic, del qual en té poca culpa.

L'informe es publica abans de les caravanes ciutadanes organitzades per unes 100 organitzacions de la societat civil africana, inclosa Oxfam, que viatjaran a Egipte passant per 23 països del continent. Les caravanes mobilitzaran les comunitats i els responsables polítics al llarg del camí per denunciar el dany que el canvi climàtic està causant a Àfrica i exigir més justícia en el finançament del clima.

"A mesura que l'Àfrica s'escalfa, la temperatura de les comunitats africanes també augmenta. Avui, la gent s’està unint per exigir més justícia climàtica. És urgent que la comunitat internacional, i concretament els donants rics, escoltin els seus crits", va afirmar Martin