Les restriccions de moviment i el setge total fan gairebé impossibles les operacions d’ajuda, segons denuncia Oxfam Intermón.
Vista de les ruïnes de la ciutat de Rafah, Gaza. Foto: Alef Multimedia Company/Oxfam
Gaza entra a la vuitena setmana de setge imposat per Israel, que bloqueja l’entrada de qualsevol tipus d’ajuda, subministraments vitals i béns comercials. El personal d’Oxfam Intermón a la Franja descriu la situació com un malson per a una població aterrida per les ordres de desplaçament forçat massiu i les matances d’Israel.
Israel ha emès reiterades ordres de desplaçament forçat per evacuar la població civil. Els nous bombardejos i atacs contra Gaza des del 18 de març han deixat prop del 70% de la Franja sota ordres de desplaçament o zones d’exclusió, afectant més de 500.000 persones. Moltes s’han vist obligades a refugiar-se en zones inhòspites, insegures i inaccessibles.
Des del 2 de març, Israel no permet l’entrada d’ajuda ni de béns comercials a Gaza. Moltes agències humanitàries s’han vist obligades a suspendre les seves operacions. Oxfam Intermón i els seus socis no han rebut ni un sol camió d’ajuda, paquet d’aliments, kit d’higiene ni cap altre equip essencial des que va començar el setge. Els subministraments d’Oxfam Intermón estan gairebé esgotats, i només queden uns pocs dipòsits d’aigua a la ciutat de Gaza.
La població a Gaza es troba emocionalment i físicament esgotada després de 18 mesos d’atacs aeris i ofensives terrestres, ordres repetides de desplaçament forçat i restriccions als serveis bàsics des del 7 d’octubre de 2023.
L’escalada recent de bombardejos, privacions i desplaçaments de la població palestina de Gaza ha dificultat greument els esforços d’Oxfam Intermón i de les organitzacions locals amb les quals col·labora per brindar suport a una població que s’enfronta a la fam i a una violència incessant.
Una treballadora d’Oxfam Intermón, desplaçada dues vegades en una setmana després de l’evacuació forçada de Rafah, explica que gairebé tot ha quedat destruït. Menciona el soroll dels trets a la nit i els plors de la gent al carrer, sense saber on anar. Un altre treballador d’Oxfam Intermón qualifica la situació de malson, amb gent demanant ajuda a crits sota munts d’enderrocs, altres intentant fugir desesperadament amb familiars ferits i d’altres lluitant diàriament per trobar alguna cosa per beure o menjar.
“És difícil explicar la terrible situació actual a Gaza”, declara Clemence Lagouardat, responsable de la resposta d’Oxfam Intermón a Gaza. “El nostre personal i el de les organitzacions sòcies presencien diàriament escenes de massacre i desesperació. La gent està aterrida, tem per la seva vida, ja que les ordres de desplaçament els indiquen, amb molt poc temps, que han de traslladar-se amb allò que puguin portar”.
“Les restriccions a la circulació interna també dificulten enormement les tasques vitals per salvar vides. Amb tantes persones desplaçades, la pressió sobre els recursos, cada cop més escassos, i sobre les necessitats operatives és enorme. La poca ajuda que ens queda dins de Gaza és molt difícil de fer arribar a les persones que viuen en refugis i tendes improvisades, donat el perill que suposa desplaçar-s’hi.”
“Des que es va reprendre la guerra, molts dels nostres equips han estat desplaçats”, explica Mohammad Nairab, director de l’Associació Palestina d’Amics del Medi Ambient (PEF), un dels socis d’Oxfam Intermón a Gaza. “Hem hagut de continuar amb la nostra feina, malgrat la inseguretat, ja que innombrables persones depenen de nosaltres per obtenir aigua, especialment en aquests temps difícils. Res no ens podria haver preparat per a una guerra sense precedents. El dany que patim, tant psicològic com físic, és profund i no es pot reparar fàcilment.”
Oxfam Intermón recorda que la població té dificultats per trobar aigua potable, amb instal·lacions bombardejades o inoperatives des que Israel va tallar el darrer subministrament elèctric necessari per al funcionament de les instal·lacions de sanejament. Els generadors d’emergència tenen poca utilitat a causa de les reserves de combustible pràcticament esgotades. Els preus dels pocs aliments disponibles s’han disparat, i moltes persones corren el risc de patir fam extrema.
“Cal aturar aquest terror i aquesta massacre de manera immediata”, subratlla Lagouardat. “Cal aixecar urgentment el setge per permetre que l’ajuda humanitària arribi a totes les persones que la necessiten.”
Oxfam Intermón exigeix un alto el foc renovat i permanent, el retorn segur dels ostatges israelians i dels presos palestins detinguts il·legalment, i l’accés immediat i sense restriccions a l’ajuda humanitària a gran escala a Gaza. Oxfam Intermón reitera la seva crida a la justícia i a la rendició de comptes per a totes les persones afectades. Els estats han de deixar de vendre armes a Israel, per evitar ser còmplices dels crims de guerra i de lesa humanitat comesos.
Notes per a l'edició:
Israel ha emès nombroses ordres i directives perquè les persones es traslladin a les zones que ha declarat com a "refugis coneguts".
Tanmateix, aquestes no disposen de les instal·lacions necessàries establertes en el dret internacional humanitari (DIH), que inclouen la provisió d’allotjament adequat, higiene, salut, seguretat i nutrició, així com el compromís de mantenir unides les famílies. Les disposicions del DIH sobre la protecció dels civils també garanteixen la seguretat d’aquelles persones que no puguin o no desitgin reubicar-se.
Evacuació | Com protegeix el dret en temps de guerra? – Llibre de casos en línia
La Norma 129 del DIH consuetudinari i l’article 49 del Quart Conveni de Ginebra de 1949 prohibeixen explícitament a una potència ocupant deportar o traslladar per la força membres de la població civil ocupada, independentment del motiu. Aquesta disposició és una pedra angular del dret d’ocupació; està dissenyada per impedir que la potència ocupant realitzi canvis demogràfics al territori ocupat, independentment de qualsevol justificació que pugui oferir per a aquests canvis. Subratlla el principi que cal protegir els drets i la dignitat de la població civil, fet que reflecteix l’obligació de la potència ocupant de garantir el benestar i la seguretat de les persones sota la seva administració. Hi ha excepcions per a l’evacuació de civils per la seva pròpia seguretat, però només de manera temporal i quan se’ls proporcioni refugi, aliments, aigua i accés adequat a atenció mèdica. Aquest no és el cas a Gaza. El 14 d’abril, l’ONU va confirmar a la roda de premsa diària de l’Oficina del Secretari General que, actualment, al voltant del 70 % de la Franja de Gaza es troba sota ordres de desplaçament o en zones d’exclusió, on les autoritats israelianes exigeixen als equips humanitaris que coordinin els seus moviments.
El 15 d’abril, l’ONU va informar que, entre el 18 de març i el 14 d’abril, l’exèrcit israelià va emetre almenys 20 ordres de desplaçament, fet que va posar sota ordres actives uns 142,7 quilòmetres quadrats, o el 39 % de la Franja de Gaza. A més de les zones sota ordres de desplaçament, les autoritats israelianes han sol·licitat a l’ONU que coordini i notifiqui els desplaçaments cap a la zona d’exclusió al llarg del perímetre de Gaza i al llarg de Wadi Gaza, on les forces israelianes s’han redeplegat des del 20 de març, cosa que representa aproximadament el 50% de la Franja de Gaza. En total, al voltant del 69% de la Franja de Gaza es troba sota ordres de desplaçament actives, dins de la zona d’exclusió o en ambdues.
A la roda de premsa diària de l’Oficina del Portaveu del Secretari General de l’ONU celebrada el 16 d’abril, l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA) va informar que els socis humanitaris estimen que, des del 18 de març, prop de mig milió de persones han estat desplaçades o desarrelades de nou. Això se suma als centenars de milers de persones que ja havien estat desplaçades repetidament abans de l’alto el foc.
Més testimonis del personal d’Oxfam Intermón a Gaza:
Una treballadora relata la seva pròpia experiència de ser desplaçada dues vegades, en menys de set dies, des de casa seva parcialment destruïda a Rafah: “Durant el primer desplaçament no vam dormir gens pels trets nocturns. Vam esperar que cessessin per poder marxar. Nou de nosaltres ens vam ficar dins un cotxe petit de quatre places amb nens, portant només alguns documents. Vaig deixar enrere el meu germà, que ens va haver de seguir més tard. Estava paralitzada per la por; gairebé no sentia les cames. La gent plorava al carrer sense saber on anar. Els nens i nenes de la meva família no paraven de plorar de por”. Descriu com els tancs avançaven pel barri. El segon dia de l’Eid, al final del Ramadà, es van despertar amb una nova ordre. “De nou, ens van dir que evacuéssim el lloc on ens refugiàvem. Vam haver de córrer a buscar un altre lloc on quedar-nos.”
Un altre treballador d’Oxfam Intermón a Gaza parla de les escenes que estan presenciant: “Algunes de les experiències que escoltem són autèntics malsons: històries de persones que aconsegueixen enviar missatges des de sota de les runes, demanant ajuda... que no arriba. Persones que intenten posar-se a resguard, sabent que no hi ha refugi, ferides pel camí, cridant ambulàncies que no poden arribar-hi perquè les carreteres són intransitables. Històries de persones sense diners, lluitant per trobar alguna cosa per menjar, trobant petites quantitats d’aliments als mercats, a preus fins a sis vegades superiors als habituals. Sense electricitat, la gent cuina amb llenya, que també s’està esgotant. La gent recorre a cremar plàstic en un intent desesperat de crear combustible alternatiu. La gent parla de les “noves” bombes. Expliquen com abans, durant la guerra, se sentia el soroll de les bombes viatjant per l’aire, però ara les bombes arriben amb un silenci mortal, deixant una devastació catastròfica al seu pas.”
“No tenim on anar, cap lloc on estiguem segurs”, diu un altre membre del personal d’Oxfam Intermón que, mentre treballava, va rebre la notícia que casa seva, a la ciutat de Gaza, havia rebut una ordre d’evacuació. Va considerar deixar la feina per intentar trobar un lloc segur on ell, la seva família i la seva mare gran poguessin refugiar-se. Finalment, van decidir no evacuar, en comprendre que no tenien cap garantia de seguretat.
Periodista - Departamento de Comunicación
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.
