La joventut ha estat la gran perjudicada de la dualitat crisi-recuperació de l'última dècada amb la Gran Recessió, la pandèmia de la COVID-19 i l'actual crisi de preus. Un mercat laboral disfuncional i un sistema de protecció social que ha oblidat les generacions més joves són dues de les principals causes per les quals, el 2021, una de cada tres persones amb edats compreses entre 16 i 29 anys estava en risc de pobresa i/o exclusió social.
Són dades que revela el darrer informe, La maledicció de l'eterna joventut, del Consell de la Joventut d'Espanya i Oxfam Intermón, i que analitza la situació socioeconòmica de les persones joves a Espanya l'any 2022.
“Ser jove avui significa afrontar una realitat de precarietat, inestabilitat i incertesa”, afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE. “Les persones joves, a les quals de vegades es culpabilitza de la seva situació de precarietat o la vulnerabilitat de les quals es normalitza, han crescut amb les pitjors perspectives econòmiques dels últims 60 anys”, continua González.
El creixement de la seva renda per càpita a mesura que fan anys, és cada vegada menor. Així, la generació Z, als 20 anys, viu un creixement econòmic un 40% inferior al que van gaudir les persones nascudes a la dècada dels 60 a la seva mateixa edat. Mentre que la generació Millenial, als 30 anys, ha viscut un creixement econòmic un 50% inferior al de la generació dels 60 a aquesta mateixa edat.
Tot i la recuperació general de l'ocupació durant el darrer any, el 2022 la taxa d'atur del grup amb edats compreses entre 20 i 24 anys duplica la mitjana nacional (24,10% vs. 12,48%), mentre que, per a aquells que tenen entre 16 i 19 anys, es multiplica fins a per quatre (48,67% vs. 12,48%). Espanya se situa en els primers llocs de les llistes d’atur juvenil de la Unió Europea. En matèria de salaris, des del 2008, l'augment de sou de la població general ha estat més del doble que el salari dels joves d’entre 24 i 35 anys i fins a 8 vegades més gran que el dels menors de 24 anys.
Això explica la pèrdua del seu poder adquisitiu i la bretxa intergeneracional, la qual s'amplia. El 2008 la diferència entre la renda mitjana total i la renda mitjana de les persones d'entre 16 i 29 anys era de només 400 euros, avui s'ha triplicat. En desfermar-se l'espiral de preus, les persones joves ja havien perdut el seu poder adquisitiu. La crisi de la inflació, per a la joventut, només agreuja la situació. L'IPC ha crescut un 35% respecte al 2006, mentre que el salari nominal dels i les joves d’entre 25 i 34 anys ha pujat tan sols un 25%, i el dels menors de 25 anys, un 15%. Per contra, el salari de les persones més grans de 35 anys s'ha mantingut proper (o fins i tot per sobre).
Com a conseqüència, aquesta generació s'enfronta al futur amb una riquesa acumulada molt inferior a la de les anteriors. El patrimoni net de les persones menors de 35 anys s'ha reduït en un 50% en 15 anys. De la mateixa manera, s'aprecia un retard important en l'edat a la qual els joves accedien a les experiències tradicionalment associades a l'edat adulta. Avui, els i les joves espanyols triguen tres anys més a emancipar-se que els seus veïns i veïnes de la Unió Europea (29,8 vs. 26,5).
“Veiem que són les i els joves els més afectats per les crisis, sense prou oportunitats per avançar i emprendre els projectes que corresponen a aquesta etapa vital: és la maledicció de l'eterna joventut ja que va més enllà dels 30 anys. Una societat que deixa enrere les persones joves és una societat insostenible”, afirma Julia García, coordinadora del projecte de drets de la joventut a Oxfam Intermón.
Amb un present truncat, les persones joves d'avui seran un feble suport per a la nostra societat en el futur. Ambdues organitzacions suggereixen la necessitat de polítiques públiques innovadores i ambicioses per a la joventut, que donin resposta a la seva situació de precarietat crònica, i que garanteixin el present i futur del país.
