La pobresa laboral s’estanca a Espanya malgrat el creixement de l’economia d’un 3,4% l’any 2024 i la creació de més de 400.000 llocs de treball. L’any passat, la taxa de pobresa laboral es va mantenir en l’11,6%, segons càlculs d’Oxfam Intermón. Aquesta dada és 5 punts superior a la mitjana de la Unió Europea i situa Espanya com el tercer país amb més pobresa laboral de la UE.
“En els darrers anys s’han aconseguit grans avenços amb la reforma laboral i les pujades del salari mínim interprofessional, però encara hi ha milions de persones treballadores en situació de pobresa laboral amb qui es manté un deute pendent”, explica Alejandro García-Gil, responsable de protecció social i ocupació d’Oxfam Intermón.
“Aquest Primer de Maig és important prestar una atenció especial a la situació d’aquelles persones treballadores amb contracte a temps parcial o fix discontinu, així com a les persones autònomes, perquè són aquests col·lectius els que més pobresa laboral pateixen, fins i tot treballant”, reclamen des d’Oxfam Intermón.
Un dels principals factors de discriminació en l’ocupació és l’origen de les persones treballadores. Gairebé el 30% de les persones extracomunitàries pateixen pobresa laboral, tres vegades més que les persones nascudes a Espanya. El nivell educatiu és un altre dels factors explicatius: la pobresa laboral és del 19,2% entre les persones treballadores amb estudis primaris, i baixa al 5,7% entre aquelles amb estudis superiors.
Pel que fa al tipus d’ocupació, el més penalitzat és el de les persones autònomes (una de cada quatre pateix pobresa laboral, en comparació amb una de cada deu persones assalariades) i el de les persones que treballen a temps parcial, la taxa de pobresa laboral de les quals duplica la de les que treballen a jornada completa (21,3% i 10,6% respectivament).
Finalment, la composició de la llar també determina el nivell de precarietat. La taxa de pobresa laboral es dispara quan hi ha menors d’edat, sobretot si es tracta de llars monomarentals (30%) o de famílies nombroses (36,4%).
Oxfam Intermón exigeix mesures per reduir aquestes altes taxes de pobresa laboral:
-
Adoptar la Directiva europea que protegeix les persones amb contracte a temps parcial. Es tracta d’una normativa que busca, entre altres aspectes, que el contracte sigui per defecte a temps complet, havent-se de justificar la parcialitat, i que les hores extres recurrents es consolidin en el contracte com a hores habituals. La transposició d’aquesta norma fa un any que està pendent al Congrés dels Diputats, fet que converteix Espanya en l’únic país de la UE que encara no l’ha implementat. Tots els partits han d’implicar-s’hi per aprovar-la com més aviat millor.
-
Aprovar per llei que les pujades del SMI es duguin a terme automàticament cada any i que l’administració disposi de salaris de referència a l’hora de contractar serveis. Aquesta actualització permanent del SMI és, de fet, un compromís de l’acord de govern del 2023.
-
Crear una prestació universal a la infància amb l’objectiu d’abordar la pobresa laboral associada a la presència de menors a la llar.
Desproporció amb els ingressos dels directors executius
L’any 2024, l’increment salarial real a Espanya va ser d’un modest 0,6%. En canvi, els directors executius de les 10 principals empreses espanyoles per nivell d’ingressos van guanyar una mitjana de 7,7 milions d’euros, un 11% més que l’any anterior i un 55% més que el 2020.
A nivell internacional, l’anàlisi d’Oxfam Intermón revela que la remuneració mitjana dels directors executius de les grans empreses va assolir els 4,3 milions de dòlars l’any 2024. Es tracta d’un augment del 50% en termes reals respecte als 2,9 milions de dòlars (ajustats per inflació) del 2019. Aquest increment supera àmpliament l’augment dels salaris mitjans reals de les persones treballadores, que ha estat del 0,9% durant aquest mateix període (als països amb dades disponibles sobre les remuneracions dels directors executius). “Encara que a moltes persones ens ho pugui semblar”, diu Alejandro García-Gil, “no es tracta d’un error del sistema, que funciona com un rellotge per als interessos per als quals va ser dissenyat: canalitzar la riquesa cap als qui més tenen”.
