Els països rics han tornat a incomplir els seus compromisos internacionals de finçament climàtic envers els països amb renda baixa i mitjana, aportant un finçament real de fins a 88.000 milions de dòlars per sota del declarat el 2022 (l'últim any del qual hi ha xifres oficials), segons afirma Oxfam Intermón.
Els països rics asseguren haver mobilitzat gairebé 116.000 milions de dòlars en finçament climàtic el 2022, superant per primera vegada els 100.000 milions anuals que havien promès assolir de cara al 2020, per ajudar els països del sud global a fer front a l'agreujament dels efectes de la crisi climàtica.
Tanmateix, tot i que gairebé 92.000 milions d’aquesta quantitat reportada es van aportar en forma de finçament públic, gairebé el 70 % d’aquests fons es van concedir com a préstecs. Molts d’aquests préstecs requereixen poc o cap esforç financer per part dels països rics, ja que es concedeixen a tipus de mercat rendibles, cosa que incrementa els nivells de deute dels països del sud global.
Oxfam Intermón calcula que el "valor real" del finçament climàtic aportat pels països rics el 2022 se situa només entre 28.000 i 35.000 milions de dòlars, i que com a màxim es van destinar 15.000 milions a mesures d’adaptació.
Les xifres d’Oxfam Intermón tenen en compte només l’equivalent en subvencions dels préstecs aportats (i no el seu valor nominal o total), reflectint així l’esforç financer real exercit pels països rics. En les seves estimacions, l’organització considera la diferència entre els préstecs a tipus de mercat i els que es concedeixen en condicions preferents, alhora que avalua el valor climàtic real del finçament declarat, en què aquesta contribució climàtica actualment està sobreestimada.
El finçament climàtic és un tema delicat en les negociacions internacionals, ja que la discrepància entre les promeses financeres i la realitat continua minant la confiança mútua que els països necessiten. Així mateix, té una importància vital a nivell material, ja que en molts països és l'única via per adoptar mesures climàtiques.
"Per fer-nos una idea del que suposen 35.000 milions de dòlars, és la quantitat de diners que les grans empreses de petroli i gas guanyen en només sis dies", afirma Norman Martin, responsable de finçament climàtic d’Oxfam Intermón. "Els països del sud global fa anys que surten malparats a causa de la quantitat real de finçament climàtic aportada a la baixa pels països rics. Les afirmacions d’aquests països que ja estan complint les seves promeses financeres són exagerades, ja que els seus esforços reals són molt inferiors al que indica la xifra oficial."
"Els països amb renda baixa i mitjana haurien de rebre la major part dels fons en forma de subvencions, que al seu torn han d’anar dirigides a impulsar veritables iniciatives relacionades amb el clima que els ajudin a adaptar-se als danys climàtics i a abandonar els combustibles fòssils", afirma Martin. "Actualment pateixen un perjudici doble: en primer lloc, pels efectes climàtics als quals amb prou feines han contribuït; i, en segon lloc, per haver de costejar els interessos dels préstecs que se’ls concedeixen per fer front a aquests efectes."
Els governs que es reuniran a la COP29 a Bakú (Azerbaidjan) a finals d’enguany per adoptar un nou acord mundial de finçament climàtic, anomenat Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat, han de centrar-se a no repetir els errors del compromís anterior dels 100.000 milions de dòlars anuals; en el seu lloc, han de garantir que els països rics aportin un finçament significativament més gran, i ho facin de manera més transparent i amb una rendició de comptes efectiva.
