La fam s’està utilitzant com a arma de guerra contra la població civil de Gaza, afirma l’ONG Oxfam Intermón, que renova la seva crida perquè es permeti l’entrada d’aliments, aigua, combustible i altres articles de primera necessitat.
L’organització internacional ha analitzat les dades de l’ONU i constata que, des que es va imposar el setge total, després dels atroços atacs de Hamàs i la presa d’ostatges civils israelians, només entra a Gaza el dos per cent dels aliments que hi entraven prèviament. Tot i que s’ha permès l’accés d’una petita quantitat d’ajuda alimentària, no s’ha autoritzat l’arribada d’aliments per proveir els comerços.
Amb l’escalada del conflicte arribant al seu dia 19, uns 2,2 milions de persones necessiten aliments amb urgència. Abans de les hostilitats, 104 camions diaris lliuraven aliments a la ja aleshores assetjada Franja de Gaza, la qual cosa suposava un camió cada 14 minuts.
Tot i que 62 camions amb ajuda han pogut accedir al sud de Gaza a través del pas de Rafah des del cap de setmana, només 30 contenien aliments i, en alguns casos, no exclusivament. Això equival només a un camió cada tres hores i 12 minuts des de dissabte.
“La situació és terrible, on és la humanitat? Milions de persones civils estan sent castigades col·lectivament sota la mirada del món; no hi pot haver cap justificació per utilitzar la fam com a arma de guerra. Els líders mundials no poden continuar asseguts mentre la catàstrofe es desenvolupa davant dels seus ulls; tenen l’obligació d’actuar i fer-ho ara”, assenyala Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.
“La situació empitjora cada dia. Infants estan patint greus traumes pels constants bombardejos, l’aigua potable està contaminada o racionada i aviat les famílies potser tampoc els podran alimentar. Quant més han de suportar?” continua Cortada.
El Dret Internacional Humanitari (DIH) prohibeix estrictament l’ús de la fam com a arma de guerra. Com a potència ocupant a Gaza, Israel està obligat pel DIH a satisfer les necessitats de la població de Gaza i protegir-la. El 2018, el Consell de Seguretat de l’ONU va adoptar la resolució 2417, que va condemnar unànimement l’ús de la fam contra civils com a mètode de guerra i va declarar que qualsevol denegació d’accés humanitari és una violació del dret internacional. Oxfam Intermón ja ha denunciat que cada vegada és més evident que la situació humanitària que es desenvolupa a Gaza incompleix la prohibició que condemna aquesta resolució.
L’aigua potable pràcticament s’ha esgotat. S’estima que ara només hi ha tres litres d’aigua potable disponibles per persona; l’ONU indica que un mínim de 15 litres per dia és vital en emergències humanitàries greus. Les reserves d’aigua embotellada s’estan esgotant i el seu preu s’ha disparat més enllà de l’abast d’una família mitjana de Gaza, arribant a multiplicar-se per cinc en alguns llocs. L’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA) ja ha alertat que part de l’ajuda alimentària permesa –arròs i llenties– és inútil, perquè no hi ha ni aigua potable ni combustible per preparar-los.
Diversos atacs aeris han deixat diverses fleques i supermercats destruïts o malmesos. Aquells que encara funcionen no poden satisfer la demanda local de pa fresc i corren el risc de tancar a causa de l’escassetat de productes essencials com la farina i el combustible. L’únic molí de blat operatiu a Gaza està fora de servei a causa dels talls de subministrament elèctric. L’Autoritat Palestina de l’Aigua indica que la producció d’aigua a Gaza és ara només el cinc per cent del seu total normal i s’espera que es redueixi encara més si les instal·lacions d’aigua i sanejament no reben electricitat o combustible per reprendre la seva activitat.
Hi ha aliments essencials, com farina, oli i sucre, que encara s’emmagatzemen en llocs que no han estat destruïts, molts d’ells situats a la ciutat de Gaza, però està resultant físicament impossible distribuir-los a causa de la manca de combustible, dels danys a les carreteres i dels riscos pels atacs aeris.
L’apagada elèctrica també ha interromput el subministrament d’aliments, afectant la refrigeració, el reg dels cultius i els dispositius d’incubació. Més de 15.000 agricultors han perdut la seva producció agrícola i 10.000 ramaders tenen poc accés a farratge, fet que ha provocat la pèrdua dels seus animals. Oxfam Intermón ha alertat que el bloqueig, juntament amb els bombardejos aeris, ha paralitzat la indústria pesquera, i centenars de persones que depenien de la pesca han perdut l’accés al mar.
Oxfam Intermón insta el Consell de Seguretat de l’ONU i als Estats membres de l’ONU a actuar immediatament per evitar que la situació empitjori encara més. I demana un alto el foc immediat, un accés equitatiu i sense restriccions a tota la Franja de Gaza per a l’ajuda humanitària i per a tots els aliments, aigua, subministraments mèdics i combustible necessaris per satisfer les necessitats de la població.
Un alto el foc immediat
Dilluns passat, els ministres i ministres d’Afers Exteriors de la UE no van aconseguir un acord sobre la posició comuna dels 27 davant la situació a Gaza. Els països estan dividits entre aquells que demanen un cessament total de les hostilitats i aquells que consideren que una ‘pausa humanitària’ seria suficient en aquest moment. Una interrupció puntual de la violència per permetre l’entrada d’ajuda humanitària no evitarà que continuïn morint milers de civils a Gaza. El nombre de víctimes a la Franja supera les 5.000, i una pausa només servirà per dilatar el patiment de la població.
Els caps d’Estat i de Govern, que es reuneixen aquest dijous a Brussel·les per reprendre la negociació, han d’exigir un alto el foc immediat i incondicional a totes les parts. Qualsevol altra decisió no servirà per protegir la vida de més de dos milions de civils (gairebé la meitat infants), agreujarà la catàstrofe humanitària i complicarà encara més la situació a la regió.
Després de la reunió de dilluns, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va plantejar que Barcelona podria acollir una conferència de pau entre Israel i els Territoris Palestins Ocupats a finals de novembre, coincidint amb la cimera de la Unió pel Mediterrani, que tindrà lloc en el marc de la Presidència espanyola de la UE. Celebrem aquesta iniciativa i demanem a la Presidència espanyola de la UE que lideri, en el si de la UE i la comunitat internacional, una sortida que garanteixi una resolució justa i permanent del conflicte d’acord amb el dret internacional.
