3 MILIONS DE PERSONES AMB AIGUA POTABLE

100.000 FIRMES A ESPANYA CONTRA LA VENDA D'ARMES

Quatre anys de conflicte devastador han sumit la població iemenita en una de les pitjors crisis humanitàries del món, que afecta el 80% de la població. Des de juny del 2015 hem assistit més de 3 milions de persones (1,9 milions el 2018-19) amb aigua potable, sanejament i diners en efectiu per comprar aliments i bestiar en els mercats locals. A Espanya, gairebé 100.000 persones han signat la petició de la campanya Armes sota control perquè el Govern espanyol deixi de vendre armes a l’Aràbia Saudita, que les podria estar fent servir en el conflicte.

UNA RUTA SEGURA PER A LES PERSONES QUE MIGREN DE VENEÇUELA A COLÒMBIA

Dels 4 milions d’habitants que han sortit de Veneçuela, 1,3 milions s’han refugiat o han migrat a Colòmbia, el país de més acollida. El viatge fins a Colòmbia són 8 dies a peu amb tota mena de riscos, sobretot per a les dones i nenes, exposades a la violència i a l’explotació sexual. Hi hem desenvolupat una “ruta de protecció” per a les persones més vulnerables: dones embarassades, persones discapacitades i població anciana. Prop de 9.000 persones han rebut suport a l’alberg de carretera on, a més de menjar calent, reben informació sobre els riscos que poden haver d’afrontar, subministraments bàsics, una targeta amb efectiu per comprar aliments i un bitllet d’autobús que els permeti viatjar amb seguretat.

SERVEIS ESSENCIALS I ASSISTÈNCIA LEGAL PER A PERSONES MIGRANTS I REFUGIADES

A JORDÀNIA, EL LÍBAN, SÍRIA I GRÈCIA 

Més de la meitat de la població siriana (gairebé 12 milions de persones) ha fugit del conflicte, i són els països veïns, com Jordània, el Líban o Turquia, els que han acollit la major part de les persones refugiades, que en molts casos viuen en condicions d’extrema pobresa. Per això, subministrem aigua potable, sanejament i aliments tant a Síria (2,28 milions de persones) com a Jordània i al Líban. A Grècia, on la població refugiada ha arribat en condicions molt difícils, hi garantim assistència legal i mèdica i formació sociolaboral; i al camp de refugiats de Moria (Lesbos), hi treballem sobretot amb la població més vulnerable, com ara les dones que viatgen soles o les persones que tenen alguna discapacitat.

ENERGIA SOLAR QUE FA BROLLAR AIGUA POTABLE AL DESERT 

A Somàlia i Somalilàndia, gairebé 5 milions de persones pateixen inseguretat alimentària i 2,6 milions (d’una població d’entre 14 i 15 milions) s’han vist obligades a desplaçar-se per culpa de les sequeres recurrents. Somalilàndia és una de les zones de la Banya d’Àfrica on milers de persones han millorat el seu accés a l’aigua gràcies a l’ús de la tecnologia. Amb la construcció de dessalinitzadores que funcionen amb energia solar, hem aconseguit portar aigua potable a més de 1.000 persones al dia. Fins aleshores, l’aigua era subterrània i salada. La gestió del projecte és comunitària i es duu a terme en col·laboració amb les autoritats locals.

PARALITZADES DUES LLEIS DE PRIVATITZACIÓ DE L'AIGUA I LA TERRA 

Dos canvis legislatius pretenien privatitzar recursos naturals tan fonamentals com la terra (a Hondures) i l’aigua (a El Salvador). L’impacte sobre la vida de milions de persones podria haver estat enorme. Qui decideix sobre l’ús dels recursos i qui els “posseeix” són factors clau de la desigualtat, d’aquí la importància de lleis adequades. La participació activa de la ciutadania amb altres organitzacions ha estat fonamental en tots dos casos. A El Salvador, 1.250.000 persones es van mobilitzar per paralitzar la llei. A Hondures, es va aturar l’avantprojecte de llei de consulta lliure, prèvia i informada que amenaçava els drets territorials dels pobles indígenes.

AUGMENT DE LA RECAPTACIÓ D'IMPOSTOS I MÉS TRANSPARÈNCIA EN ELS PRESSUPOSTOS PÚBLICS 

A tots dos països, l’objectiu és comú: millorar la recaptació d’impostos i la implicació del Govern i la població en els pressupostos públics. En tres municipis de Burkina Faso ha augmentat la recaptació d’impostos de 3 a 8 milions de francs CFA (Àfrica Central), és a dir, els ingressos gairebé s’hi han triplicat. En un país amb un índex d’economia informal elevat, hi treballem per sensibilitzar sobre la importància de pagar impostos per poder invertir més en serveis socials bàsics. Al Txad, hem donat suport a iniciatives perquè la ciutadania conegui més bé a què es destinen els diners públics, alhora que col·laborem amb el Govern del país, que s’ha compromès a compartir informació sobre els pressupostos d’una manera transparent i amb més freqüència.

ZONES LLIURES DE PARADISOS FISCALS I TERMÒMETRE DE LA RESPONSABILITAT FISCAL 

Ja en són 90, els municipis adherits a les Zones Lliures de Paradisos Fiscals, una iniciativa que vam llançar fa tres anys i que continua sumant ajuntaments i institucions públiques que es comprometen a contractar només empreses que no operen en paradisos fiscals. D’altra banda, el 2018-19 hem creat, al costat de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda, el Termòmetre de la Responsabilitat Fiscal, una eina que permetrà a les empreses ser més transparents i mesurar la seva responsabilitat a l’hora de pagar impostos. Dos avenços que contribueixen a reduir la desigualtat a Espanya.

FEINA I ALIMENTACIÓ SANA PER ALS PETITS PRODUCTORS DEL SECTOR LÀCTIC 

Burkina Faso, Mali, el Níger, Mauritània, Senegal i el Txad són els sis països on hem impulsat la campanya “La meva llet és local”, una iniciativa que dona suport als petits productors i productores de llet, que viuen els estralls del canvi climàtic i la dura competència de la llet en pols importada, més barata i de menys qualitat. La campanya ha estat un èxit i amb l’elaboració de derivats de la llet, com el iogurt o la mantega, s’allarga la vida del producte, a més de generar més llocs de treball. El projecte té el suport de desenes d’organitzacions privades, i alguns responsables polítics, com ara el president de Mauritània o els ministres de Ramaderia dels sis països, s’han compromès a impulsar-lo. A Burkina Faso, els canvis al mercat local ja són visibles.
Què hem

MILLORA DE LA PETITA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA I FORMACIÓ VETERINÀRIA PER ADAPTAR-SE AL CANVI CLIMÀTIC 

Fer front al canvi climàtic és un gran repte a les zones del planeta que més sofreixen les seves evidents conseqüències. Al Txad, donem suport a les comunitats perquè millorin la seva producció i les seves instal·lacions agrícoles, de manera que puguin disposar de mitjans de vida sostenibles, millors ingressos i reserves alimentàries per a quan les condicions empitjorin, amb llavors millorades i serveis tècnics especialitzats. Per assegurar la salut del bestiar, hem organitzat formacions per a 120 auxiliars de veterinària, que han rebut orientació, suport tècnic i productes per tenir cura dels animals. Així mateix, hem instal·lat centres de vacunació, farmàcies veterinàries i escorxadors per assegurar el procés complet en un entorn saludable.

PREPARACIÓ PER AFRONTAR ELS DESASTRES CLIMÀTICS

En aliança amb organitzacions nacionals i comunitàries, hem dut a terme formacions i pràctiques de preparació davant possibles desastres, com ara huracans, inundacions o sequeres. Les activitats s’han fet amb agricultors i agricultores a petita escala i amb pobles indígenes que, gràcies a aquests entrenaments, ara poden identificar alertes, coneixen possibles refugis i evacuacions, saben purificar l’aigua i ensenyen les nenes i nens a fer front a una emergència. El treball de prevenció de desastres dona prioritat a la participació activa de les dones.
Les sequeres també estan entre les nostres prioritats, per la qual cosa hem donat suport als petits i petites productors amb llavors adaptades al clima sec i els hem format en tècniques per aprofitar la poca aigua que tenen, preservar aliments i diversificar cultius.

4.000 NOUS LLOCS DE TREBALL DIGNE

La nostra aposta pel comerç just contribueix a millorar la vida de milers de petits productors i productores de l’Amèrica Llatina, l’Àsia i l’Àfrica, a més de garantir productes de gran qualitat que es distribueixen sense intermediaris i pels quals les persones involucrades perceben un salari digne. Durant l’exercici 2018-19, amb un augment del 15% en les nostres compres de comerç just, hem contribuït a generar 4.000 nous llocs de treball, el 75% permanents i el 31% destinats a dones. Actualment, el 76% de les persones productores estan organitzades en cooperatives (38% dones). Un altre fet destacable sobre els productes que distribuïm en les nostres botigues és que el 86% tenen certificació ecològica, en consonància amb l’aposta per la sostenibilitat i el medi ambient.

MESURES CONTRA ELS FEMINICIDIS

Els dos últims anys, a Hondures hi ha hagut més de 4.000 feminicidis, dels quals el 96% han quedat impunes. A més de donar suport a les supervivents de violència amb quatre cases refugi on aquestes dones reben atenció integral, hem demanat al Govern que inclogui en els seus pressupostos del 2019 un augment de les partides destinades a lluitar contra la violència i els assassinats a dones, una reivindicació històrica de les organitzacions camperoles i feministes. Els recursos destinats pel Govern inclouen 35 milions de lempires per a crèdits a dones rurals, 10 milions per a la xarxa de cases refugi i 40 milions per a les unitats d’investigació de feminicidis. És la primera vegada que s’aconsegueixen fons per a tot això.

PREVENCIÓ DE L'ASSETJAMENT SEXUAL A LES DONES

Al Marroc, d’una població de 9,5 milions de dones de 18 a 64 anys, gairebé 6 milions (63%) han estat víctimes de violència. L’assetjament sexual en l’espai públic és una pràctica comuna entre els homes, i en una gran part de la societat marroquina la violència i l’agressivitat són trets vinculats a la masculinitat. Hem impulsat, a través d’un seguit de propostes lúdiques i artístiques en espais públics, una campanya, “Baraka”, perquè els homes joves es qüestionin els seus privilegis i per promoure la consciència de la societat en general. Teatre, partits de futbol mixtos, concerts i debats oberts estan contribuint a canviar les idees i pràctiques actuals, per prevenir la violència sexual contra les dones i les nenes. La campanya ha arribat a una població directa de 24.000 persones i indirecta de més de 200.000.

CONTRA EL TRÀFIC I L'EXPLOTACIÓ SEXUAL

L’any 2018, el Govern de Guatemala va registrar 10.811 denúncies de violència sexual, 159 denúncies per delictes d’explotació sexual i 274 casos de tràfic de persones. Hem contribuït a la formació de personal de justícia, fiscalia i migració per detectar i atendre com cal els delictes de tràfic de persones i explotació sexual. Gràcies a un treball de coordinació entre diverses institucions, s’està aconseguint que la policia i la fiscalia i la defensoria de dones indígenes actuïn d’una manera més integral. També s’ha creat una xarxa regional de fiscals contra el tràfic i l’explotació sexual.