info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

Angélica, Carlota i Juana

EN PRIMERA PERSONA: Quan no n'hi ha prou en menjar "tortas" de blat de moro

"Aquí no aconsegueixo el que em van recomanar que li donés a la meva filla ... el que faig és donar-li de menjar herbes, les coses comunes que s'aconsegueixen a la comunitat. No tinc prou diners per anar a comprar". Qui parla és Angélica, una dona quitxé de Guatemala. A la seva filla Sinde, de 4 anys, li van diagnosticar desnutrició crònica. Aquest trastorn alimentari afecta el 49% dels menors de 5 anys del país, xifra que s'eleva al 68% entre els nens i nenes indígenes.

(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón

A causa de la situació d'inseguretat alimentària que afecta la comunitat de Pamaria al municipi Saint Lucia La Reforma, al sud-oest de Guatemala, a la filla de Juana li han diagnosticat desnutrició greu.

(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
"Ho hem provat de diverses maneres i no trobem com alimentar-la. No hi ha feina, no tenim terra, ja s'han acabat els diners"

Angoixada és l'adjectiu que millor defineix el sentir permanent de Juana, una dona indígena guatemalenca. No troba els recursos per alimentar la seva filla de dos anys a qui van diagnosticar desnutrició crònica. Llavors va sorgir la desesperació: "Ho hem provat de diverses maneres i no trobem com alimentar-la. No hi ha feina, no tenim terra, ja s'han acabat els diners".

La majoria de famílies camperoles indígenes treballen com temporeres en finques de terratinents a canvi d'un sou de misèria. Algunes famílies aconsegueixen llogar una parcel·leta on cultiven per l'autoconsum. "No tenim cap terreny ni res. Només lloguem un terreny per anar a sembrar blat de moro, fesol ... Paguem una quantitat per llogar el terreny però no tenim res, només aquesta casa" ens explica Carlota, una camperola quitxé.

La fam a Guatemala és crònica i desestabilitzant

En els centres de salut demanen a les mares que, a banda de les tortas de blat de moro, els donin als seus fills i filles patates, plàtan, alvocat, ous, llet ... Aliments rics en proteïnes i vitamines. "Quan el meu marit acaba de treballar, durant una setmana puc donar-los als meus fills el que em diuen que he de donar-los. De vegades els compro roba, però amb el poc que guanyem, els meus fills no mengen bé, gairebé no comprem les verdures que hauria de donar-los" explica Carlota.

La pujada constant i sostinguda del preu del blat de moro, bàsic en la dieta de la població més pobra, és la gota que ha fet vessar el got en moltes llars guatemalenques, on el 66% dels ingressos es fan servir per comprar aliments. Angélica, la mare de Sinde, ens ho confirma: "Amb l'augment del preu de la cistella bàsica, no ens arriba. No només comprem menjar, també coses per rentar la roba, com sabó. I no ens arriba. Aquí se’n van els pocs ingressos que tenim".

Contingut relacionat