Imagina un futur sense pobresa

La Moina Sardar té 35 anys i viu al costat del seu marit Lucas (47 anys) i un dels seus dos fills (Munna, 15 anys) en ManiKhar, una petita població de 370 habitants envoltada d'estanys, palmeres i arrossars al sud-oest de Bangla Desh. El seu fill gran Mikhal (20 anys) realitza els seus estudis a la ciutat de Dhaka.

Ella és una de les 38 dones productores de la comunitat que realitzen cistelles amb fulles de palma per a l'organització base. Això els permet tenir els seus propis ingressos i prendre decisions sobre el futur de la seva família. En aquesta zona arrossera la majoria de les persones treballen vinculades a la producció d'aquest cereal. Els jornals no arriben per cobrir les despeses familiars, el menjar, la salut i l'educació, i moltes persones es veuen obligades a realitzar treballs extres.

La Moina comença el dia molt d'hora. Talla llenya, encén el foc i pasta la farina per preparar chapati. Serveix la ceba cuinada, la patata, l'aigua per al chai i esmorza amb la seva família.

La Munna, el seu fill, realitza les últimes tasques abans d'anar a l'escola. Gràcies a que el comerç just fomenta el desenvolupament socioeconòmic i l'apoderament de les comunitats productores part dels ingressos obtinguts per la venda de les cistelles que elaboren Moina i les seves companyes repercuteixen en la població a través de millores en escoles i altres infraestructures.

A punt per començar el dia, el Lucas marxa al camp a recollir les fulles acabades de néixer al cor de les palmeres, abans de l'arribada de la pluja intensa a la temporada de monsons. La Moina continua amb les tasques de la llar.

Al rebedor de casa amb les portes obertes de bat a bat, els primers vents del monsó, refresquen l'aire. "Vaig aprendre a trenar les fulles de palma quan era petita, el plat Shimula va ser el primer que la meva tia em va ensenyar a fer. Era un plat per decorar, no tenia més utilitat que aquesta ", explica Moina.

Amb l'inici d'un xàfec el Lucas torna a casa. Deixa l'aixada a l'entrada, es treu les xancletes, s'acomoda el lungui i s'asseu a costat de la Moina a teixir la tapa d'una caixa.

Gràcies a la fabricació d'aquestes cistelles, les famílies de la comunitat aconsegueixen ingressos per millorar la seva alimentació i tenir una vida digna. Aquest treball contribueix a construir un futur millor per a la família de la Moina i les de les seves companyes.