MEBRIT KESAYE
El poder de la formació i de les oportunitats a Etiòpia

Munadhel pertany a la comunitat muhamasheen, una minoria que ha estat objecte de discriminació durant segles. Els seus membres s'enfronten a la pobresa extrema.

La família de Munadhel lluitava cada dia per aconseguir menjar suficient. Quan ell encara era menor d’edat, es va veure obligat a abandonar els estudis per fer feines ocasionals i ajudar a casa.

“A vegades no hi havia res per menjar. Sempre teníem gana i vaig haver de deixar d’estudiar perquè la meva família pogués sobreviure”, recorda.

Amb el suport d'Oxfam Intermón, gràcies a persones com tu, la família del Munadhel va rebre una paga mensual que va fer possible que ell pogués tornar a l'escola i completar la seva educació secundària. A més, Munadhel va aprofitar aquests ingressos per a treure's un diploma d'anglès i un altre d'informàtica, a més de formar-se en primers auxilis, gestió de projectes i planificació estratègica.

Munadhel ajuda a fer els deures als seus germans Sarah i Omar. (c) Ahmed Albasha for Gabreez / Oxfam

“Quan vam rebre l'ajuda va ser com sortir de la foscor a la llum. La meva vida va canviar completament: vaig tornar a estudiar, va millorar la nostra alimentació i la meva família va recuperar l'esperança”, afirma Munadhel.

Actualment, està cursant el primer any de Comptabilitat a la Universitat de Taiz i somia amb completar un doctorat. La seva família, que abans vivia en la incertesa, gaudeix de noves oportunitats gràcies a l'esforç d'aquest jove i al teu suport.

Gràcies per ajudar-nos a demostrar que la pobresa té solució. La teva solidaritat és el motor que fa possible un futur més just i igualitari.

Aquest mes de novembre et presentem l’Ilda, que ens rep al capdavant del seu petit negoci d’alimentació, que compagina amb la cria de bestiar. Viu al país més jove de l’Àsia, Timor Oriental, on hi ha uns alarmants índexs de desigualtat, pobresa i vulnerabilitat davant el canvi climàtic. Ella, però, es mostra feliç perquè, gràcies al teu suport, ha aconseguit forjar-se un futur allunyat de la pobresa. Vols saber com l’has ajudat?

Les dones de Timor Oriental experimenten grans cotes de desigualtat i exclusió, ja que no tenen accés a l’educació ni ingressos propis. Des d’Oxfam Intermón treballem per combatre la desigualtat donant suport a les persones més vulnerables. Per això, en col·laboració amb l’organització local KSI, ens va semblar fonamental impulsar el programa “Estalvis per al canvi”. Amb aquest programa volem canviar les injustes regles que condemnen les dones a la pobresa i fomentar-ne l’autonomia, la independència i l’empoderament.

A les participants del programa sempre els demanem que escriguin en un paper els seus “desitjos”. L’Ilda ho va tenir molt clar: es va unir al programa per aconseguir construir-se una casa i, alhora, assegurar-se uns ingressos estables a través de la cria de bestiar i l’agricultura. Per a això, necessitava aprendre a enfrontar-se a la crisi climàtica que castiga tant el seu país.

Mitjançant el programa li hem brindat formació per millorar en la planificació i gestió de les collites i per tractar amb el bestiar en condicions adverses. I també li hem donat eines perquè incrementi la seva confiança en ella mateixa i per impulsar la seva presa de decisions, ja que, en el seu entorn, l’Ilda no té referents femenins: les decisions importants sempre les han pres els homes, perquè fins ara eren ells qui gestionaven els diners i treballaven fora de casa.

Ara somriu quan ens explica que ha aconseguit fer créixer papaies, plàtans i altres fruites i hortalisses, i que ha après a evitar que el bestiar emmalalteixi. I, el més important, ha esdevingut un exemple de lideratge femení per a altres dones i és líder del seu grup d’estalvi. Tot això està revolucionant positivament la seva comunitat!

Dilma Herrera és una dona forta i emprenedora que, amb 62 anys, no s’imaginava haver de reinventar-se per poder continuar vivint a l’Amazònia boliviana, el lloc on van créixer els seus avantpassats i avantpassades i que amb la seva prosperitat ha alimentat tota la seva família durant segles. Això és casa seva i, si s’ha de jutjar per la determinació amb què ha sabut fer front a la pressió de la crisi climàtica, continuarà sent-ho molts anys. Descobreix com li dones suport! Com moltes altres dones indígenes de la zona, la Dilma s’ha dedicat sempre al cultiu de la nou del Brasil i el cacau, que són la seva principal font d’ingressos.

Malauradament, els fenòmens climàtics adversos han augmentat a Bolívia, el país de l’Amèrica del Sud més vulnerable a la crisi climàtica i el més afectat per la manca d’aigua. La Dilma no recorda haver vist una quantitat tan gran d’inundacions i de sequeres extremes com en els últims anys.

A causa d’aquests fenòmens, la producció de la Dilma es va reduir a menys de la meitat i els seus ingressos van caure en picat. La crisi climàtica ha generat greus problemes econòmics a les famílies agricultores i això els ha obligat a buscar noves maneres d’obtenir ingressos. La ramaderia i l’explotació minera de l’or s’estan estenent en aquella zona, en les formes tant legals com il·legals, i ja són la principal alternativa de negoci. Per a la tinença de bestiar, les empreses i persones propietàries privades talen arbres i cremen la vegetació de les zones de bosc perquè les vaques puguin pasturar. Tot això provoca incendis, desforestació i la contaminació dels rius.

Des d’Oxfam Intermón donem suport a les persones més afectades pel canvi climàtic, que també són les més vulnerables. Per això, hem format la Dilma i altres persones de famílies agricultores perquè aprenguin a cultivar diversos tipus d’arbres fruiters. Els hem lliurat plançons i també un rusc per iniciar un il·lusionant projecte d’apicultura. Actualment, la Dilma té una parcel·la on, a més de cacau, conrea cupuaçú, eucaliptus, taronges, mandarines, blat de moro i ametlles. Aquestes varietats creixen en èpoques diferents de la del cacau i li permeten tenir ingressos de manera continuada.

“Ara tinc plantacions de totes les varietats. Això em dona fruits i m’agrada molt. Voldria continuar sembrant més plantacions perquè això ens dona per viure per a mi i la meva família.”

I, a més a més, les abelles del rusc no només li donen de 10 a 20 litres de mel per poder-los vendre, sinó que també pol·linitzen les flors i fomenten la producció de fruits.

Ajudant la Dilma i moltes famílies no només els facilitem la possibilitat de viure a les seves terres mitjançant una agricultura sostenible: també preservem l’Amazònia, que és un dels pulmons del planeta més importants.

Aquest mes et portem la història de la Marianne, una dona de les Filipines amb una energia contagiosa que, gràcies a la formació rebuda, està ajudant la seva comunitat a protegir-se de desastres climàtics. Gràcies per fer-ho possible!

Marianne Penido forma part del grup de dones encarregades de reduir el risc de desastres a la municipalitat de Dolores, al nord de les Filipines. La crisi climàtica està portant fenòmens cada vegada més extrems i freqüents a aquesta part del món, però, gràcies a la seva perseverança i a les capacitats que ha adquirit, la Marianne està tirant endavant i aconseguint que tota la gent del seu petit municipi també ho faci.

No et pots imaginar com ha canviat la seva visió de futur d’un temps ençà. Ara se sent més segura i, el més important, es mostra feliç per poder continuar vivint a la seva terra.

La Marianne forma part d’un ampli projecte destinat a fer que les persones que viuen en zones de risc de desastres climàtics puguin rebre formació per coordinar-se a l’hora de fer front a emergències a petita escala. Garantir que les dones estiguin incloses en els espais de presa de decisions és una de les claus del programa. I aquest detall, que podria semblar un de tants, ha resultat transformador. La pertinença a aquests grups i les formacions que han rebut han convertit aquestes dones en líders forts, amb un rol decisiu a les seves comunitats.

Les dones s’organitzen en grups que fomenten l’estalvi i fan servir aquests fons per a diversos propòsits. Alguns grups atorguen préstecs a baix interès als seus membres perquè puguin cobrir despeses o posar en marxa petites empreses, mentre que d’altres utilitzen els fons per participar en projectes de millora de l’entorn. És el cas de la Marianne, que s’ha implicat en un programa de reforestació de manglars que té com a objectiu protegir la seva comunitat de grans tempestes i alhora proporcionar un viver per a peixos, crustacis i altres animals marins.

Aquestes solucions estan resultant tan efectives que no només es duen a terme a les Filipines, sinó que també s’apliquen a comunitats afectades per l’emergència climàtica al Nepal, Indonèsia i Bangladesh.

Com tu, creiem que totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats, amb independència del lloc on hagin nascut. De part de la Marianne i de totes les persones a les quals estàs donant suport, moltíssimes gràcies.

Avui et convidem a conèixer Leticia Yankey, una dona pionera en la producció de cacau a Ghana (d’aquest país i de Costa d’Ivori procedeix el 60% del cacau que es consumeix a tot el món). La història de la Leticia i la seva lluita per la igualtat d’oportunitats és tot un exemple de vida per a moltes dones!

Si consumeixes habitualment un producte tan deliciós com la xocolata, sabràs que el seu preu s’ha disparat els últims anys. La demanda mundial no para de créixer. Tanmateix, un 90% de les 800.000 persones que es dediquen al conreu del cacau a Ghana no es beneficien d’això i inexplicablement viuen en la pobresa. “Hi ha moltes persones intermediàries, des d’aquí no controlem res”, es queixa la Letícia.

La Letícia va començar cultivant blat de moro, mandioca i plàtans, cosa que li va permetre comprar noves terres i dedicar-les a la producció de cacau. Va passar de 2,5 hectàrees a més de 14 i va fundar la cooperativa Cocoa Mmaa, composta majoritàriament per dones i ara dirigida per ella.

“Vaig començar a sembrar cacau el 2010, vaig ser la primera de la regió. Altres dones em van veure i em van imitar. Va ser el començament de la cooperativa, que avui té 600 membres”, explica.

La seva història és un model de valentia a Ghana, on el sector està dominat pels homes: ells posseeixen la terra, gestionen els ingressos i són els principals destinataris dels processos de formació que duen a terme les empreses i el Govern.

El fet de ser una cooperativa de dones els permet negociar millors condicions de venda i tenir més força per exigir canvis en la regulació, començant per la possibilitat de ser propietàries legals de les terres que els pertanyen i que aquestes no passin per defecte a les mans dels seus marits, a més de percebre un percentatge més gran dels ingressos d’aquest lucratiu negoci que només beneficia unes poques persones.

Des d’Oxfam Intermón estem donant suport a la cooperativa de la Leticia amb formació sobre negocis, producció agrícola i legislació. Volem que a Ghana i altres països prosperin els negocis sostenibles, que promoguin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, beneficiïn l’esglaó més feble de la cadena (el que treballa la terra) i esdevinguin opcions de vida justes i dignes per a totes aquestes persones.

La pobresa es pot erradicar. I amb el teu suport, Nombre, ho estem aconseguint. Milions de gràcies.

Aquest mes et portem a Baraipur, molt a prop de Calcuta, per presentar-te l’Anima, una dona somrient, treballadora i amb una gran determinació per fer que la família tiri endavant, gràcies al treball que desenvolupa com a artesana a l’associació EMA, que té el suport d’Oxfam Intermón.

Anima Mondal ens rep al costat del centre d’elaboració d’artesania on treballa, a la petita localitat de Baraipur. Amb 38 anys, es confessa orgullosa de tenir una professió que va aprendre ja fa més de quinze anys, quan es va incorporar a l’Associació de Màrqueting Just (EMA). El seu marit va haver de deixar de treballar després de patir un greu accident i des d’aleshores és ella qui fa avançar la família, formada per les seves dues filles, el marit i la sogra.

El treball de l’Anima consisteix a donar l’acabat a les peces de cuir pintant-ne les vores. Ens comenta que li encanta haver-se fet artesana i que vol jubilar-se a EMA, on les condicions laborals són justes i hi ha confort i bon ambient entre els companys i companyes.

L’aposta social d’EMA és un dels motius pels quals treballem amb aquesta associació des del 2010. Dones com l’Anima elaboren amb professionalitat i entusiasme la col·lecció de bosses i carteres de cuir de la nostra marca de moda de comerç just Veraluna. EMA prioritza la contractació de les persones més vulnerables, sense formació ni ingressos, de l’àmbit rural. Al cap de tres anys, esdevenen sòcies i, a partir d’aquell moment, participen de ple dret en els òrgans de decisió de l’associació. Això suposa tota una revolució per a aquestes dones, travessades per una doble discriminació: la d’haver nascut dona i la de la pobresa. A l’Índia, milions de dones són contractades com a mà d’obra barata per a la gran indústria tèxtil en condicions properes a l’esclavitud.

Escoltar la història d’il·lusió i esperança d’Anima Mondal ens reafirma en la nostra aposta pel comerç just. Amb aquesta eina no només combatem la pobresa sinó que també empoderem milers de persones, mitjançant formació i treball digne. Milions de gràcies per fer-ho possible.

Ens encanta compartir amb tu tot allò que aconsegueixen les persones a les quals dones suport. Aquest dilluns t’expliquem la història de la Mihret, que, gràcies a persones com tu, ha pogut rebre suport per començar de nou després de la guerra a la seva Etiòpia natal.

Mihret Halefom té 35 anys i una motxilla vital molt intensa. Ha sobreviscut a una guerra i sap perfectament el que és haver de fer front a la pobresa. Després d’uns anys molt durs, en què cada dia era una lluita per la supervivència, ens rep il·lusionada a la seva petita cafeteria, al cor de Kukufto, a la regió de Tigre (Etiòpia), un lloc confortable que és un somni fet realitat.

Recorda bé el 4 de novembre del 2020, el dia en què va esclatar la guerra a Tigre: “Tenia una casa pròpia i una botiga i un restaurant amb els quals mantenia la meva família, però tot va quedar destruït i vaig haver de fugir amb el meu marit i els meus cinc fills i filles”.

La vida com a desplaçada va ser molt dura. Sense llar ni pertinences, va haver de malviure en una regió greument afectada per la sequera, amb moltes altres famílies desesperades i ben a prop de la inanició. “Menjàvem allò que trobàvem: si hi havia sort, teníem tef sec i te. Va ser molt difícil”, ens explica.

Després de l’alto el foc, la Mihret i la seva família van decidir tornar a casa per començar des de zero. A més de reconstruir la llar, havien de trobar un mitjà per viure. Així, ella i altres dones es van unir a un grup d’ajuda impulsat per Oxfam Intermón en el qual van poder formar-se en la gestió de petites empreses i tenir accés a microcrèdits. “Vaig demanar un crèdit de 3.000 birrs (uns 50 euros) al meu grup i així és com vaig fundar la meva petita cafeteria.”

No t’imagines tot el que aquesta cafeteria ha fet per la Mihret i per la seva comunitat. És un centre de reunió ple de rialles i converses i una font d’ingressos importantíssima per a ella.

“El negoci m’ha ajudat moltíssim, ara puc alimentar la meva família”, afirma.

A més de donar suport a més de 50 grups d’ajut i a centenars de famílies perquè recuperin les seves vides, també estem apropant l’aigua a comunitats que, d’una altra manera, haurien de caminar 7 km per aconseguir-la.

Moltíssimes gràcies per donar suport a la Mihret i a milers de persones més perquè puguin començar de nou després d’una guerra.

Al districte de Dhading, al Nepal, Sangita Sijali i les seves veïnes han unit els seus esforços als d’Oxfam Intermón per adaptar-se a l’escassetat d’aigua dels últims anys. I, si s’ha de jutjar pel seu somriure, ho estan aconseguint!

La crisi climàtica està causant estralls entre les persones amb menys ingressos, les quals depenien de l’agricultura per sobreviure. Davant la falta de pluges, no hi ha més remei que agusar l’enginy i buscar noves maneres de guanyar-se la vida. I això és el que va fer la Sangita després d’adonar-se que els grups de turistes que visitaven la seva zona deixaven plats de plàstic al seu pas.

Ella i altres dones de la seva comunitat van tenir una idea fantàstica per reduir la contaminació plàstica alhora que obtenien un mitjà per guanyar-se la vida: elaborar plats tradicionals de fulles biodegradables.

“Se’ns va ocórrer la idea de fer plats de fulles, però ens calia aprendre com produir-los. Ens vam agrupar i ens vam coordinar amb Oxfam Intermón i amb el seu soci local, RDC, que ens van comprar una màquina de premsatge de plats. Ens van mostrar com fer servir la màquina, quanta calor es necessita i com canviar el tint”, relata la Sangita.

Ja ha passat un temps i els resultats no s’han fet esperar. “Ara aconsegueixo estalviar entre 2.000 i 2.500 rupies al mes (de 15 a 20 euros, aproximadament). Estic molt feliç de poder guanyar diners pel meu compte i administrar les meves despeses sense haver de dependre d’altres persones”. Amb el que guanya, la Sangita ha demanat un préstec per comprar-se un tuk-tuk, un petit vehicle de tres rodes: “Després de dos pagaments més, serà completament meu”, ens explica orgullosa.

Aquest projecte està beneficiant també altres persones vulnerables, que no tenien ingressos fixos i acostumaven a viure de la llenya que aconseguien talant arbres al bosc, un treball dur que amb prou feines els servia per sobreviure. Els plats de fulles han revolucionat la comunitat de Sangita Sijali i ho han fet de la millor manera possible: protegint el medi ambient. Moltes gràcies per fer-ho possible!

“El meu marit, Alhaji Bangura, i jo hem après molt sobre agricultura i ramaderia, des de la cria de pollastres fins al conreu eficient de la mandioca. Aquesta és la nostra primera feina remunerada i ens ha canviat la vida”, ens explica Hawanatu Conteh, que se sent molt afortunada de tenir un mitjà per guanyar-se la vida en un dels països on hi ha més pobresa del món, Sierra Leone.

La contribució de la Hawanatu i l’Alhaji forma part d’un ampli projecte orientat a impulsar la producció ramadera amb l’objectiu de combatre les massives taxes d’atur del país, especialment entre les persones més joves. La granja funciona com una cooperativa on tots els membres prenen decisions i treballen de manera conjunta per treure-li el màxim rendiment. I està donant grans fruits.

Durant els dos primers anys, la Hawanatu i la resta de joves van rebre formació intensiva i fons que posteriorment van invertir en l’adquisició de màquines per moldre el gra, una motocicleta, un congelador i un generador de corrent. Ara, el seu molí produeix de 20 a 30 bosses de gari (aliment per a pollastres) al dia, fet que els genera un bon excedent que venen a altres persones productores, que no tenen els mitjans ni el coneixement que els ha aportat Oxfam Intermón. A més a més, la cria de pollastres està donant resultats excel·lents. Fa poc tenien 100 pollastres i ara ja en són 1.000, i esperen arribar als 9.000 els propers anys.

“Els nostres fills encara són petits, però els dic amb orgull que és aquí on aconsegueixo els diners per satisfer les seves necessitats”, afirma la Hawanatu. Quan arriba a casa, els infants li expliquen el que han après a l’escola i li demanen que els canti una cançó. Acaben la jornada gaudint en família, sense el temor amb què vivien quan no tenien un lloc de treball ni veien com aconseguir-ne.

Perquè promoure oportunitats d’ocupació és una llavor que dona els seus fruits en forma d’educació, benestar i opcions de futur per a milers de famílies. I, sense el teu suport, no seria possible. Moltes gràcies una vegada més!

Marlin Carine Garcés Panameño és el nom d’aquesta antiga estudiant de l’organització Ambulua, una de les més importants de Buenaventura (Colòmbia), a la qual donem suport per la gran tasca que fa amb la gent jove i les dones.

Després de passar per Ambulua, la Marlin ha evitat caure en les xarxes del narcotràfic, que miren d’atraure milers de joves. S’ha format, i ara viu de la seva professió com a cantant i compositora. El seu somriure ens demostra que no pot ser més feliç.

Buenaventura és un laberint de territoris liderats per bandes. “Els grups armats es fiquen en la vida de les persones d’una manera que no és possible estar veritablement fora de perill”, ens explica Carlos Mejía, director d’Oxfam Colòmbia.

Enmig de tanta violència, Ambulua és un raig de llum. L’organització pren el nom d’una paraula ioruba (a causa de l’herència africana d’una bona part de la població de Buenaventura) que significa “la llum que il·lumina el meu pensament”. Els missatges de pau, resistència i orgull cultural, units al seu esforç per posar fi a la violència de gènere en qualsevol de les seves formes, estan arribant a les escoles, al Govern i als espais cívics de tota mena. Les persones que es graduen gràcies a les classes d’Ambulua sovint experimenten un canvi en el curs de les seves vides: eviten la violència que regna als carrers, troben la manera de seguir una educació superior i arriben a exercir professions que milloren les seves vides i la de la seva comunitat.

Una part central del treball d’Ambulua són els cursos (d’escriptura, per exemple) que ajuden les persones joves a processar la violència que els ha destrossat la vida, i també els que els ajuden a comprendre la seva herència i els seus drets. El grup també dona un cop de mà a artistes de la ciutat que, amb el ball i la música, aporten una certa felicitat a les comunitats, habitualment sumides en la por i el dolor. Les amistats i les xarxes que es creen aquí tenen una funció molt important, que és restaurar el teixit malmès de la ciutat.

I, amb el teu suport, ho estan aconseguint. Milers de gràcies de part de totes les persones a les quals estàs ajudant a forjar-se un futur lluny de la violència a Colòmbia.

Quan la Manal parla del seu projecte, se li il·luminen els ulls. Per a ella, la petita botiga que ha obert recentment a la localitat rural de Misraba, als afores de Damasc, Síria, no és només un lloc per vendre productes: és el seu somni fet realitat.

Aquest projecte dona sentit i dignitat a la seva vida i, sens dubte, serveix d’inspiració a altres dones que lluiten per tirar endavant en un context marcat pel conflicte.

“El meu somni és tenir aquest carrer ple de dones que tinguin les seves pròpies botigues i negocis. Al cap i a la fi, les dones som fortes per naturalesa”, afirma.

No ha estat un camí fàcil. La Manal i el seu marit van perdre tot el que tenien i van haver de fugir a una altra ciutat a causa de la guerra. Quan van decidir tornar a casa, ella i la seva família van treballar incansablement durant quatre llargs anys per mirar de rehabilitar la seva llar, que estava a punt d’ensorrar-se. Temps enrere, la Manal era una dona tímida que descarregava en el seu marit la tasca d’anar al mercat i tractar amb comerciants, i gairebé mai interactuava amb homes que no fossin de la seva família. Ara regenta un negoci que és alhora el seu orgull i el seu somni fet realitat. Ella mateixa ha pintat les parets de la botiga i s’encarrega de tractar diàriament amb les persones proveïdores i la clientela. Gràcies a la seva perseverança, pot mantenir-se a si mateixa i a la seva família i inverteix una part del que guanya en educació per assegurar el futur dels seus fills i filles. A més, el seu negoci no només li aporta ingressos; també li ha permès superar la timidesa i refermar-se com una dona capaç i independent.

Complir somnis com el de la Manal és possible gràcies al suport de persones com tu. A les localitats sirianes de Misraba i Madiarah, des d’Oxfam Intermón estem formant dones en el disseny i l’execució de petits plans de negoci. Acabat el període de planificació, els proporcionem finançament perquè puguin dur a terme els projectes que elles mateixes han ideat, i amb això poden generar ingressos estables en un context de crisi econòmica crònic.

En nom de la Manal i de totes les dones sirianes a les quals estàs donant suport, gràcies per brindar-los esperança.