Les més de 158.000 treballadores de la llar i cures majors de 55 anys s'acosten a la jubilació sense garanties d'accés a una pensió suficient després de dècades d'ocupació precària sense drets reconeguts, segons un nou informe d'Oxfam Intermón, que estima que només el 45,9% accedirà a una pensió contributiva.
L'informe Tota una vida cuidant. El dret a una jubilació digna per a les treballadores de la llar i cures analitza la situació de les treballadores de la llar i cures en la seva última etapa laboral i la seva jubilació, i mostra les múltiples desigualtats que acumulen i que les empenyen cap a una vellesa precària.
Es tracta d'un sector amb un alt percentatge de treballadores majors de 55 anys: El 30% d'elles té o supera aquesta edat, davant del 21% del conjunt del mercat laboral. És més, des de 2012, el nombre d'afiliades majors de 55 anys s'ha duplicat i el de majors de 65 s'ha multiplicat per sis.
“No estem davant de trajectòries laborals individuals fallides”, diu Nerea Boneta, investigadora i autora de l'informe. “És el resultat de desigualtats acumulades al llarg de la vida laboral en un sector feminitzat, precaritzat i racialitzat”.
Oxfam Intermón estima que el 14% de les treballadores es jubilarà sense cap prestació, percentatge que s'eleva fins al 25,4% en el cas de treballadores migrants. Segons una enquesta que forma part de l'informe, el 65,9% de les treballadores de la llar i cures majors de 55 anys que hi han participat creu que haurà de retardar la jubilació més enllà dels 65 anys, i el 78,3% considera probable continuar treballant en l'economia informal en arribar a l'edat legal de jubilació. “La majoria de les persones que treballem sabem que disposarem d'una pensió suficient que ens permetrà descansar. Per a elles, això és un somni impossible”, lamenta Nerea Boneta.
Present precari, futur incert
L'ingrés mitjà mensual de les treballadores de la llar i cures majors de 55 anys que han participat en l'enquesta és de 940 euros, per sota del salari mínim i del llindar de la pobresa. En la seva aclaparadora majoria (64,8%) viuen de lloguer i destinen 380 euros de mitjana al pagament de l'habitatge, és a dir, més del 40% del seu salari.
Entre aquelles persones que compten amb lloguer o hipoteca, un 42% de les enquestades declara haver hagut d'endarrerir aquests pagaments durant l'últim any. Les treballadores d'origen espanyol o comunitari compten amb habitatge en propietat gairebé 8 vegades més que aquelles d'origen extracomunitari (46,85% davant d'un 6,37%).
Mentre els salaris no arriben, el lloguer actua com una aspiradora de rendes i estalvis: el 87% de les enquestades majors de 55 anys no pot afrontar una despesa imprevista de 600 € i gairebé la meitat s'ha endeutat per arribar a final de mes.
En el cas de les dones ja jubilades, els ingressos amb prou feines arriben als 710 euros, la meitat que la resta de la població jubilada del nostre país. La combinació d'ocupació parcial involuntària, informalitat i temporalitat marca un camí cap a la jubilació marcat per llacunes de cotització i malalties no reconegudes com a laborals en aquest sector, que a més està més envellit que la resta.
Això reflecteix, segons l'estudi d'Oxfam Intermón, l'impacte acumulat de la informalitat, la irregularitat administrativa i les trajectòries laborals fragmentades i anticipa que, si no es produeixen canvis en l'estructura del mercat laboral i concretament, en el sector de la llar i cures, aquesta exclusió tendirà a reproduir-se en el futur, afectant de manera desproporcionada les treballadores d'origen migrant.
Deteriorament generalitzat de la salut
Les dades de l'enquesta mostren que la salut de les treballadores de la llar i cures majors de 55 anys es troba profundament deteriorada i que aquest desgast és generalitzat. Així, el 72% declara que pateix mal d'esquena, i l'ús de productes químics genera problemes de pell al 32%. El 65,6% pateix estrès i gairebé el 60% ansietat.
“Estem cremades perquè el cos fa molt de mal”, explica Brenda (67 anys) de Colòmbia. “És una feina física d'estar netejant tot el dia. Al cap de poca estona has d'anar a la cuina, després planxar, et mulles les mans… Tinc artrosi, mira'm els dits, i em fan un mal terrible. Primer planxes i després a netejar la nevera. L'esquena doblegada, estic operada de columna”.
La combinació d'edat i malaltia crea un doble estigma que les treballadores combaten amb patrons d'autoexplotació forçosa: dues de cada tres treballadores enquestades van anar a treballar estant malaltes i vuit de cada deu admeten prendre medicació per poder afrontar la jornada; alhora, prop d'una de cada deu declara haver estat acomiadada per una baixa mèdica.
“Vaig tenir una lumbociàtica”, explica Edurne (66 anys) de Bilbao. “Em vaig haver de quedar a casa 5 dies i em van acomiadar, perquè vaig agafar la baixa i en agafar la baixa em van acomiadar”.
Solucions 360
Les millores per a aquest sector exigeixen corresponsabilitat entre les institucions públiques, agents socials i famílies ocupadores. Oxfam Intermón proposa mesures com: el reconeixement de la penositat, les malalties professionals i el desgast de la feina mitjançant coeficients reductors que permetin una jubilació anticipada o parcial i la compensació de llacunes de cotització; l'establiment de pensions mínimes suficients i l'accés a un habitatge digne; la culminació de l'equiparació dels drets laborals amb els del Règim General, assegurant la cotització per salari real, una prevenció efectiva dels riscos laborals, la regulació d'agències i plataformes, i l'enfortiment de les inspeccions de treball. Finalment, perquè el canvi sigui sostenible és fonamental l'aprovació de la Reforma de la Llei de Dependència actualment en tràmit legislatiu que preveu reforçar el sistema de dependència amb més serveis públics i un SAAD professionalitzat.
“L'escàs reconeixement social cap a les cures sosté la seva precarització material i simbòlica. Reconèixer aquesta feina com a essencial exigeix un canvi profund en les percepcions socials, trencant amb l'edatisme i el racisme que travessen el sector”, conclou Nerea Boneta.
