G7: Els multimilionaris de l’energia s’embutxaquen 300 milions de dòlars al dia des de l’inici de la guerra il·legal dels EUA i Israel contra l’Iran

Oxfam Intermón ha advertit que 41 multimilionaris de l’energia dels països del G7 han augmentat la seva riquesa en 23.500 milions de dòlars des que va començar la guerra il·legal dels EUA i Israel contra l’Iran, segons una nova anàlisi publicada per l’organització el dia de l’inici de la cimera del G7 a Evian (França). Això equival a més de 1.000 dòlars en el temps que es tarda a parpellejar. A escala mundial, els multimilionaris han acumulat 9,8 bilions de dòlars des del 2020.

L’augment dels preus de l’energia i dels aliments està devastant les llars de tot el món, especialment als països de renda baixa i mitjana, colpejats per anys de turbulències econòmiques, crisis de deute i impactes climàtics.

Al mateix temps, es preveu que els beneficis de sis de les principals corporacions petrolieres i gasístiques augmentin un 80 % (68.000 milions de dòlars) per sobre de les previsions anteriors a la guerra. Els seus beneficis van camí d’assolir els 152.000 milions de dòlars el 2026, l’equivalent a 416 milions de dòlars al dia. Aquests beneficis extraordinaris també s’estenen a altres sectors: s’espera que tres de les corporacions de fertilitzants més importants del món vegin créixer els seus beneficis un 23 % (928 milions de dòlars) en comparació amb les estimacions prèvies a la guerra. En conjunt, es preveu que els beneficis combinats d’algunes de les corporacions més grans amb seu als països del G7 superin les projeccions anteriors a la guerra en 413 milions de dòlars de mitjana.

«Els conflictes devasten països i costen innombrables vides, però per a alguns resulten extraordinàriament lucratius», va afirmar el director executiu d’Oxfam Internacional, Amitabh Behar. «Aquest és un sistema brutal que redistribueix la riquesa cap amunt: dels treballadors als accionistes, dels més pobres als més rics, de qui té menys poder a qui ja en té massa. Mentre les famílies es veuen obligades a saltar-se àpats i els governs retallen l’ajuda humanitària vital, assistim a una grotesca bonança per als multimilionaris.»

Aquesta cinquena gran crisi mundial des del 2020 s’està afrontant amb paràlisi i retrocés polític. A diferència de l’acció internacional coordinada que es va veure després de la pandèmia de la COVID-19 i de la invasió russa d’Ucraïna —quan els governs van suspendre temporalment els pagaments del servei del deute i el Fons Monetari Internacional va concedir préstecs d’emergència—, els líders del G7 estan fent menys que mai per ajudar els països més pobres.

De manera crucial, Oxfam adverteix que els líders del G6 —Alemanya, el Canadà, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit— han de deixar d’utilitzar com a excusa per a la seva pròpia inacció les accions destructives de l’administració nord-americana sobre l’economia mundial i el seu paper en l’escalada del conflicte. El «G6» disposa d’una immensa influència financera i diplomàtica que està optant per no exercir.

Entre 2024 i 2025, el G7 va adoptar la retallada més gran de l’ajuda oficial al desenvolupament de la seva història, reduint l’ajuda als països més pobres del món en 48.000 milions de dòlars. Això equival a la riquesa acumulada pels multimilionaris del G7 en només nou dies durant aquest mateix període.

El cost humà de la inacció del G7 és catastròfic. Cada minut, des de l’última vegada que França va presidir el G7, 44 persones han caigut en situació d’emergència humanitària. Des de la crisi evitable de l’ebola a la República Democràtica del Congo fins al genocidi en curs a Gaza —l’exemple més extrem i devastador de la inacció del G7, on cap país del G7 ha imposat un embargament d’armes a Israel, i encara menys ha interromput el subministrament d’armes utilitzades en atrocitats—, el multilateralisme està sent destruït activament.

«Per assegurar l’assistència del president Trump a aquesta cimera, el president Macron va acceptar excloure de les discussions l’esfondrament climàtic, la creixent desigualtat i la necessitat de respostes coordinades davant les crisis globals superposades», afirma Behar. «Fins i tot paraules com “gènere” o “clima” han estat eliminades de l’agenda per complaure Washington. En lloc de defensar la governança col·lectiva, Macron i els seus homòlegs n’estan facilitant la destrucció. Això tindrà conseqüències que es mesuraran en vides humanes.»

«El G6 no pot al·legar impotència», afegeix Behar. «Poden cancel·lar el deute. Poden gravar els beneficis extraordinaris i les fortunes extremes. Poden defensar una nova emissió de Drets Especials de Gir. Poden proporcionar ajuda als països més pobres. Negar-se a actuar simplement perquè Washington no s’hi afegirà no és diplomàcia: és covardia. I això només accelerarà la pèrdua de rellevància global del G6.»

Oxfam Intermón fa una crida als líders del G7 —i al G6 de manera independent si cal— perquè implementin immediatament una resposta de quatre punts per protegir la població de la crisi:

• Gravar els beneficis extraordinaris de les corporacions i les grans fortunes per reduir la desigualtat.
  

• Suspendre i cancel·lar el deute. Replicar el pla d’acció de la COVID-19, suspendre immediatament tots els pagaments del deute bilateral per a qualsevol país de renda baixa o mitjana que sol·liciti alleujament, i utilitzar mecanismes legislatius per obligar els creditors privats a fer el mateix. Cancel·lar el deute insostenible, que obliga els governs a aplicar retallades devastadores en els serveis públics essencials.

• Augmentar l’ajuda. Complir els compromisos d’ajuda oficial al desenvolupament retornant a l’objectiu del 0,7 % de la Renda Nacional Bruta.

• Alliberar liquiditat global. Donar suport a una nova emissió immediata de Drets Especials de Gir a través del FMI —desvinculada de les quotes de participació— per injectar la liquiditat que necessiten les economies amb dificultats sense augmentar la càrrega del seu deute. Al mateix temps, les institucions financeres internacionals han de desplegar préstecs d’emergència sense condicionalitats, emulant la resposta a la crisi aplicada durant la pandèmia.