La crisi de l’habitatge deteriora el benestar emocional de la joventut espanyola: el 42 % de les persones que la pateixen perceben la seva salut mental com a regular o dolenta

La crisi habitacional, unida a la precarietat i a la inestabilitat laboral, està deixant una empremta profunda en la joventut espanyola. El 42 % de les persones d’entre 25 i 34 anys afectades per la crisi de l’habitatge perceben la seva salut mental com a regular o dolenta. Darrere d’aquest percentatge, hi ha situacions de sobreesforç econòmic i dificultats per emancipar-se que s’associen a nivells més baixos de benestar emocional.

Aquesta dada es desprèn del nou informe “Habitar la incertesa: habitatge, joventut i malestar estructural”, publicat avui pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), Fad Joventut i Oxfam Intermón. L’anàlisi posa de manifest com la crisi habitacional i la precarietat laboral van acompanyades d’una pitjor percepció de la salut mental entre la població jove, a més de limitar els seus projectes de vida i les seves expectatives de futur.

“La joventut no ens juguem només una qüestió material, ens hi va la vida i la salut en poder accedir a un habitatge digne. Les solucions no poden ser només sanitàries; no podem respondre amb més psicòlogues a un problema que té l’arrel en lloguers que es mengen la nostra capacitat d’estalvi, en salaris que no arriben i en una generació que ha normalitzat la incertesa com a forma de vida”, afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE. “Necessitem polítiques d’habitatge que facin efectiu el dret constitucional a l’habitatge, millores en la protecció social juvenil i, també, més i millors recursos de salut mental. Però tot alhora”.

Quan pagar l’habitatge passa factura emocional

L’encariment sostingut del lloguer i les creixents dificultats per accedir a un habitatge en propietat han transformat profundament el model residencial de la població jove. El règim de lloguer ha guanyat pes fins a definir la joventut actual com una “generació llogatera”: el 2025, la meitat de les persones joves emancipades vivien de lloguer.

Les desigualtats econòmiques continuen marcant l’accés a l’habitatge. La població jove destina de manera sostinguda entre el 40 % i el 50 % dels seus ingressos al pagament de l’habitatge, molt per sobre del llindar recomanat del 30 %. En el cas de les llars unipersonals joves, l’esforç és encara més gran: des del 2017 supera el 80 % del salari.

Aquesta pressió econòmica ajuda a explicar per què, com més gran és el sobreesforç residencial, pitjors són els indicadors de benestar emocional: la incidència de mala salut mental de les persones d’entre 16 i 34 anys que destinen més del 50 % dels seus ingressos a l’habitatge duplica la registrada entre les que paguen menys del 30 %.

“Per a moltes persones joves, l’habitatge marca decisions vitals: amb qui viuen, quina intimitat poden tenir, quant de temps poden sostenir un lloguer o fins a quin punt poden imaginar un projecte de vida propi”, assenyala Julia García, coautora de l’informe i experta en desigualtats i joventut d’Oxfam Intermón. “La crisi habitacional s’ha convertit en un factor estructural de desigualtat que afecta la seva salut mental, les seves relacions i les seves expectatives de futur”.

Segons l’anàlisi, el lloguer no només implica un esforç econòmic més gran a les llars de les persones llogateres, sinó que també intensifica la vulnerabilitat social. Després de pagar la renda, la diferència entre el risc de pobresa abans i després de fer-ho es manté al voltant de 20 punts percentuals.

Més precarietat, més malestar

Els elevats preus de l’habitatge no expliquen per si sols aquest malestar. La precarietat i la inestabilitat laboral també pesen sobre la salut psicològica de la població jove i redueixen les seves opcions de futur.

L’informe apunta que el deteriorament de la situació econòmica està associat a més problemes de salut psicològica. Durant l’últim any, el 63,5 % de les persones que es troben en situació de carència material severa van patir algun problema d’aquest tipus, davant del 52,4 % de les que no presenten cap privació.

Les persones que tenen dificultats per estalviar declaren més símptomes de malestar psicològic. Les diferències superen els deu punts respecte a la resta de joves en la majoria dels indicadors analitzats.

La manca de recursos pot generar un cercle viciós: disposar de pocs mitjans està associat a una pitjor salut mental, cosa que dificulta reunir diners per a l’atenció psicològica i, en no rebre assistència, empitjora la percepció del propi malestar emocional. Entre les persones de 25 a 34 anys, la mala salut mental va augmentar del 7 % al 19,3 % entre les que van haver de renunciar a suport psicològic per manca de recursos durant l’últim any.

“Sovint abordem la salut mental com una qüestió individual, quan les dades mostren amb claredat el pes que tenen les condicions de vida. La precarietat, la incertesa, la manca d’autonomia o la sensació que el futur s’allunya acaben deixant una empremta profunda en el benestar emocional de les persones joves. No podem entendre la salut mental sense prestar atenció al context en què es desenvolupa”, apunta Beatriz Martín Padura, directora general de Fad Joventut.

Augment de la soledat no desitjada

La manca de recursos no només limita les possibilitats materials. També condiciona els vincles, la vida social i la percepció de suport. Entre les persones joves amb carència material severa, el 39,8 % afirma sentir soledat no desitjada amb freqüència. El percentatge baixa fins al 19,6 % entre les que no afronten dificultats materials.

Solucions

Les tres organitzacions insten a adoptar mesures per abordar una doble urgència. D’una banda, reforçar els serveis i l’atenció psicològica per cuidar la salut mental de la joventut. I, al mateix temps, abordar amb solucions els problemes estructurals que hi ha darrere d’aquest malestar.

Per fer-ho, reclamen polítiques públiques que facin efectiu el dret a un habitatge digne i assequible amb mesures com incrementar el parc d’habitatge públic o combatre les pràctiques especulatives al mercat del lloguer, entre d’altres.

En l’àmbit del mercat laboral, aposten per actuacions com l’aprovació de l’Estatut del Becari o l’ampliació dels programes de beques i ajuts a l’estudi, que consolidin i aprofundeixin les millores recents. Paral·lelament, demanen habilitar accions específiques com la reforma de l’Ingrés Mínim Vital perquè les persones menors de 30 anys puguin sol·licitar aquesta mesura fonamental per combatre la pobresa juvenil i reduir la carència material severa.