info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

Emergències. Salva vides. Cada segón compta

Buscant refugi - Camí - 72 hores a Sèrbia

CAMÍ

SÈRBIA | ITÀLIA | GRÈCIA

L'anomenada 'ruta dels Balcans' es va tancar al març de 2016. Eslovènia va ser el primer país que va decidir bloquejar les seves fronteres al pas dels refugiats. El van seguir Croàcia, Sèrbia i Macedònia. Com a conseqüència, desenes de milers de persones van quedar atrapades a Grècia.
Aquests testimonis van ser recollits al novembre de 2015.

Cada dia arriben a Sèrbia, al cor de la vella Europa, milers de persones procedents de llocs tan remots com Síria, Afganistan o Eritrea. En el millor dels casos porten set dies viatjant, en el pitjor, diverses setmanes o fins i tot mesos.

Per arribar fins aquí han arriscat la seva vida i s'han posat en mans dels traficants de persones. Han creuat la Mediterrània, Grècia i Macedònia, han recorregut milers de quilòmetres, de vegades a peu enmig de la nit i a uns quants graus sota zero. Arriben exhausts, amb nens a coll, carregant els pocs fardells que aguanta el seu cos. Molts porten dies sense dormir, però no volen aturar-se aquí.

Quan es registren, el Govern serbi els dóna 72 hores per creuar el país. La majoria ho farà el més ràpid possible. No tenen diners per quedar-se i només desitjen arribar al seu destí. Ja estan molt a prop.

L'ÈXODE EN PERSPECTIVA

0,1%

de la població de la Unió Europea

120.000

són els que accepta reubicar la Unió Europea

15.000

són els que accepta Espanya.
3 per cada 10.000 habitants

De 900.000 persones refugiades i migrants que han arribat a Europa el 2015

FUGIM DE LES BOMBES

PER QUÈ VÉNEN?

Al petit poble fronterer de Presevo, on s'han de registrar tots els que entren a Sèrbia pel sud, veiem moltes famílies, nens molt petits i bastanta gent gran. Fa uns mesos aquí arribaven bàsicament homes, i sobretot joves, però la tendència està canviant, ens diuen des ACNUR.

És el cas de la Medina que viatja sola amb els seus quatre fills, el menor té 6 mesos i el major 17. Són de l'Afganistan i fa unes tres setmanes que viatgen. "Ha estat molt dur, especialment per als petits. No hem tingut ni un minut de pau", explica amb la mirada perduda. Els seus fills criden, es barallen i ploren al seu voltant, i ella intenta calmar-los, però es nota que amb prou feines té energia.

La Fatheh també viatja sola amb els seus quatre fills. Als seus 45 anys va haver de fugir de Síria i deixar al seu marit amb la seva mare, que era massa gran per fer un viatge tan difícil. "La meva casa i la dels meus familiars van ser totalment destruïdes. En tota la zona no va quedar res en peu. Llavors vam començar a anar d’un lloc a un altre. Érem refugiats dins de Síria, fins que no va quedar cap lloc on anar. Llavors vam haver d'abandonar Síria i ens vam convertir en refugiats fora de Síria. Ara no tenim on viure. Tot i que la guerra acabés, no podríem tornar".

Les seves llàgrimes li impedeixen seguir el relat.

“Volen acabar amb nosaltres, que ens convertim en cendres” Fatheh


Encara recorda aquella massacre. Hi van morir 21 familiars. Llavors va decidir que ja no podia viure més al seu país, Síria. Primer va enviar a les seves dues filles grans a Alemanya i després va sortir ella amb la resta de fills. El seu marit no l'ha pogut acompanyar perquè ha de ocupar-se de la seva mare de 95 anys. "Com educaré els meus fills sense ell? Espero que algun dia pugui reunir-se amb nosaltres".

MAI VAIG IMAGINAR QUE SERIA TAN DUR

COM ÉS EL CAMÍ?

El pitjor del viatge és la travessia pel Mediterrani. Totes les persones que vam entrevistar a Sèrbia coincideixen. La por està en els seus ulls quan ho expliquen. L’Abdhamid, que viatja amb la seva dona i els seus fills de 4, 6 i 8 anys, s’angoixa quan ho recorda:

"Uns traficants van acceptar ajudar-nos a creuar la Mediterrània per 1.000 euros per persona. Ens van portar amb cotxe fins a la costa i van preparar un bot. Ens van dir que havíem de llençar el que portàvem a sobre perquè hi hagués lloc per a més persones. Per a ells érem un negoci. Vam llançar la roba, fins i tot les medicines i la documentació. "Ho tireu tot o us tirem a vosaltres". Érem unes 50 persones i hi havia 16 nens, alguns nadons havíem de aixecar-los perquè poguessin respirar. Gràcies a Déu vam arribar bé a Grècia". Lamentablement, no tothom pot dir el mateix.

“El viatge ha estat horrible, però almenys estem en terra de pau” Abdhamid


Fa 5 anys que ell i la seva família estan fugint. "Vam anar d'una ciutat a una altra, fins que vam veure que escapar dins de Síria ja no era suficient", relata. "D'una banda, estic content perquè he pogut treure els meus fills d'aquell horror. Ara ja no s'espanten quan senten avions creuar el cel. Però també estic trist per tot el que he deixat enrere".

Aquest pare de família i jove empresari, que en el seu dia va tenir un negoci pròsper, casa amb jardí i dos cotxes, està completament abatut. A les seves esquenes càrrega més de 15 dies de ruta, amb dona i fills, superant tot tipus d'obstacles.

"Vam arribar a la costa grega sense res, tots mullats. Vam caminar per les muntanyes fins a trobar un poble. Allà vam comprar roba, menjar, aigua, i tot estava caríssim. Vam haver de dormir al carrer. Finalment, vam agafar un bus fins a Macedònia i allà un tren. Aquest últim tram el vam fer entre dos vagons, es veien les vies sota dels nostres peus. La gent estava amuntegada, amb totes les bosses, hi havia crits, nervis, els nens ploraven. Vam passar fred i por. No era un tren per persones, era un tren per animals", denuncia.

L’Abdhamid ens mostra les fotos que va fer amb el mòbil en el bot, abans de salpar a Grècia. Els petits somriuen a la càmera, inconscients. Aquestes fotos es barregen amb les de la seva casa destruïda a Síria.

"Jo tenia una feina, una vida feliç. Tot ha desaparegut. Ara només em queden aquestes fotos i les claus que em vaig emportar de casa”, lamenta

Gairebé res. Les persones refugiades o migrants com l’Abdhamid que creuen Europa porten l'imprescindible. A vegades ni això perquè els ho han robat tot.

refugiadosrefugiadosrefugiadosrefugiados

Què porten els refugiats? Fateh guarda els papers que li permeten creuar Sèrbia · Abdhamid es va portar les claus de la seva casa destruïda · Saher portar fruits secs de l'Afganistan per aguantar el viatge · Olan haver de llençar tot el que portava a sobre durant una perillosa travessia per les muntanyes i es va trencar la mà.

NOMÉS VOLEM TENIR UNA VIDA NORMAL

ON VAN?

Per sort, "en el camí també hem trobat bona gent", assegura Fatheh. "Ens han donat menjar, roba, sabó, tovalloles, o simplement informació. Això últim també és molt important per a nosaltres, perquè portem els diners just i no podem deixar que ens enganyin", segueix aquesta dona que només desitja retrobar-se amb les seves dues filles grans que, fa pocs mesos, van emprendre el mateix viatge cap a Alemanya.

Encara els queda un llarg camí per davant. Normalment, les persones que viatgen tenen algun contacte que ja ha arribat al seu destí i que els va informant dels canvis que hauran d'anar sortejant. Una frontera que es tanca, un tren que no surt, un nou permís requerit. També pot passar que algú es posi malalt o que els robin i es quedin sense diners per seguir.

La incertesa els acompanya tota l'estona. No només fins a arribar al país de destinació sinó també quan hagin de començar una nova vida lluny de casa. Ja sigui a Alemanya o Suècia, que són els països que més sonen, o a Bèlgica, França o Espanya. Allà hauran d'enfrontar-se a una altra llengua, altres costums, altres lleis.

“Si la meva mare sabés tot el que he passat no deixaria de plorar” Jahanzeb

A l'Iran el van agredir amb pals, va creuar el desert sense aigua, va ser víctima dels traficants a Turquia i la policia búlgara el va robar. "Mai vaig imaginar que el viatge seria tan dur", confessa aquest noi de 16 anys que va deixar l'Afganistan perquè l'hi van demanar els seus pares. "Hem vingut a Europa perquè volem una vida segura. Si no hi hagués guerra al meu país no estaríem aquí". Vol anar a Alemanya i estudiar enginyeria.

“Només vull estar en pau, descansar, trobar una llar, prendre un bany, cuinar, dormir en un llit com una persona normal", enumera la Fatheh que fa varies setmanes que dorm en autobusos i estacions de tren. "No venim per turisme, estem fugint d'una catàstrofe. Només demanem que ens rebin amb un somriure", conclou. L’Abdhamid vol trobar feina. La Medina desitja que els seus fills puguin tornar a l'escola.

Tots volen una vida normal.

QUÈ FA OXFAM

Cobrim les necessitats bàsiques

  • Instal·lem punts d'aigua, latrines i dutxes en els punts fronterers on les persones que viatgen s’han de registrar i de vegades esperar dies sencers.
  • Distribuïm productes d'higiene bàsics (roba interior o mitjons) per a les persones que estan de camí i no tenen temps ni recursos per rentar-se.
  • Proporcionem informació perquè coneguin les lleis locals i els riscos que poden trobar-se.

Demanem a la UE

  • Garantir que els Estats membres compleixen amb la seva obligació com a signants de la Convenció Europea de Drets Humans de respectar els drets humans de totes les persones migrants, sigui quina sigui la seva nacionalitat o el motiu de la seva fugida.
  • Assegurar un trànsit segur i legal perquè les persones refugiades i migrants no hagin de posar en perill les seves vides a través de perilloses rutes o les mafies.
  • Procurar que els Estats membres acullen una quota justa de refugiats a través dels programes de reassentament o altres formes d'admissió.
  • Salvar vides i protegir les persones migrants ha de ser la principal prioritat de la seva política de migració. Per això, ha de posar més recursos (financers i humans) a la Mediterrània per evitar més morts i assegurar l'assistència, la protecció i una recepció digna de les persones que estan arribant als Balcans.
  • Canvi d'enfocament en la política migratòria i d'asil, centrada actualment en el control i vigilància de fronteres.
  • L'ajuda al desenvolupament no es pot utilitzar per limitar el dret fonamental de la gent a moure’s, sinó com una eina per lluitar contra la pobresa i la desigualtat.
  • Actuar sobre les causes de la migració forçada, buscant solucions polítiques als conflictes i posant esforços en la lluita contra la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic.

Demanem als països de trànsit

  • Vetllar per la protecció dels drets humans i assegurar vies segures i legals a les persones que travessen els seus països.
  • Garantir assistència adequada a les necessitats dels migrants, incloent refugi, serveis sanitaris, aliment i altres béns per fer front a l'hivern.
  • Assegurar el dret universal a sol·licitar asil, proporcionant informació i traductors.