info@OxfamIntermon.org | 902 330 331 | 933 780 165

FAQS

Emergències. Salva vides. Cada segón compta

Iemen: vides truncades per la guerra i pel còlera

Yemen: vidas truncadas por la guerra y el cólera

Després de dos anys i mig de conflicte, Iemen viu una de les crisis humanitàries més greus del món. La guerra ha destruït la major part de les infraestructures: molts llocs no tenen aigua potable i les condiciones higièniques i sanitàries són paupèrrimes. Es calcula que 7 milions de persones voregen la fam i 20 milions necessiten ajuda humanitària urgent. I encara més, ara el país s’enfronta a la epidèmia de còlera més severa registrada fins aquest moment. La població més vulnerable – dones i nens i nenes– s’emporta la pitjor part: sense accés a una alimentació adequada i sense aigua potable, el brot del còlera s’estén amb molta rapidesa. Si continua aquest ritme, podria haver-hi un milió de casos el novembre del 2017 .

Hem visitat centres sanitaris diferents per parlar amb la població més afectada i ens ho han explicat així:

L’Ahmed i en Qassem

En Qassem té 5 anys i viu desplaçat amb la seva família al llogaret d’Al-Aksh, a la governació d’Hajjah. El seu pare, l’Ahmed Ali, va portar-lo a ell i alhora a 17 familiars més al centre de salut d’Abs perquè, plegats, s’havien infectat del còlera.

“El meu fill Qassem va néixer ben sa però als nou mesos va perdre la parla i l’escolta. Més endavant començà a sofrir malnutrició i a tenir atacs epilèptics. Ara, també està malalt del còlera”, ens explica l’Ahmed.

Tots els habitants del llogaret beuen l’aigua de pous oberts, que saben que estan contaminats. Abans de beure’n, intenten purificar-la filtrant-la a través d’una roba.

L’Ahmed va haver de fer en cotxe tres viatges d’hora i mitja cada un per trobar un centre on li oferissin tractament del còlera. El transport li costà 36.000 rials (144 dòlars).

“No vaig poder evitar que la meva família agafés el còlera, no hi vaig poder fer res. Els bombardejos havien destruït gairebé totes les carreteres que usaven els camions cisternes. Som molt pobres i si no tenim accés gratuït a l’aigua potable la malaltia continuarà estenent-se. Ja només espero que la guerra s’acabi i deixem de viure aquests temps tan foscos " es lamenta l’Ahmed.

 

L’Ali i la Badriyah

Ali Alward, de 45 anys, i Badriyah Abdullah, de 38, i la seva família viuen a Bani Kamel, un llogaret de la província d’Hajjah. Han fet un viatge molt llarg fins al centre sanitari d’Abs, on la Badriyah, el seu fill i el nét són tractats del còlera.

L’Ali ens descriu la situació que estan vivint: "Bevem de l’aigua del pou que hi ha al llogaret, sense saber si està contaminada o no. Aquí no hi ha fonts d’aigua potable, ni tampoc camions cisterna: si en volguéssim ens costarien més de 11.500 rials (prop de 46 dòlars) cada setmana”. Al mateix temps ens diu que els pous són propietat de gent rica i que s’impedeix als habitants del llogaret d’agafar-hi aigua.

Explica que no sabien què era el còlera, ni d’on venia, i per tant no van poder fer res per prevenir-lo. “Si ho hagés sabut, m’hauria estat possible aplicar els primers auxilis i així evitar que es propagués aquesta malaltia”

"Quan veig la dona malalta, sento una profunda tristesa i ansietat i se m’omplen els ulls de llàgrimes. Els meus fills esperen a casa que la mare torni curada”, conclou l’Ali

 

La Zara'a

Zara'a Ali Jaber, de 55 anys i mare de vuit fills, viu desplaçada al camp d’Al-Manjoura, a Abs, província de Hajjah. Abans que s’iniciés el conflicte, el seu marit i ella conreaven cafè i blat, però amb la guerra va començar la destrucció del poble i la família va haver de fugir. La Zara'a, que està infectada del còlera i ha necessitat manllevar diners per poder pagar el tractament i les medecines, va veure morir el seu marit al campament i ara, sola i malalta, s’ha de fer càrrec de tota la família.

"Les noves latrines de dones que Oxfam ha construït en aquest camp de desplaçats ens han canviat la vida. També ens han proporcionat aigua potable i material per a la higiene, però necessitem més suport, perquè només podem anar a buscar aigua dos cops cada setmana", es lamenta la Zara'a.

 

Des que va començar el conflicte l’any 2015, hem proporcionat ajuda humanitària a un milió de persones a 8 de les 22 províncies del país; és el cas del camp de desplaçats interns d’Abs, on viu la Zara'a. La nostra feina es focalitza en la provisió d’aigua potable, els serveis de sanejament, les transferències de diner en efectiu i la distribució de cupons d’aliments a les persones més vulnerables.

Dóna suport a la nostra feina i ajuda’ns a frenar la propagació del còlera.