L'expansió de l'àmbit digital i el desenvolupament d'eines basades en intel·ligència artificial poden millorar les vides de les persones o fer molt més grans les bretxes de desigualtat. Per això, treballem per a aconseguir que els canvis tecnològics tinguin un efecte positiu per a la ciutadania i per a neutralitzar els riscos reals d'un fenomen i unes eines que cada vegada estan més presents en les nostres vides.
No qüestionem la tecnologia, sinó que reclamem un model de desenvolupament de les eines digitals i de la intel·ligència artificial que respecti els drets, garanteixi la sostenibilitat i tingui com a prioritat el benestar de les persones i la lluita contra les desigualtats.
La primera temporada de la sèrie de pòdcast Mucho hype y pocas nueces ha estat una aportació al debat social sobre els impactes de la intel·ligència artificial. L'espai s'ha construït a través de converses amb referents globals de diferents àmbits de la intel·ligència artificial que ofereixen una mirada crítica al fenomen i que aborden el desenvolupament de la tecnologia des d'enfocaments que, sovint, són menyspreades per les narratives més poderoses.
L'impacte ecosocial, el treball ocult darrere de la intel·ligència artificial, les lògiques colonials de la indústria, la preocupant acumulació de riquesa i de poder de les grans empreses tecnològiques o els esforços de la societat civil per promoure un model d'intel·ligència artificial just i igualitari, han estat alguns dels temes que han centrat unes converses pausades, serenes i estimulants.
Mucho hype y pocas nueces
EPISODI 1
El que sosté la intel·ligència artificial: Una tecnologia voraç
Mucho hype y pocas nueces
EPISODI 2
Les persones treballadores invisibilitzades en la intel·ligència artificial
Mucho hype y pocas nueces
EPISODI 3
El paper de la perifèria global: entre l'espoli i les alternatives
Mucho hype y pocas nueces
EPISODIO4
Després de la “màgia”, un gran negoci. Les corporacions tecnològiques
Mucho hype y pocas nueces
EPISODI 5
La regulació i la vigilància ciutadana per a una IA justa
La justícia digital global és complexa i, a la vegada, molt important. Per facilitar la seva comprensió i fer que arribi a la societat, hem organitzat una jornada amb el nom de “Pensar la Justícia Digital Global” on 16 persones han tractat temes com:
RESUM DE LA TAULA
Fonamentalismes digitals. Una amenaça per a la democràcia i els drets
RESUM DE LA TAULA
Estira i arronsa en la geopolítica de la tecnologia. Concentració de poder i resistències
RESUM DE LA TAULA
Digitalització descontrolada en un món limitat. La materialitat dInternet
RESUM DE LA TAULA
Obrint bretxes. Explotar les oportunitats del món digital
A la segona edició de les Jornades sobre Pensar la Justícia Digital Global, celebrada l'11 i el 12 de desembre de 2023, es va planificar un programa amb formats diferents. D'una banda, una sessió de diàlegs entre expertes oberts a tota la població, per a promoure el pensament crític i la comprensió profunda del fenomen de la digitalització.
Que es va centrar en:
D'altra banda, es va celebrar un seminari internacional, una sessió d'intercanvi
en el qual van participar 28 persones de 12 països representant a 20 organitzacions, que van compartir opinions i experiències i van discutir al voltant de:
Resum del diàleg “La IA més enllà de l'apocalipsi i de la distòpia tecnofuturista”, entre Renata Ávila i Susie Alegre
Resum del diàleg “Plantar-se davant les grans plataformes”, entre Paz Peña i Cori Crider
Resum del “Seminari Internacional sobre l'impacte en la democràcia i la convivència dels discursos difosos a través de les xarxes”
Una mirada crítica a la tecnología, en l'actualitat, exigeix un qüestionament de la intel·ligència artificial. La III edició de les Jornades sobre Pensar la Justícia Digital Global celebrada el 4 i el 5 de desembre de 2024 es van centrar en una crida d'atenció sobre els impactes d'un model concret de desenvolupament de la intel·ligència artificial que busca maximitzar el benefici empresarial a costa dels drets i la sostenibilitat. I va posar l'accent en els eixos de discriminació d'aquest model.
Les converses van girar Al voltant dels desequilibris i les desigualtats que aquest model genera entre els territoris i les persones del Nord i el Sud globals i també sobre els factors de discriminació que la tecnologia ha incorporat (classe, raça, ètnia, expressió de gènere, lloc de procedència…). I una sessió de treball amb actors de la societat civil, les institucions i l'acadèmia va tractar d'identificar les necessitats per a propiciar un model de desenvolupament de la intel·ligència artificial més just i igualitari.
Els i les treballadores de dades constitueixen la base de la piràmide de la indústria de la intel·ligència artificial. No obstant això, malgrat ser una peça fonamental, apareix habitualment invisibilitzada. La quarta edició de les jornades sobre Pensar la Justícia Global es va celebrar el 18 de juny en les instal·lacions de IBEI (Institut Barcelona Estudis Internacionals) sota el títol “Treballadores i treballadors de dades. La IA vista des de la base”. En aquesta ocasió, la jornada va comptar amb una sessió de Milagros Miceli, investigadora del DAIR Institute i del Weizenbaum Institut de Berlín, que va realitzar una radiografia d'està dimensió poc coneguda de la intel·ligència artificial, el treball gairebé artesanal que sosté el desenvolupament tecnològic. Miceli és la investigadora principal del projecte Data Workers Inquiry i ha estat considerada per la revista TIME com una de les cent persones més influents en la intel·ligència artificial en 2025. Des de la seva experiència i els seus coneixements va desgranar els detalls de les condicions laborals d'aquests i aquestes treballadores, els impactes en les seves vides, però també la lògica d'explotació alimentada per alguns sectors de la indústria que expliquen la invisibilització d'aquestes figures. La jornada es va completar amb una taula en la qual un grup de treballadors i treballadores de dades van explicar en primera persona aquestes situacions que s'oculten darrere de l'aparador llustrós de la intel·ligència artificial.
Resum de "Data Workers. L'esquena invisible que sostenen el pes de la intel·ligència artificial” (sessió amb Milagros Miceli)".
Resum de "Les experiències dels qui fan possible la tecnologia” (sessió d'experiències de treballadors de dades)".
Generem coneixement per identificar actors i relacions fonamentals en el procés de digitalització.
Donem suport a les persones i els col·lectius que s'enfronten a les conseqüències negatives de la digitalització, perquè comptin amb eines més eficients.
Volem sumar els nostres esforços als d'iniciatives i col·lectius que ja treballen sobre aquest procés, propiciar les connexions entre diferents espais i reforçar les xarxes.
Amb les evidències i les experiències volem influir en els espais de presa de decisions per garantir una digitalització més justa i humana.
Combinem informes d'abast global amb recerques sobre episodis concrets i dinàmiques locals. Els primers, ajuden a interpretar el context general com la combinació de l'informe sobre la geopolítica de la tecnologia, el de les alternatives proposades per les societats civils de tot el món i la interpretació dels futurs possibles. Mentre que els segons ajuden a interpretar fenòmens concrets, com els atacs de grups antidrets o la violència contra les dones polítiques a Bolívia o la desinformació a El Salvador.
Aprofitem les recerques i la recollida d'evidències per a detectar els espais en els quals diferents grups de les societats civils necessiten reforçar les seves competències i sobre la base d'aquestes demandes concretes, col·laborem amb el disseny d'accions de formació específiques, amb activistes feministes, periodistes o col·lectius juvenils en qüestions com l’anàlisis de dades, la seguretat o la comunicació digital.
Les dades concretes i les evidències recollides en les investigacions ens serveixen per alimentar una cartografia interactiva. Aquesta serà una eina al servei de totes les organitzacions socials per tenir una visió de les forces creuades que es generen en el procés de digitalització.
Les produccions del programa i la difusió dels exemples alimenten la reflexió i la visió crítica cap al procés digitalització. El projecte anima la conversa crítica per a no desentendre's d'aquest repte de futur fonamental, a través de diferents fòrums i debats, però també en campanyes de sensibilització sobre drets digitals o facilitant l'elaboració de continguts periodístics, ja sigui a Espanya, a Bolívia, a El Salvador o a Tunísia
GLOBAL - La huella que dejan las nubes
BOLIVIA- Antidrets a les xarxes socials
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.