SALA DE PREMSA

18 de març de 2026.- L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un factor clau de desigualtat. La bretxa impacta especialment en les llars que viuen de lloguer: el 53% de les persones llogateres a Catalunya no aconsegueix estalviar a causa dels elevats costos de la renda. A escala estatal, aquest percentatge s’eleva fins al 61%.

Oxfam Intermón i el diari 20minutos, juntament amb la Universitat Nebrija i TeamLabs/, han donat a conèixer el veredicte del jurat de la XII edició del Premi Avanzadoras, uns guardons que des de fa més d’una dècada reconeixen el lideratge de dones que impulsen canvis socials i contribueixen a reduir les desigualtats des de diferents àmbits de la societat.

Les bretxes de gènere en l'atenció i els ingressos persisteixen en molts casos i, en alguns, s'estan ampliant, segons la segona enquesta Vivir la desigualdad realitzada per Oxfam Intermón. Una càrrega de cura més gran, menys temps i una dependència econòmica més elevada s'associen a majors desigualtats, segons l'organització.

Dirigida pel periodista i cineasta Hernán Zin, la pel·lícula segueix la història, onze anys després, dels nens i nenes protagonistes de “Nacidos en Gaza”, rodada pel mateix autor durant l'ofensiva israeliana contra la franja el 2014.

Les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren avenços rellevants en la reducció de la desigualtat a Espanya. Els indicadors Gini i S80/S20 se situen clarament per sota dels nivells previs a la crisi del 2008, impulsats principalment per un major creixement de les rendes més baixes, que van augmentar un 8,3% l’últim any, per sobre de la resta de decils de renda.

L'atleta paralímpica Elena Congost serà l'ambaixadora del 15è aniversari de l'Oxfam Intermón Trailwalker i una de les participants destacades en aquesta edició especial d'aquest repte esportiu i solidari per equips, que tindrà lloc els propers 18 i 19 d'abril a la Via Verda de Girona.

Coincidint amb la celebració del Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2026, Oxfam Intermón duu a terme una intervenció artística, concebuda juntament amb l’artista Eugenio Merino, per alertar sobre la concentració extrema de poder econòmic i polític en mans d’una elit global.

En resposta al discurs del president Trump al Fòrum Econòmic Mundial de 2026 a Davos, Nabil Ahmed, director de Justícia Econòmica d’Oxfam Amèrica, va declarar:

Quan tot just han transcorregut deu dies des de l’inici de l’any, l’1 % més ric del planeta ja ha esgotat el seu “pressupost anual” d’emissions de carboni, és a dir, el màxim de CO₂ que cada persona pot emetre proporcionalment per aconseguir limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. Així ho revela una nova anàlisi d’Oxfam Intermón, que també conclou que en el cas del 0,1 % més ric aquest llindar es va superar abans: el passat 3 de gener.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants aquest 18 de desembre, l'ONG Oxfam Intermón demana al govern que trobi fórmules per tirar endavant la regularització extraordinària de més de mig milió de persones. L'executiu pot acudir a diferents vies si no és possible tramitar la proposició de llei que continua estancada al Congrés. Aquesta proposició sorgeix de la iniciativa legislativa popular recolzada per la societat civil amb 700.000 firmes i per més de 900 entitats. La regularització extraordinària ha estat recolzada en declaracions públiques per l'església i els representants de la CEOE.

Les 40 empreses més grans de l’Estat mantenen i amplien bretxes salarials extremes. Segons un nou informe d’Oxfam Intermón, el salari més alt és, de mitjana, 111 vegades superior a la nòmina mitjana. Amb aquesta relació, una persona amb un sou intermedi hauria de treballar més d’un segle per igualar el que guanya la direcció executiva en un any.

Ante el comunicado del G20, Max Lawson, responsable de Política e Incidencia Desigualdad de Oxfam International, ha declarado:

Coincidint amb la conferència del clima COP30, Oxfam Intermón publica un nou informe que revela com el canvi climàtic està agreujant les desigualtats a Espanya. L'anàlisi assenyala que el 70% de la població espanyola, més de 33 milions de persones, viu en municipis on la temperatura ha augmentat ja 1,5 °C des de 1960. En més de la meitat d'aquestes localitats, les rendes per llar se situen per sota de la mitjana nacional.

La recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, adverteix que les persones amb menys recursos són les més exposades a la calor extrema, la pobresa energètica i els desastres climàtics. Mentrestant, les grans fortunes i corporacions continuen impulsant un model insostenible que agreuja tant la crisi ambiental com la social.

“El canvi climàtic no sols escalfa el planeta, també agreuja les desigualtats. Urgeix aplicar polítiques redistributives que protegeixin dels impactes als qui menys tenen”, afirma Lourdes  Benavides, responsable de justícia climàtica d'Oxfam Intermón.

Profunda desigualtat en les emissions

En aquest sentit, l'anàlisi evidencia una profunda bretxa en les emissions segons el nivell d'ingressos: el 0,1% de la població amb majors ingressos va emetre 55 vegades el carboni generat per una persona del 50% amb menors ingressos el 2022.

Aquest mateix any, l'1% amb majors ingressos va consumir 45 vegades més del pressupost de carboni que li correspondria per a mantenir l'escalfament global dins del límit de 1,5 °C.

La responsabilitat climàtica recau també en l'àmbit empresarial: les companyies de l'IBEX35 són responsables del 30% de les emissions directes a Espanya. La seva activitat contribueix tres vegades més a contaminar que a generar creixement econòmic.
Només cinc d'elles -quatre del sector energètic i una del transport aeri- concentren bona part de les emissions i generen més d'una quarta part del total nacional.

“La lluita contra el canvi climàtic exigeix una transformació equitativa que comença amb la reducció d'emissions. La transició ecològica només serà justa si els qui més emeten assumeixen la seva responsabilitat. Són necessàries accions climàtiques que combinin justícia social i ambició climàtica”, explica Benavides

Espanya, més calenta i més desigual

A Espanya, els últims cinc estius han batut rècords de temperatura, sent el de 2025 el més càlid des de 1961. Les onades de calor, cada vegada més intenses, han provocat prop de 37.000 morts entre 2015 i 2023. Només a l'agost de 202,5 es van registrar 2.177 defuncions per altes temperatures.

La desigualtat també es reflecteix en la capacitat de resistir la calor. Segons dades recents de l'INE -Institut Nacional d'Estadística-, més d'un terç de la població no aconsegueix mantenir una temperatura adequada a l'estiu per falta de recursos o per la ineficiència energètica dels seus habitatges. L'anàlisi alerta que les subvencions per a rehabilitació energètica són poc accessibles per a les llars amb rendes baixes, perpetuant la bretxa social i la pobresa energètica.

Les inundacions són una altra de les principals amenaces climàtiques, tal com va evidenciar la DANA. Més d'un milió d'habitatges es troben en zones de risc, moltes d'elles llars amb rendes inferiors a 30.000 euros anuals.

Les dones, joves, persones majors, comunitats migrants, persones racialitzades i les llars amb menors recursos són els més vulnerables al canvi climàtic

“Dissenyar ciutats més verdes i habitables és fonamental per a afrontar el canvi climàtic. Però aquestes transformacions han de posar en el centre polítiques d'equitat. Adaptar-se no pot dependre del nivell d'ingressos, sinó d'una voluntat política real i del treball de tots els agents socials”, explica Benavides

El poder corporatiu, un fre a l'acció climàtica

L'anàlisi també adverteix que les grans empreses de combustibles fòssils i energètiques mantenen una influència desproporcionada en les polítiques climàtiques i energètiques, actuant fora dels llits democràtics i en defensa dels seus interessos. Sense una regulació del lobby empresarial, no pot parlar-se de justícia climàtica.

Amb motiu de l’1 de novembre, dia en què el record de les persones que ja no hi són adquireix un significat especial, Oxfam Intermón destaca que hi ha moltes maneres de mantenir viu el compromís amb un món més just. Cada vegada més persones a Espanya decideixen prolongar la seva solidaritat més enllà de la vida a través del testament solidari, una decisió que deixa empremta i multiplica les oportunitats per a qui més ho necessita.

29 d´octubre de 2025.- De cara a la conferència internacional sobre el clima COP30 a Belém (el Brasil), i quan es compleix un any de la DANA, un nou informe d'Oxfam Intermón revela que els estils de vida alts en emissions de carboni dels superrics estan esgotant el pressupost de carboni restant del món, és a dir, la quantitat de CO₂ que es pot emetre sense provocar un desastre climàtic.

L'informe, titulat El saqueig climàtic: com uns pocs poderosos estan portant al món al desastre, presenta noves dades i anàlisis actualitzades que revelen que, des de 1990, el 0,1% més ric produeix més contaminació per carboni en un sol dia que algú del 50% més pobre durant tot un any. Si tothom emetés com el 0,1% més ric, el pressupost de carboni s'esgotaria en menys de tres setmanes.

L'informe destaca que el superric mitjà produeix 1,9 milions de tones de CO₂ a l'any a través de les seves inversions. Són necessàries gairebé 10.000 voltes al món en els seus jets privats per a emetre tal quantitat.

A Espanya es repeteix el mateix patró: una persona del 0,1% amb majors ingressos genera una petjada de carboni que equival a 55 vegades la d'una persona del 50% amb menors ingressos. Per a aconseguir nivells sostenibles, hauria de reduir un 99,4% les seves emissions en 2030.

Fa un any, la DANA va deixar un rastre devastador i va evidenciar com el fenòmens climàtics extrems colpegen amb més força als qui menys tenen. Les persones que més van patir les seves conseqüències van ser les més vulnerables: llars amb menys recursos, dones, persones grans i comunitats migrants. Són també els qui compten amb menys suport institucional i els que més triguen a recuperar-se d'aquesta mena d'impactes en qualsevol part del món, també a Espanya.

Les inundacions són el desastre climàtic que més danys genera cada any a Espanya, amb un cost de 800 milions d'euros anuals. Més d'un milió d'habitatges estan construïdes en zones de risc d'inundació fluvial o marítima, principalment al Mediterrani.

En les àrees urbanes amb major nivell de risc, el 81% de les llars tenen una renda mitjana neta per llar de menys de 40.000 euros. Les persones amb menors ingressos són més vulnerables, viuen en barris amb major estrès climàtic, habitatges més antics i amb major precarietat, la qual cosa incrementa la seva vulnerabilitat davant episodis extrems.

“LA DANA va ser una mostra de com la crisi climàtica s'entrellaça amb la desigualtat. No oblidem que Espanya està entre els països més exposats d'Europa. La DANA va ser una expressió dramàtica i una evidència de la nostra vulnerabilitat davant els efectes del canvi climàtic, especialment a la costa mediterrània. És també un senyal clar de la necessitat d'avançar tant en la transició energètica justa com en plans d'adaptació que no deixin a ningú enrere”, explica Lourdes Benavides, responsable de Justícia Climàtica d'Oxfam Intermón.

Milers de persones que van aconseguir la seva regularització extraordinàriament per un any gràcies a un decret del Govern central després de la DANA corren el risc de tornar a una situació administrativa irregular en pocs mesos si no aconsegueixen complir els requisits de renovació. 

Vuit de cada deu persones a Espanya reconeixen viure en un país profundament desigual. Tot i això, sis de cada deu mantenen l'esperança: creuen que és possible erradicar les desigualtats. Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta "Viure la desigualtat 2025”, un estudi de percepció social que Oxfam Intermón realitza per segona vegada amb una mostra de més de 4.000 persones que han parlat sobre el seu dia a dia, les renúncies, les expectatives i l'opinió sobre les causes principals que alimenten les desigualtats.

Un nou anàlisi d'Oxfam Intermón apunta que la riquesa de l'1% més ric s'ha incrementat més de 33,9 bilions de dòlars en termes reals des del 2015. Amb aquesta quantitat es podria posar fi a la pobresa anual 22 vegades, si considerem el llindar de pobresa més alt establert pel Banc Mundial de 8,3 dòlars al dia. La riquesa conjunta dels 3.000 milmilionaris del planeta s'ha disparat en 6,5 bilions de dòlars en termes reals des del 2015, i ja equival al 14,6% del PIB mundial.

Els líders del G7, reunits al Canadà, han perdut l’oportunitat d’exercir una pressió significativa cap a la pau a l’Orient Mitjà. Fins i tot la seva crida a una desescalada, més que necessària, entre Israel i l’Iran es veu corrompuda per la parcialitat i el biaix geopolític.

La major retallada d’ajuda mai realitzada pels membres del G7 és una sentència de mort per a milions de persones

L’Oxfam Intermón Trailwalker, el major repte esportiu i solidari per equips, celebra aquest cap de setmana la seva 7a edició a Madrid amb més de 550 participants agrupats en 100 equips. S’han aconseguit recaptar més de 500.000 euros entre les edicions de Madrid i Girona; una recaptació que servirà per garantir l’accés a aigua potable a 100.000 persones de comunitats vulnerables d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que s’han vist privades d’aquest recurs per les conseqüències de la crisi climàtica.

28/05/2025. Israel ha utilitzat el desplaçament forçat massiu, juntament amb la seva ofensiva militar a Gaza, per obligar sistemàticament la població civil a refugiar-se en cinc "zones de distribució d'ajuda" segellades i vorejades per corredors militars i el mar; àrees que ara representen menys del 20% de tota la franja. Això, sumat a la privació absoluta i deliberada, revela la intenció estratègica d'Israel de desmantellar i destruir completament Gaza i no només de neutralitzar objectius militars, segons adverteix Oxfam Intermón quan s'acaben de sobrepassar 600 dies de guerra.

Declaracions de Wassem Mushtaha, responsable de la resposta d’Oxfam Intermón a Gaza, davant l’anunci que Israel permetrà l’entrada d’una quantitat limitada d’ajuda a Gaza.

Mahmoud Alsaqqa, Coordinador de Seguretat Alimentària i Mitjans de Vida d’Oxfam a Palestina, declara:

L’informe d’impacte de l’activitat de comerç just d’Oxfam Intermón del 2024-2025 revela assoliments significatius, destacant com el comerç just ha millorat les condicions de vida dels productors i les seves famílies. A través de la col·laboració amb cooperatives locals i organitzacions de productors, l’ONG ha contribuït a enfortir comunitats senceres, oferint no només estabilitat econòmica sinó també formació i suport continu.

En un context global marcat per la creixent crisi humanitària i davant la recent decisió del Govern d’augmentar sobtadament la despesa en defensa, Oxfam Intermón denuncia que, amb l’anunci del Govern d’assolir el 2% del PIB de manera immediata, Espanya estaria gastant vuit vegades més en defensa que en cooperació internacional (actualment el 0,25% del PIB).

Gaza entra a la vuitena setmana de setge imposat per Israel, que bloqueja l’entrada de qualsevol tipus d’ajuda, subministraments vitals i béns comercials. El personal d’Oxfam Intermón a la Franja descriu la situació com un malson per a una població aterrida per les ordres de desplaçament forçat massiu i les matances d’Israel.

A mesura que el conflicte al Sudan entra en el seu tercer any, el desplaçament massiu i els combats transfronterers s’estan estenent als països veïns, empitjorant una crisi humanitària ja catastròfica. La propera temporada de pluges, combinada amb les retallades d’ajuda per part dels Estats Units i altres donants importants, amenaça amb dificultar encara més els esforços humanitaris, posant en risc milions de persones, ha advertit Oxfam Intermón.

La manca de sanejament i d’aigua potable augmenta el risc de malalties transmeses per l’aigua, segons Oxfam Intermón. “Les recents fortes pluges han agreujat els desafiaments que enfronten les persones supervivents d’aquest terratrèmol, afectant encara més aquelles que ja es troben en dificultats”, afirma Rajan Khosla, director d’Oxfam a Myanmar. “Centenars de milers de persones han buscat refugi en allotjaments temporals o en zones obertes, amb accés limitat a aigua potable i sanejament adequat.”

L'Oxfam Intermón Trailwalker, el repte esportiu i solidari més gran per equips, celebra aquest cap de setmana la seva 14 edició a Catalunya amb 2.000 participants, agrupats en gairebé 300 equips. S'han aconseguit recaptar més de 415.000 euros, entre les edicions de Madrid y Girona. Una recaptació que servirà per garantir l'accés a aigua potable a 100.000 persones de comunitats vulnerables d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que se n'han vist privades per les conseqüències de la crisi climàtica..

L'Oxfam Intermon Trailwalker celebra la seva 14a edició a la província de Girona amb gairebé 300 equips i més de 2.000 participants recaptant més de 370.000 euros, per pal·liar les conseqüències de la crisi climàtica i garantir l'accés a aigua potable de poblacions vulnerables a l'Àfrica i l'any. de 25, 55 i 100 quilòmetres.

La pobresa laboral s’estanca a Espanya malgrat el creixement de l’economia d’un 3,4% l’any 2024 i la creació de més de 400.000 llocs de treball. L’any passat, la taxa de pobresa laboral es va mantenir en l’11,6%, segons càlculs d’Oxfam Intermón. Aquesta dada és 5 punts superior a la mitjana de la Unió Europea i situa Espanya com el tercer país amb més pobresa laboral de la UE.

L'ocupació de la llar i les cures és un sector essencial però profundament precaritzat a Espanya. Segons l'últim informe d'Oxfam Intermón, el salari mitjà de les treballadores de la llar i les cures amb prou feines arriba a 1.000 euros al mes. L'informe es publica en el marc del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar aquest diumenge 30 de març.

Les polítiques financeres en competència al Nord i al Sud han causat el col·lapse econòmic. Les violacions dels drets humans, la detenció de treballadors humanitaris i les condicions inacceptables imposades a l'ajuda per les autoritats a Sanà han agreujat el patiment.

Les malalties previsibles estan arrasant la República Democràtica del Congo (RDC). Només a Kivu Nord, durant l'última setmana de febrer, els casos de còlera van augmentar en 326, els de Mpox en 269 i els de xarampió en 95 persones, segons les organitzacions sòcies d'Oxfam Intermón sobre el terreny.

Declaracions de la coordinadora humanitària d'Oxfam Intermón a Gaza, Clémence Lagouardat:

Oxfam Intermón ha publicat un document informatiu titulat "Dones palestines que treballen en assentaments il·legals israelians: Dependències, explotació i costos d’oportunitat", que il·lumina la terrible realitat quotidiana que afronten moltes dones palestines vulnerables que treballen en condicions d’explotació extrema en assentaments il·legals israelians, on els seus drets són vulnerats sistemàticament.

En primer lloc, qualsevol enfocament de la política migratòria ha de fer-se amb un enfocament de drets, prioritzant el benestar i el tracte digne de les persones. És a dir, ha de respectar el dret internacional en matèria de drets humans, asil i refugi, rebutjar les visions ‘utilitaristes’ de la migració com a mera ‘mà d’obra’, i tenir un compromís antiracista.

La cura de les persones a càrrec continua recaient de manera desproporcionada sobre les dones, segons un nou informe d'Oxfam Intermón publicat en vigílies del 8M.

Els Premis Avançadores, convocats per Oxfam Intermón i 20minutos, celebren la seva XI edició reconeixent cinc dones pel seu compromís en la lluita contra les desigualtats i l'impacte social de la seva tasca. Aquests premis tenen com a objectiu visibilitzar i donar suport a les dones que lideren iniciatives de transformació social, promovent el compromís amb un món més just. Com a novetat enguany, i després de dotze anys consolidant-se com un referent en la promoció del lideratge femení en l'àmbit social, s'ha presentat la llista de les avançadores, composta per les guanyadores i finalistes de totes les edicions del guardó.

La reanudació de l’ajuda a Gaza, inclòs el combustible per fer funcionar les instal·lacions d’aigua i sanejament que no han patit danys, juntament amb el transport d’aigua en camions cisterna, ha millorat la quantitat d’aigua disponible per a la població en algunes parts de Gaza. Però el panorama continua sent extremadament fosc i perillosament crític, especialment a les governacions de Gaza del Nord i Rafah, va advertir avui Oxfam Intermón.

El papa Francesc, el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, i l'expresident, Thabo Mbeki; l'ex primera ministra del Senegal, Amina Touré, i els economistes Joseph Stiglitz, Jayati Ghosh i Gabriel Zucman han llançat avui un missatge contundent i inequívoc: és hora de fer front a l’oligarquia mundial impulsant una fiscalitat justa sobre els superrics. En resposta, la responsable de fiscalitat d’Oxfam Intermón, Susana Ruiz, ha afirmat:

A l'espera de conèixer el text definitiu que es presentarà aquest dimarts en el Consell de Ministres i Ministres, Oxfam Intermón valora positivament la decisió del Govern d'activitzar finalment un paquet de mesures per donar resposta a la situació de milers de persones migrants que resideixen als municipis afectats per la DANA.

Oxfam Intermón i el diari 20minutos, en col·laboració amb la Universitat Nebrija i TeamLabs, convoquen la XI edició del Premi Avançadoras, que reconeix la tasca de dones que construeixen un futur millor, més just i igualitari per a totes les persones a Espanya. El premi es lliurarà al campus de la Facultat de Comunicació i Arts de la Universitat de Nebrija el dilluns 3 de març.

Oxfam Intermón s'ha reunit amb el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, per abordar el desafiament global que suposa per a les nostres democràcies, la cooperació internacional i el multilateralisme l'extrema concentració de riquesa. Espanya ha de liderar un compromís internacional contra la desigualtat extrema durant la IV Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament que se celebrarà a Sevilla el juny d'aquest any.

Mentre les elits mundials es reuneixen aquesta setmana a Davos per a l'edició anual del Fòrum Econòmic Mundial, una nova enquesta d'opinió revela que el 63 % de les persones milionàries de tot el món creuen que la influència dels superrics en la presidència de Trump és una amenaça per a l'estabilitat mundial. L'enquesta es publica conjuntament amb "We Must Draw The Line" ("És hora de posar límit"), una carta oberta signada per persones milionàries i multimilionàries que insta als i les líders polítics a abordar els efectes corrosius de l'extrema concentració de riquesa a les nostres democràcies i la societat en general.

El 2024, la riquesa conjunta de les persones milmilionàries va augmentar en 2 bilions de dòlars, cosa que equival a un creixement d’aproximadament 5700 milions de dòlars al dia, tres vegades més ràpid que l’any anterior. Només en l’últim any han sorgit, de mitjana, gairebé quatre noves persones milmilionàries per setmana. Mentrestant, segons les dades del Banc Mundial, el nombre de persones que viuen en la pobresa, amb menys de 6,85 dòlars al dia, gairebé no ha variat des del 1990.

Oxfam Intermón acull amb satisfacció l'anunci de l'alto el foc, amb un acord inicial assolit per a la lliberació dels ostatges israelians i d'alguns dels detinguts palestins, juntament amb l'alto el foc temporal a la Franja de Gaza després de 15 mesos d'una guerra implacable. La guerra ha matat almenys 46.000 persones a Palestina, ha deixat desenes de milers més desaparegudes, més de 100.000 ferides i 1,9 milions de persones residents a Gaza, o el 90% de la població, desplaçades.

Dels escassos 34 camions d’aliments i aigua als quals se’ls va permetre entrar a la província del Nord de Gaza durant els últims dos mesos i mig, només dotze van aconseguir distribuir l’ajuda a la població palestina. L’ajuda de tres d’ells es va distribuir entre persones que es refugiaven en una escola que va ser desallotjada i bombardejada hores després. Les demores deliberades i les obstruccions sistemàtiques de l’exèrcit israelià han provocat aquesta situació, segons denuncia Oxfam Intermón.

Un nou informe d’Oxfam Intermón revela avui que les principals empreses espanyoles contribueixen a la persistent desigualtat econòmica del país. Durant els darrers 20 anys, el 10% més ric ha concentrat gairebé un terç de les rendes generades, mentre que la meitat més pobra amb prou feines en rep una cinquena part. La desigualtat en la riquesa és encara més marcada i ha augmentat dràsticament: el 2022, l’1% més ric tenia el 14% de la riquesa neta i la meitat més pobra, el 13%; el 2022, aquesta proporció va pujar al 19% per a l’1% més ric, mentre que la riquesa de la meitat més pobra va caure al 7%. 

Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya) ha suspès temporalment els seus programes a tot el país a causa de les escalades i canvis que s’estan succeint. Ens comprometem a reiniciar la nostra tasca destinada a donar suport a les persones més vulnerables tan aviat com hi hagi claredat sobre l'accés i garanties de seguretat per al nostre personal i les nostres organitzacions aliades.

A principis d'octubre, vint organitzacions socials es van reunir amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i amb la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, per traslladar-los les seves propostes perquè el Pacte Europeu de Migració i Asil se centri en les persones i els drets humans.

El nostre personal a Gaza ha estat intentant desesperadament durant gairebé dos mesos arribar als civils famolencs”, diu Amitabh Behar, Director Executiu d’Oxfam, “però l’exèrcit israelià ho ha bloquejat. Sabem que molts nens i nenes estan atrapats i moriran de fam”.

“La COP29 ha de fer més que simplement repetir les mateixes promeses incomplertes. Els països rics fa dècades que retarden i bloquegen avenços genuïns en matèria de finançament climàtic. Això ha deixat el Sud Global patint les conseqüències més catastròfiques d’una crisi climàtica que ells no han creat. L’esborrany del text omet escandalosament l’element crucial de declarar un compromís públic clar amb un nou objectiu de finançament climàtic més ambiciós.”

En resposta a la publicació aquest dilluns del comunicat dels líders del G20 a Rió de Janeiro, la responsable de Justícia Fiscal d’Oxfam, Susana Ruiz, ha declarat:

Oxfam Intermón ha advertit avui que el que ha passat a València no és una catàstrofe aïllada, sinó una tendència derivada de la crisi climàtica, i que és necessari invertir en prevenció, en preparació davant desastres i en plans d’adaptació al canvi climàtic.

Des d'Oxfam Intermón valorem positivament l'esforç del Govern per tractar d'implementar via Reial decret un noupaquet de mesures dirigides a ajudar a les persones afectades per la DANA. No obstant això, les principals mesures anunciades avui pel president segueixen sense donar resposta a la realitat de precarietat i vulnerabilitat extrema de molts veïns i veïnes de València.

Oxfam Intermón ha assenyalat avui que les ajudes anunciades pel Govern central i la Generalitat Valenciana davant els devastadors efectes de la DANA poden deixar fora persones la situació de les quals ja era molt vulnerable fins i totabans de la catàstrofe, com a persones migrants, treballadores de la llar amb condicions precàries i persones treballadores del camp, i demana que es prenguin mesures concretes perquè ningú no es quedi enrere.

L'ONG Oxfam Intermón ha posat en marxa una campanya de recollida de fons per donar suport a organitzacions socials de la Comunitat Valenciana amb les quals fa anys que col·labora i que treballen pels drets dels col·lectius amb més risc d'exclusió social com són persones migrades, persones que treballen al sector agrícola i treballadores de la llar i de les cures. Aquestes persones enfronten realitats d'alta precarietat laboral i econòmica en el seu dia a dia i això les fa més vulnerables davant d'una emergència com l'actual. 

Un nou informe d'Oxfam Intermón publicat avui revela que les 50 persones milmilionàries més riques del món emeten, de mitjana, més carboni en poc més d'una hora i mitja, a través de les seves inversions, avions privats i iots, que una persona mitjana en tota la vida. L'estudi La desigualtat de les emissions de carboni mata fa aquests càlculs per primeravegada i també detalla com les persones més riques alimenten la desigualtat, la fam i la mort al món amb els seus nivells d'emissions tan elevats.

Oxfam Intermón condemna en els termes més enèrgics l’assassinat, ocorregut a Gaza, de quatre enginyers hidràulics i treballadors del municipi de Khuzaa que treballaven amb el nostre soci estratègic, la Coastal Municipalities Water Utility (CMWU).

Fins a 41.000 milions de dòlars del finançament climàtic del Banc Mundial —prop del 40% del finançament climàtic total desemborsat per aquesta institució financera durant els últims set anys— no figuren als balanços a causa de pràctiques de registre deficients.

Un nou informe d’Oxfam Intermón publicat amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació assenyala que entre 7.000 i 21.000 persones moren cada dia de fam en països afectats per conflictes.

Oxfam Intermón publica avui un nou informe Pobresa laboral: quan treballar no és suficient per arribar a final de mes, en què analitza aquesta alarmant realitat que afecta milions de persones treballadores (2.957.000), malgrat els avenços en matèria d'ocupació dels darrers anys: l’augment de l'SMI, reforma laboral, xifres històriques d'ocupació i una taxa d'atur que s'ha situat en el nivell més baix des del 2008.

Representants de 20 organitzacions especialitzades en migració, refugi i drets humans s’han reunit avui amb el president Pedro Sánchez i la ministra d’Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz, per reclamar que s’implementi el Pacte Europeu de Migració i Asil de manera que garanteixi plenament els drets humans, tant a les fronteres com al territori espanyol. "És un moment clau per contribuir a una Europa que defensi els drets humans i que sigui coherent amb els seus valors fundacionals", han declarat.

Les autoritats, comunitats i agències humanitàries libaneses estan lluitant per donar refugi i satisfer les necessitats vitals de més d’un milió de persones que fugen dels atacs aeris i la invasió d’Israel al sud del país, ha afirmat avui Oxfam Intermón.

Una nova anàlisi d'Oxfam Intermón revela que l'exèrcit israelià ha assassinat en un any més dones, nenes i nens a Gazaque durant el mateix període en qualsevol altre conflicte de les darreres dues dècades.

Oxfam Intermón està responent a la creixent crisi al Líban, brindant suport essencial als centenars de milers de persones que s’han vist obligades a fugir mentre els atacs aeris israelians bombardegen les seves llars i localitats. L’afluència de persones desplaçades, principalment del sud del Líban, generarà ràpidament condicions desastroses per a les comunitats a les quals arriben, i superarà la capacitat de resposta adequada d’un sistema humanitari internacional sobrecarregat.

Una nova anàlisi d’Oxfam Intermón basada en dades d’UBS revela que l’1 % més ric posseeix més riquesa que el 95 % de la població mundial en conjunt. L’informe es publica avui en el marc de les sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides està fracassant a l’hora de protegir les persones en països afectats per conflictes, i Rússia i els Estats Units són especialment responsables de la situació a causa de l’abús del seu poder de veto, amb el qual bloquegen els avenços per assolir la pau a Ucraïna, Síria i el Territori Palestí Ocupat i Israel.

El bo social elèctric no està arribant a totes les famílies que el necessiten. De fet, la taxa de cobertura del bo és del 24,5% segons dades de 2022, cosa que vol dir que gairebé 8 de cada 10 beneficiaris potencials no reben el bo social elèctric. En contrast, un de cada tres llars que reben el bo té ingressos mitjans-alts, segons un informe publicat avui per EsadeEcPol i Oxfam Intermón.

Moltes famílies palestines, que ja han estat desplaçades per la força innombrables vegades des de l’octubre, es mouen un cop més, incloent-hi els treballadors i treballadores humanitaris que són fonamentals per proporcionar la limitada resposta d’ajuda que encara és possible.

Més de la meitat de la població del Sudan del Sud (una xifra superior als set milions de persones) ja pateix fam extrema, i prop de 79.000 es troben al llindar de la inanició, cosa que duplica amb escreix les xifres de l'any anterior.

L'informe Water War Crimes (crims de guerra d'aigua) conclou que les tàctiques israelianes basades en els talls en el subministrament d'aigua, la destrucció sistemàtica de les instal·lacions d'aigua i el bloqueig deliberat de l'ajuda han reduït un 94% la quantitat d'aigua que arriba a Gaza, fins als 4,74 litres per persona i dia, gairebé la tercera part de la quantitat mínima recomanada en situacions d'emergència i menys que la descàrrega d'aigua d'una cisterna de vàter. 

Setze organitzacions de la societat civil hem sol·licitat en una carta al govern d’Espanya que elimini la imposició d’un visat de trànsit a persones procedents del Sudán i el Chad.

Els països rics han tornat a incomplir els seus compromisos internacionals de finçament climàtic envers els països amb renda baixa i mitjana, aportant un finçament real de fins a 88.000 milions de dòlars per sota del declarat el 2022 (l'últim any del qual hi ha xifres oficials), segons afirma Oxfam Intermón.

L'última ordre d’evacuació d’Israel, que exigeix que un quart de milió de persones abandonin l’est de Jan Yunis, viola la Convenció de Ginebra i múltiples disposicions del Dret Internacional Humanitari, perquè no ha proporcionat un pas segur ni un destí final segur on es puguin satisfer les necessitats humanitàries bàsiques, segons denuncia Oxfam Intermón.

Aquesta setmana, quan s'està debatent qui liderarà la UE els propers cinc anys, Oxfam Intermón juntament amb altres organitzacions impulsa a Espanya la iniciativa ciutadana europea (ICE) coneguda com a Tax The Rich, que té entre els seus impulsors la jove multimilionària alemanya Marlene Engelhorn i reconeguts economistes com Thomas Piketty.L'objectiu és assolir un milió de firmes per instar la nova Comissió Europea a crear una nova agenda de tributació sobre la riquesa.

El primer litigi climàtic de la història d’Espanya ha fet un pas decisiu en el seu recorregut judicial: Ecologistes en Acció, Greenpeace, Oxfam Intermón, Fridays For Future i La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament han presentat davant del Tribunal Constitucional la demanda contra l’Estat espanyol per inacció davant del canvi climàtic. S’esgota així la via de recursos nacionals després que el Tribunal Suprem fallés en contra el passat mes de juliol, fet que possibilita l’accés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ja ha sentenciat contra Suïssa i la resolució del qual és aplicable a Espanya.

Inundacions i sequeres van causar vuit milions de desplaçaments entre la població de deu dels països més afectats del món l'any passat, el que suposa un augment del 120% respecte a la dècada anterior. Moltes persones es van veure obligades a desplaçar-se varies vegades com a conseqüència d’aquests desastres relacionats amb l’aigua. En el Dia Mundial de les Persones Refugiades, Oxfam Intermón assenyala que en cinc d’aquests països els nivells de fam severa gairebé s’han triplicat en el mateix període.

En un context de múltiples crisis, el jovent a Espanya fa front a reptes que posen en risc la seva salut mental, segons l’informe Equilibristas, las acrobacias de la juventud para sostener su salud mental en una sociedad desigual, un nou informe elaborat pel Consell de la Joventut d'Espanya i Oxfam Intermón, que destaca la precària situació econòmica i social que obliga les persones joves a fer equilibris quan han de combinar estudis amb feines precàries i lloguersinassolibles. L'anàlisi assenyala que el 55,6% de les persones joves amb mancances materials severes tenen problemes de salut mental davant del 37,7% de les qui no tenen aquests problemes econòmics.

Oxfam Intermón afirma que els incessants bombardejos aeris i terrestres d’Israel i el bloqueig deliberat de la resposta humanitària estan fent pràcticament impossible que les organitzacions humanitàries puguin prestar ajuda a la població civil de Gaza, que es troba atrapada i famolenca, mentre continuen les negociacions del darrer acord d’alto el foc.

Els països rics (els principals contaminants) fa tres anys que no aconsegueixen el seu compromís de mobilitzar 100.000milions de dòlars anuals en concepte de finançament climàtic destinat a països de renda mitjana i baixa, segons denuncia Oxfam Intermón amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que es celebra aquest dilluns.

L’agricultura industrial europea provoca l’explotació sistemàtica i generalitzada de treballadores i treballadors migrants, segons un nou informe publicat avui per investigadors de l’Institut Universitari d´Estudis sobre Migracions (IUEM) de la Universitat Pontifícia Comillas i d’Oxfam Intermón titulat “Essencials però invisibles i explotats.”

“Aquest reconeixement és una decisió històrica i altres països han de seguir-ne l’exemple. És un pas crucial per afirmar el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació, però cal anar més enllà del simbolisme i adoptar mesures concretes per posar fi a l’ocupació israeliana i assolir la plena sobirania de l’Estat palestí.”

Els impostos exerceixen un paper fonamental en la construcció d’una societat més equitativa i justa. Amb ells es financen béns i serveis essencials per fomentar el creixement econòmic i la cohesió social, com ara la sanitat, l’educació, les infraestructures, la seguretat o la justícia. Per conèixer a on van a parar els impostos dels i les ciutadanes, Oxfam Intermón, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Barcelona i amb el suport de la European Climate Foundation, ha dissenyat una eina perquè la ciutadania conegui quin tipus de béns i serveis públics es poden finançar amb els impostos que paga d’acord amb el seu nivell d’ingressos. D’aquesta manera, la societat pot jutjar per si mateixa la importància dels impostos per sostenir l’estat del benestar.

Oxfam Intermón ha advertit avui que la destrucció d’infraestructures essencials d’aigua i sanejament per part de les forces israelianes, agreujada per l’amuntegament, les aigües residuals, la fam i la calor, està portant Gaza al límit d’un brot epidèmic mortal.

Amb motiu de la Junta d'Accionistes de Repsol, celebrada avui divendres 10 de maig, Oxfam Intermón juntament amb Greenpeace, CooperAcción i Aliança per la Solidaritat denuncien els incompliments en el procés de remediació ireparació d'una de les catàstrofes mediambientals més grans que ha patit el Perú per l'abocament a les costes de cru el 2022.

L'informe d'impacte de l'activitat de comerç just d'Oxfam Intermón el 2023-2024 revela resultats significatius i destaca com el comerç just ha millorat les condicions de vida dels productors i les seves famílies. A través de la col·laboració amb cooperatives locals i organitzacions de productors, l'ONG ha ajudat a enfortir comunitats senceres, oferint no solament estabilitat econòmica sinó també capacitacions i suport continu.

Oxfam Intermón, ONG present a Gaza des de fa més de 70 anys, es declara horroritzada per l’ordre d’evacuació d’unes 100.000 persones emesa per Israel i davant del que sembla ser una imminent invasió terrestre de Rafah; malgrat la crida universal dels líders mundials per aturar el que l’organització humanitària qualifica d’“atac bàrbar”.

Entre 2020 i 2023, els pagaments de dividends als accionistes a nivell global van créixer 15 vegades més ràpid que els salaris de les treballadores i els treballadors en 31 països, que en conjunt representen el 81 % del PIB mundial. Ho revela una nova anàlisi de l’ONG experta en desigualtat Oxfam Intermón, publicada amb motiu del Primer de Maig.

Una enquesta recent efectuada per Oxfam Intermón revela que més d'un 50% de la població a Espanya està insatisfeta per la seva situació econòmica i ha hagut de retallar les despeses en recursos bàsics com ara l'energia o l'alimentació.

Oxfam Intermón ha inaugurat la seva primera "The Feel Good Store" a Espanya, situada a Barcelona al carrer Gran de Gràcia, número 156. La festa d'obertura ha desplegat una passarel·la per presentar la nova col·lecció de Veraluna, la marca de moda de comerç just de l'organització. Ha comptat amb la presència de Judit Mascó, Ona Carbonell, Verónica Blume, l'activista climàtica Maria Serra i l'il·lustrador Javi Royo, col·laboradors habituals de l'organització.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat avui les xifres preliminars sobre l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD) proporcionada pels països membres del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) el 2023. En resposta a aquestes dades, Pablo Martínez Oses, expert en ajuda d’Oxfam Intermón, assenyala:

L’Oxfam Intermón Trailwalker, el repte esportiu i solidari per equips més gran, tanca la tretzena edició, celebrada aquest cap de setmana a Girona (Via Verda), amb una recaptació de 350.000 euros que serviran per lluitar contra la pobresa i la crisi climàtica. Aquesta xifra permetrà garantir 3.500 punts d’aigua potable que beneficiaran més de 2,56 milions de persones d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia.

L’Oxfam Intermón Trailwalker, el repte esportiu i solidari per equips més gran, celebra aquest cap de setmana la seva tretzena edició a Girona amb 2.300 participants, agrupats en més de 300 equips, que han aconseguit recaptar més de 341.000 euros.
Una recaptació que servirà per garantir l’accés a aigua potable a 100.000 persones de comunitats vulnerables d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia que se n’han vist privades a causa de les conseqüències de la crisi climàtica.

Les ONG han llançat un crit d’alarma: més de dos milions de persones palestines necessiten desesperadament assistència humanitària a la Franja de Gaza. Sis mesos després de l’inici de l’ofensiva israeliana, la situació és absolutament extrema.
“Les ONG hem enviat tones d’ajuda que ara mateix podrien estar salvant més vides a Gaza. Tanmateix, el Govern d’Israel imposa importants i persistents restriccions a l’entrada de la major part d’aquest material i del personal humanitari pels passos terrestres, els únics realment eficaços per a una entrada massiva d’ajuda que pugui alleujar el patiment de la població”, han denunciat en el comunicat llegit per a l’ocasió.

Des del gener, la població al nord de Gaza es veu obligada a sobreviure amb una mitjana de 245 calories al dia (menys de les que aporten 100 grams de pa), mentre les forces israelianes continuen amb la seva ofensiva militar. S'estima que encara hi ha més de 300.000 persones atrapades a la zona, sense possibilitat d'abandonar-la.

Només el 28% de les empreses agroalimentàries més influents del món afirma que estan reduint les seves extraccions d'aigua, i únicament el 23% diu que estan prenent mesures per reduir la contaminació de l'aigua.

Les autoritats israelianes han rebutjat tones de material d’ajuda internacional que inclou oxigen, incubadores i equips d’aigua i sanejament d’Oxfam Intermón. Aquest material s’acumula actualment en un magatzem ple a Al Arish, a només 40 km de la frontera amb Gaza, on es troben 2,3 milions de persones en situació desesperada.

Les organitzacions humanitàries i de drets humans presents sobre el terreny a Gaza han reiterat des de l’inici de l’actual escalada que l’única manera de donar resposta a les necessitats humanitàries sense precedents a la Franja és assolir un alto el foc immediat i permanent, i garantir un accés humanitari ple, segur i sense obstacles a través de totes les vies terrestres. Els Estats no poden amagar-se darrere de llançaments aeris i esforços per obrir un corredor marítim per crear la il·lusió que estan fent prou per respondre a les necessitats a Gaza: la seva responsabilitat principal és impedir que es cometin crims atroços i aplicar una pressió política efectiva per posar fi als bombardejos incessants i a les restriccions que impedeixen el lliurament segur d’ajuda humanitària.

El nou informe d'Oxfam Intermón, “Una Europa feminista?”, posa llum sobre el precari estat de les polítiques d'igualtatde gènere adoptades recentment per la Unió Europea (UE) i adverteix que estan amenaçades per l'ascens de l'extrema dreta.

Els Premis Avançadores, convocats per l’ONG Oxfam Intermón i el diari 20 minutos, celebren la seva desena edició reconeixent cinc dones per la seva lluita contra les desigualtats i l’impacte social de la tasca que duen a terme. L’entrega dels premis, aquest dilluns al campus madrileny de la Universitat Nebrija, ha comptat amb l’actuació especial de Sole Giménez.

La “època daurada” de producció agrícola dels agricultors de Gaza ha estat destruïda pels bombardejos militars i el tancament del nord de Gaza per part d’Israel, arrasant les terres de conreu més fèrtils de l’enclavament, que són una de les seves principals fonts de fruites i verdures.

Dos anys després de l’escalada de la guerra a Ucraïna, més de 10.500 persones han mort, entre elles 587 nens i nenes, mentre els constants bombardejos, mines i atacs amb drons han deixat una generació traumatitzada, desplaçada i amb por per les seves vides, assenyalen 51 membres de la Plataforma d’ONG Humanitàries a Ucraïna.

L'ingrés mínim vital només està arribant al 16% de les llars que compleixen els requisits econòmics per sol·licitar-lo.Així ho afirma un informe publicat avui per l'ONG Oxfam Intermón i el centre de pensament Future PolicyLab,segons el qual aquesta prestació podria reduir la taxa de pobresa greu en més de cinc punts per a tot Espanya, però està arribant només als dos punts de reducció.

“Oxfam Intermón acull amb satisfacció l'ordre i les mesures provisionals de la CIJ com un pas crucial per reconèixer les atrocitats que s'estan cometent a Gaza i aturar el vessament de sang i els horrors inimaginables que ja han patit 2,3 milions de palestins”, afirma Sally Abi-Khalil, directora regional per a Orient Mitjà d'Oxfam Intermón.

Malgrat el gran impacte de la inflació, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s’ha més que duplicat des de 2020; passant de 405000 milions de dòlars a 869000 (uns 14 milions de dòlars per hora), mentre que la riquesa acumulada del 60% més pobre (gairebé cinc mil milions de persones) ha disminuït, segons el nou informe d’Oxfam Intermón sobre la desigualtat i el poder global de les grans empreses. Si es continua així, el món tindrà el seu primer bilionari d’aquí a una dècada, encara que la pobresa no s’erradicarà fins d’aquí a 229 anys.

L’exèrcit d’Israel està matant a Gaza a un ritme mitjà de 250 persones per dia, cosa que supera la xifra de morts diàries de qualsevol altre conflicte important dels darrers anys, segons denuncia l’ONG Oxfam Intermón quan l’escalada d’hostilitats s’apropa al seu dia 100. A més, més de 1.200 persones van morir en els horribles atacs perpetrats per Hamas i altres grups armats a Israel el 7 d’octubre i des de llavors han mort 330 palestins a Cisjordània.

Aquest any, Oxfam Intermón promou sota el lema Et ve de gust un Nadal més just? una celebració més ecològica, artesanal i autèntica amb productes de comerç just que es poden adquirir a través de les seves botigues físiques, de la botiga en línia, de diverses botigues ecològiques i grans superfícies.

La Unió Europea ha arribat a un acord polític llargament esperat sobre el pacte migratori. Oxfam Intermón denuncia el preu que per als drets de les persones migrants suposarà l’acord. “El que s’ha acordat no és millor”, explica Cristina Fernández-Durán, especialista en migració de l’organització humanitària. “En molts sentits, és molt pitjor. La Unió Europea ha perdut l’oportunitat de pactar normes millors que garanteixin que hi ha solidaritat i un repartiment de responsabilitats entre països europeus”.

La UE ultima els detalls finals del tan esperat Pacte Europeu de Migració i Asil, una oportunitat perduda que permet als països europeus desobeir les normes migratòries de la UE i pagar a països no pertanyents a la UE perquè compleixin les seves ordres.

Avui, la UE ha arribat a un acord important per tenir una norma europea que responsabilitzi les empreses pel dany que causen a les persones i al planeta: la Directiva de Diligència Deguda Corporativa (CSDDD, en les seves sigles en anglès).

Qui lluita contra la crisi climàtica mundial té poc a celebrar després d’aquesta decebedora COP28. El seu resultat final és terriblement desencertat, segons l’ONG Oxfam Intermón. “El petroli, el carbó i el gas han tornat a guanyar, tot i que han hagut de lluitar més per fer-ho i la seva era està arribant a la fi”, afirma Nafkote Dabi, líder de canvi climàtic de l’organització.

L’atac militar israelià al sud de Gaza està provocant destrucció, perill, terror i patiment entre la població civil a una escala tal que fa impossible qualsevol resposta humanitària a tot l’enclavament, segons l’ONG Oxfam Intermón.

La tasca de les persones voluntàries és fonamental perquè moltes organitzacions no governamentals multipliquin el seu impacte. En el Dia Internacional del Voluntariat, Oxfam Intermón ha volgut reconèixer l’aportació de les gairebé mil persones que ofereixen el seu temps i la seva col·laboració per a diferents activitats, i ho ha fet amb una jornada de trobada amb artistes i esportistes que col·laboren amb aquesta ONG.

L’acció ha consistit en la projecció d’una imatge sol·licitant l’alto el foc permanent sobre l’emblemàtic Palau de la Premsa de Madrid situat a la Plaça de Callao, per a la qual s’ha comptat amb la col·laboració de l’Associació de la Premsa de Madrid.

Oxfam Intermón presenta un informe que revela que gairebé el 60% de les grans empreses han incrementat lesemissions totals de CO2 malgrat l'emergència climàtica. Aquesta anàlisi, part de l'informe Esforç Ambiental de lesGrans Empreses Espanyoles, examina l'acció climàtica de les 50 empreses més grans a Espanya.

L’ensorrament dels hospitals i del sistema sanitari de Gaza, sumat a les pèssimes condicions de vida actuals, està provocant la mort de nadons per causes evitables, segons denuncia l’ONG Oxfam Intermón.

Més de 100.000 persones ja han donat suport a la petició d’Oxfam Intermón al president del govern perquè promogui un alto el foc immediat i permanent a la Franja de Gaza. L’ONG ha lliurat avui aquestes signatures a Pedro Sánchez perquè, com a president de torn de la Unió Europea, defensi aquest alto el foc durant el seu viatge aquest dijous a Israel i als Territoris Palestins Ocupats.

Un nou informe d’Oxfam Intermón publicat avui revela que l’1 % més ric de la població mundial va generar l’any 2019 la mateixa quantitat d’emissions de carboni que els 5.000 milions de persones que conformen els dos terços més pobres de la humanitat. L’informe es publica amb motiu de la cimera de les Nacions Unides sobre el clima, que se celebrarà a Dubai, en un context ple de dubtes sobre els acords que mantinguin l’augment de la temperatura global per sota d’1,5 °C.

La resolución de hoy muestra avances importantes en el Consejo en un esfuerzo por defender el derecho internacional. Pero en un momento en que se requiere un cese total de las hostilidades, se queda muy corto al pedir sólo pausas y corredores humanitarios prolongados. Mientras continúen la violencia y el asedio, esto no es suficiente. Los hospitales son bombardeados y la ONU advierte de que su suministro de combustible para la respuesta humanitaria se ha agotado, así que es una amarga decepción que los miembros del Consejo de Seguridad de la ONU no voten a favor de un alto el fuego en Gaza.

Oxfam Intermón està profundament preocupada per les vides d’unes 500.000 persones palestines, juntament amb més de 200 ostatges israelians i d’altres nacionalitats, actualment atrapats en un “setge dins d’un setge” al nord de Gaza.

La fam s’està utilitzant com a arma de guerra contra la població civil de Gaza, afirma l’ONG Oxfam Intermón, que renova la seva crida perquè es permeti l’entrada d’aliments, aigua, combustible i altres articles de primera necessitat.

Gaza fa front a una crisi sanitària sense precedents: corre el risc de patir un brot de malalties infeccioses potencialment mortals, com el còlera, ja que els serveis d'aigua i sanejament estan completament col·lapsats, afirma l'organització.

La UE podria estar incomplint les normes internacionals i comunitàries sobre l’ajuda al desenvolupament en utilitzar aquests fons per frenar la migració. Així ho revela el nou informe d'Oxfam Intermon, Del desenvolupament a la dissuasió, (resum executiu disponible en castellà) que posa de manifest com la UE utilitza el seu pressupost d'ajuda aldesenvolupament per externalitzar el control de la migració a països d'Àfrica. L'informe revela que 6 de les 16 activitatsidentificades per Oxfam relacionades amb qüestions migratòries al Níger, Líbia i Tunísia infringeixen potencialment les normes sobre ajuda al desenvolupament. Aquestes 6 activitats sumen un total de 667 milions d'euros, i els fons totals analitzats ascendeixen aproximadament a 1.000 milions d'euros.

Les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle augmentaran un 10,6 % de cara al 2030, malgrat la necessitat de reduir-les en un 45 % per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C. Oxfam Intermón afirma que els països del G20 són els responsables més grans d'aquestes xifres.

El personal d'Oxfam Intermón expert en proveïment d'aigua s'està veient obligat a perforar pous més profunds, cars i que requereixen més manteniment per a algunes de les comunitats més pobres del món; tanmateix, cada vegada és més comú trobar-hi només reserves d'aigua esgotades o molt minses o contaminades.

Oxfam Intermón, una organització compromesa amb la justícia social i la lluita contres les desigualtats en el món, ha aconseguit un impacte significatiu a través del treball integral de comerç just durant l'exercici 2022-2023. Les compres dels consumidors i consumidores a Oxfam Intermón ha ascendit a 11,5 milions d'euros, millorant les condicions de vida de 37.490 persones (29% d'elles dones) en diversos països d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Les xifres posicionen a Oxfam Intermón com a líder en vendes de les importadores de comerç just a Espanya, a través de la xarxa de botigues pròpies en diverses ciutats, botiga en línia i vendes en la gran distribució.

L'ONG Oxfam Intermón respon així a l'informe anual de la FAO sobre l'estat de la inseguretat alimentària i la nutrició al món, que assenyala que 783 milions de persones van enfrontar gana el 2022, i 600 milions persones estaran crònicament desnodrides el 2030.

Durant els dos últims anys, en plena escalada dels preus i dels tipus d'interès al món i mentre milers de milions de persones es veien obligades a retallar les seves despeses o passar fam, 722 de les grans empreses del món van obtenir conjuntament més d'1 bilió de dòlars anuals en beneficis extraordinaris.

Oxfam Intermón presenta un conjunt de més de 100 mesures fonamentals per a la propera legislatura amb l'objectiu d'avançar cap a un país just i sostenible. En un moment crucial per al futur de la societat espanyola i de la resta del món, marcat per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia de la COVID-19 i la crisi a Ucraïna, aquestes mesures es tornen urgents i necessàries.

Centenars de milers de famílies s’han refugiat en assentaments informals propers a les seves cases gairebé sense aigua,sanejament, refugi ni menjar. A més, es tem per la seguretat de moltes dones, nenes i nens, que han patit els efectes dels terratrèmols d’una manera desproporcionada. Oxfam Intermón va entrevistar una dona que havia donat a llum el seu nadó en una botiga i que, deu dies després del part, encara no havia rebut assistència mèdica.

La crisi alimentària que pateix l’est d’Àfrica està a punt d’arribar al seu punt més crític. Segons càlculs de l’ONG Oxfam Intermón és probable que, d’aquí al juliol, una persona mori cada 28 segons per fam a Etiòpia, Kènia, Somàlia i Sudan del Sud.

Les grans empreses espanyoles encara no demostren un compromís sòlid amb la responsabilitat fiscal que garanteixi que paguen els impostos que els correspon on els correspon, segons el darrer informe d'Oxfam Intermón on s'analitzen les mesures que les 24 empreses incloses a l'IBEX 35 a la darrera dècada han implementat en matèria fiscal.

L'Oxfam Intermón Trailwalker celebra la seva 12a edició a la província de Girona amb 240 equips i 1.700 participants recaptant 312.000 euros, per pal·liar les conseqüències de la crisi climàtica i garantir l'accés a aigua potable de poblacions vulnerables a Àfrica i Amèrica Llatina. A més, per segon any consecutiu, l'organització consolida la ruta de 10 quilòmetres, a més de les proves de 55 i 100 quilòmetres.

Un any més els equips participants gaudeixen d’un cap de setmana de caminada o cursa per la Via Verda, no sense esforç i constància fins a completar els 100 quilòmetres en un màxim de 32 hores o la ruta de 55 quilòmetres, en 16 hores.

En aquesta edició, hi participen 191 equips d'empresa, les corporacions dels quals faciliten que els seus treballadors i treballadores se sumin a aquest repte esportiu, ja que promou valors com la companyonia, la superació i la solidaritat durant tots els mesos previs de preparació de l'Oxfam Intermón Trailwalker.

Camina contra la crisi climàtica

A Espanya, el Trailwalker celebra aquest any la vintena edició (dotze anys a Girona). Des del 2011 ja hi han participat més de 30.000 persones i s'han recaptat més de 8 milions d'euros amb els quals s'ha facilitat l'accés a aigua potable a més d'un milió de persones. La recaptació aconseguida gràcies a l'Oxfam Intermón Trailwalker és fonamental per fer front a les emergències humanitàries causades pel canvi climàtic com inundacions o sequeres. Durant l'últim any -exercici 2021-2022-, l'organització ha donat suport a 15,6 milions de persones a més de 87 països juntament amb la col·laboració de 2.792 organitzacions sòcies.

El canvi climàtic està canviant la vida de milions de persones a causa de sequeres, inundacions, tornados i huracans. La manca d'accés a l'aigua potable fa que milions de persones visquin en la pobresa i que milers de dones i nenes hagin de caminar cada dia molts quilòmetres per anar a buscar aigua, de manera que no poden fer altres activitats com anar a escola o cultivar més aliments, cosa que perpetua la seva condició de pobresa.

Oxfam Intermón és una organització especialitzada en garantir l'accés a aigua segura i les condicions adequades d'higiene i sanejament i desenvolupa nous projectes que permetran a les persones més vulnerables adaptar-se als efectes del canvi climàtic i tenir una vida digna. L'accés a aigua potable per beure, cuinar i rentar-se és essencial per a la vida i per evitar que es propaguin malalties com el còlera i la diarrea. Sense aigua neta s'accentuen els nivells de desnutrició, que ja són greus als països on Oxfam Intermón treballa.

A més, aquest any, l'Oxfam Intermón Trailwalker també ha comptat amb l'impuls de l'alpinista Edurne Pasaban, que ha mostrat el treball de l'organització a Guatemala. També ha comptat amb el suport dels esportistes olímpics Ander Mirambell i Irina Rodriguez, així com de l'activista Francisco en la defensa pel medi ambient i la crisi climàtica, causes per a les quals els equips participants han recaptat fons.
La xef Ada Parellada, l'actor Carles Francino i l'artista i rapera Miss Raisa, col·laboradors habituals d'Oxfam Intermón faran el recorregut de 10 quilòmetres reforçant el compromís amb la feina i els valors de l'organització.

"El fet que la fam augmenti per cinquè any consecutiu en un món d'abundància és una taca per a la humanitat", diu Lourdes Benavides, responsable de seguretat alimentària d'Oxfam Intermón. “S'estan revertint dècades de progrés pelsconflictes, les crisis econòmiques i el canvi climàtic. Els traficants d'armes, els senyors de la guerra, els grans contaminadors i els monopolis alimentaris estan fent que el planeta sigui cada cop menys habitable, expulsant més persones de casa i terres i acabant amb els ingressos de milions de persones que penen per portar menjar a taula.

Un total de 33,5 milions de persones a Etiòpia, Kenya i Somàlia, és a dir, una de cada cinc persones, no té prou aigua per beure, segons
denuncia l'ONG Oxfam Intermón amb motiu del Dia Internacional de l'Aigua que se celebra aquest dimecres. Es preveu que les escasses
precipitacions continuïn per sisena temporada consecutiva a la regió de l'Àfrica Oriental fins al mes de maig, convertint l'actual sequera enla més llarga mai registrada.

Oxfam Intermón ha entrevistat a Alep 300 persones desplaçades que s’allotgen en refugis col·lectius a les portes del Ramadà. L’organització ha conclòs que moltes d’elles ho han perdut tot com a conseqüència del terratrèmol i delsefectes de dotze anys de conflicte.

La llista de paradisos fiscals, o jurisdiccions no cooperatives, que prepara el govern no inclou els territoris que causen les pèrdues fiscals
més grans a la resta de països, segons denuncia Oxfam Intermón, que també qüestiona la manca de claredat sobre els criteris per definir
com a tal a un territori. Per tot això, l'organització demana al Ministeri d'Hisenda que revisi la proposta i els criteris pels quals considera un
territori paradís fiscal.

Durant la jornada Pensar la Justícia Digital Global, organitzada per Oxfam Intermón i l'Ajuntament de Barcelona en el marc del projecte comú de Justícia Digital Global, setze persones expertes, activistes, investigadors i periodistes, debatran i intercanviaran les experiències sobre l'impacte dels fonamentalismes a les xarxes o l'assetjament a les organitzacions socials, sobre l'acumulació de poder al món digital i les propostes de les societats civils.

A través de l'humor, la paròdia i la improvisació teatral Oxfam Intermón denuncia que l'1% més ric acapara gairebé el doble de riquesa que el 99% restant. "Experiència Davos" parla dels orígens del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a la ciutat suïssa on es reuneix l'elit mundial des de fa 50 anys per avançar en compromisos i solucions polítiques als grans desafiaments. L'obra denuncia el creixement de la desigualtat i la pobresa.

L’1% més ric ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars), generada a escala global entre el desembre del 2019 i el desembre del 2021, gairebé el doble que el 99% restant de la humanitat, segons revela avui un nou informe d’Oxfam Intermón. Durant l’última dècada, l’1% més ric ha capturat al voltant del 50% de la nova riquesa.  

Ens ha deixat Lluís Magriñá, fundador i director durant 15 anys d'Intermón, abans que la nostra organització entrés a formar part de la confederació d'Oxfam. Ens deixa una persona generosa, de gran bondat, qualitat humana i amb un fort compromís amb la justícia social. Una persona tenaç, optimista, amb una gran capacitat d'escolta, creativitat i que ha estat vinculada a la nostra organització durant 50 anys.

Després de passar cinc anys al Txad durant els anys més durs del conflicte als 70, Magriñá va fundar Intermón liderant-lo fins al 1995, anys durant els quals l'organització va créixer, es va professionalitzar i va guanyar en capacitat d'impacte i de generar canvis tangibles a la vida de la gent.

Més endavant, des del 2000 i fins al 2007 va dirigir el Servei Jesuïta als Refugiats. Des del 2015 ha estat director de la Cova Sant Ignasi de Manresa i es va sumar també el 2015 com a membre del Patronat d'Oxfam Intermón.

Agraïm enormement a Lluís tota la seva feina i l'empremta profunda que deixa a l'organització. El nostre més sentit condol i una gran abraçada a tota la seva família.

La joventut ha estat la gran perjudicada de la dualitat crisi-recuperació de l'última dècada amb la Gran Recessió, la pandèmia de la COVID-19 i l'actual crisi de preus. Un mercat laboral disfuncional i un sistema de protecció social que ha oblidat les generacions més joves són dues de les principals causes per les quals, el 2021, una de cada tres persones amb edats compreses entre 16 i 29 anys estava en risc de pobresa i/o exclusió social.

Són dades que revela el darrer informe, La maledicció de l'eterna joventut, del Consell de la Joventut d'Espanya i Oxfam Intermón, i que analitza la situació socioeconòmica de les persones joves a Espanya l'any 2022.

“Ser jove avui significa afrontar una realitat de precarietat, inestabilitat i incertesa”, afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE. “Les persones joves, a les quals de vegades es culpabilitza de la seva situació de precarietat o la vulnerabilitat de les quals es normalitza, han crescut amb les pitjors perspectives econòmiques dels últims 60 anys”, continua González.

El creixement de la seva renda per càpita a mesura que fan anys, és cada vegada menor. Així, la generació Z, als 20 anys, viu un creixement econòmic un 40% inferior al que van gaudir les persones nascudes a la dècada dels 60 a la seva mateixa edat. Mentre que la generació Millenial, als 30 anys, ha viscut un creixement econòmic un 50% inferior al de la generació dels 60 a aquesta mateixa edat.

Tot i la recuperació general de l'ocupació durant el darrer any, el 2022 la taxa d'atur del grup amb edats compreses entre 20 i 24 anys duplica la mitjana nacional (24,10% vs. 12,48%), mentre que, per a aquells que tenen entre 16 i 19 anys, es multiplica fins a per quatre (48,67% vs. 12,48%). Espanya se situa en els primers llocs de les llistes d’atur juvenil de la Unió Europea. En matèria de salaris, des del 2008, l'augment de sou de la població general ha estat més del doble que el salari dels joves d’entre 24 i 35 anys i fins a 8 vegades més gran que el dels menors de 24 anys.

Això explica la pèrdua del seu poder adquisitiu i la bretxa intergeneracional, la qual s'amplia. El 2008 la diferència entre la renda mitjana total i la renda mitjana de les persones d'entre 16 i 29 anys era de només 400 euros, avui s'ha triplicat. En desfermar-se l'espiral de preus, les persones joves ja havien perdut el seu poder adquisitiu. La crisi de la inflació, per a la joventut, només agreuja la situació. L'IPC ha crescut un 35% respecte al 2006, mentre que el salari nominal dels i les joves d’entre 25 i 34 anys ha pujat tan sols un 25%, i el dels menors de 25 anys, un 15%. Per contra, el salari de les persones més grans de 35 anys s'ha mantingut proper (o fins i tot per sobre).

Com a conseqüència, aquesta generació s'enfronta al futur amb una riquesa acumulada molt inferior a la de les anteriors. El patrimoni net de les persones menors de 35 anys s'ha reduït en un 50% en 15 anys. De la mateixa manera, s'aprecia un retard important en l'edat a la qual els joves accedien a les experiències tradicionalment associades a l'edat adulta. Avui, els i les joves espanyols triguen tres anys més a emancipar-se que els seus veïns i veïnes de la Unió Europea (29,8 vs. 26,5).

“Veiem que són les i els joves els més afectats per les crisis, sense prou oportunitats per avançar i emprendre els projectes que corresponen a aquesta etapa vital: és la maledicció de l'eterna joventut ja que va més enllà dels 30 anys. Una societat que deixa enrere les persones joves és una societat insostenible”, afirma Julia García, coordinadora del projecte de drets de la joventut a Oxfam Intermón.

Amb un present truncat, les persones joves d'avui seran un feble suport per a la nostra societat en el futur. Ambdues organitzacions suggereixen la necessitat de polítiques públiques innovadores i ambicioses per a la joventut, que donin resposta a la seva situació de precarietat crònica, i que garanteixin el present i futur del país.

Els països rics i els donants multilaterals han mobilitzat fins al moment només el 7% dels 198.880 milions de dòlars que s’estima que necessitaran els països de l'Àfrica Occidental l'any 2030 per fer front a la crisi climàtica i prosseguir el seu propi desenvolupament mediambiental.

Més de 260 milions de persones addicionals podrien veure’s sumides en la pobresa extrema en el 2022 com a conseqüència de la COVID-19, de l’augment de les desigualtats a tot el planeta i de l’increment desorbitat dels preus dels aliments, tot això exacerbat per la guerra a Ucraïna, segons denuncia Oxfam Intermón en un informe publicat avui.  

En les grans empreses, l’impacte derivat de la crisi associada a la pandèmia ha recaigut sobre les espatlles dels treballadors i les treballadores en forma d’acomiadaments i ajusts salarials, amb una baixada del 25 % en els contractes temporals, mentre un 40 % de les empreses van augmentar l’import que van destinar a dividends. 

El nombre de morts per COVID-19 és, fins ara, quatrevegades més gran als països de baixos ingressos que als rics, segons un nou informe publicat avui per Oxfam en nom de l'Aliança People's Vaccine, just quan es compleixen dos anys des que l'Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia.

Ens preocupa molt l'impacte del conflicte a Ucraïna i demanem el cessament immediat de les hostilitats. La protecció de la vida és molt important. És vital que els civils a tot arreu estiguin protegits i ens solidaritzem amb totes les persones afectades per la violència, on sigui que es trobin.

Cal garantir la protecció dels civils: el respecte del dret internacional i els principis de la Carta de les Nacions Unides són vitals per preservar la pau. Demanem a tots els estats que respectin plenament el dret internacional, inclòs el dret internacional humanitari i de drets humans. És clau garantir que les persones que fugen del conflicte trobin un refugi segur.

A mesura que civils innocents creuen països veïns a la recerca de seguretat, fem una crida a tots els estats membres de la UE i altres països rics per garantir que totes les persones que busquen protecció tinguin accés a asil mitjançant un procediment just i efectiu. Totes aquelles persones que busquen seguretat tenen dret a creuar les fronteres, tal com ho permet el dret internacional; és de fonamental importància que les fronteres entre Ucraïna i els estats veïns romanguin obertes. Els estats membres de la UE han de permetre l'accés a l'assistència humanitària i ampliar i preparar els sistemes d'asil i la capacitat de recepció per respondre a un augment potencial de sol·licitants d'asil.

La UE ha de donar suport als estats membres més afectats, fins i tot ajudant a reforçar la capacitat d'acollida. Ha arribat el moment que la UE i els seus estats membres s'uneixin i comparteixin la seva responsabilitat col·lectiva envers les persones que busquen protecció, a través de mecanismes de solidaritat que inclouen la reubicació, visats humanitaris i suport financer.

Com a membres del Comitè d'emergències, fem una crida a totes les parts perquè promoguin la pau, i brindem el nostre suport per salvar vides a mesura que es desenvolupa aquesta greu crisi humanitària.

Avui, després de la reunió del Consell de Competitivitat, les i els ministres europeus han actualitzat la llista de paradisos fiscals de la UE, sense afegir cap país a la llista negra i afegint 10 territoris a la llista grisa.

Europa ha traït l’Àfrica en bloquejar les propostes que permetrien als fabricants d’aquest continent elaborar les seves pròpies vacunes contra la covid-19, alhora que acapara milions de dosis que caduquen a finals de mes, informa l’Aliança People’s Vaccine abans de la reunió que mantindran demà els líders africans i europeus en la Cimera UA-UE.

.

Els deu homes més rics del món han més que duplicat la seva fortuna, que ha passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions de dòlars al dia) durant els dos primers anys d’una pandèmia que ha empitjorat els ingressos del 99% de la humanitat i ha empès a la pobresa més de 160 milions de persones.

A Espanya, la majoria de la població jove té contractes precaris que l'aboquen a una vulnerabilitat i pobresa laboral elevada. Oxfam Intermón publica una nova anàlisi, Temps de precarietat, on assenyala l'acomiadament de persones amb contracte temporal com una forma de gestió habitual de la incertesa econòmica. 

Oxfam Intermón publica avui un nou estudi on destaca que la petjada de carboni de l'1% més ric del planeta serà 30 vegades superior a la compatible amb l'objectiu recollit a l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5°C el 2030. Aquesta dada es coneix mentre les i els delegats participants a la COP26 a Glasgow debaten com mantenir aquest objectiu viu.

Al final de la cimera del G20 celebrada a Roma, Itàlia, Oxfam Intermon critica la manca de mesures eficaces i enèrgiques per part dels líders mundials en un moment tan important pel que fa a la resposta global davant la pandèmia de COVID-19. 

"Malgrat el deliciós cafè de Roma, els líders del G20 sembla que han estat bevent descafeïnat, ja que els resultats col·lectius obtinguts són discrets, poc ambiciosos i sense plans d'acció concrets", va afirmar Franc Cortada, director d'Oxfam Intermon. "Se suposava que aquest G20 havia de ser un moment clau per formular globalment respostes efectives, innovadores i equitatives cap a un món post-COVID, però els líders mundials no s'han posat d'acord i han estat incapaços de posar en marxa les mesures necessàries per fer front a la crisi històrica que encara té lloc".

Tot i que el G20 té la intenció d'aconseguir que almenys el 40% de la població de tots els països es vacuni a finals del 2021 i el 70% a mitjans del 2022, no han adoptat mesures concretes que ens encaminin a la consecució d'aquest objectiu, com ara un pla per augmentar el subministrament de vacunes als països pobres i eliminar les limitacions de subministrament i finançament existents. Segons l'Organització Mundial de la Salut, 82 països corren el risc de no aconseguir aquest objectiu. És evident que no hi arribarem si perpetuem l'actual enfocament, guiat per un ànim de lucre, amb donacions de dosis insuficients, llicències voluntàries i el recolzament genèric per a la transferència de tecnologia que ha fracassat estrepitosament.
  
“Es tracta d'un fracàs del lideratge estrepitós i total. El G20 parla d'ajudar a assolir l'objectiu de vacunació del 70%, però una vegada més no elabora absolutament cap pla per aconseguir-ho. En aquesta etapa de la pandèmia, el fet que hagin demanat als ministres de salut que simplement "explorin" formes d'accelerar l'accés a les vacunes és un insult repulsiu per als milions de persones que han perdut éssers estimats a causa d'aquesta pandèmia catastròfica i els treballadors sanitaris en primera línia que intenten salvar vides sense protecció", va dir Cortada. "Les promeses insignificants i incomplertes de donacions de dosis no acabaran amb aquesta pandèmia, ni tampoc les esperances patètiques que les cobdicioses corporacions farmacèutiques s'ofereixin en algun moment de forma voluntària per fer el correcte. És escandalós que Alemanya i el Regne Unit hagin silenciat a la majoria dels membres del G20 que donen suport a la ruptura dels monopolis farmacèutics perquè la producció de vacunes es pugui redistribuir i ampliar a tot el món. Ja fa temps que els drets i les fórmules d'aquestes eines per salvar vides s'haurien d'haver compartit com béns públics globals." 

Com a majors economies i emissors del món, el G20 hauria d'haver proporcionat l'impuls que necessiten tan desesperadament les converses sobre el clima de la COP26. En canvi, van respondre amb vagues promeses i tòpics. 

"Confirmar l'objectiu d'1,5°C de l'Acord de París era un requisit mínim. Aquest requisit no té sentit sense una promesa de revisar els seus plans climàtics nacionals deslluïts per estar en línia amb aquest objectiu", va dir Cortada. "El planeta està en flames i s'acaba el temps. Ara és fonamental que la COP26 es posi d'acord per enviar tots els països a la taula de treball perquè ampliïn els seus plans climàtics immediatament, i no d'aquí a cinc anys", va dir Cortada. 

Les paraules poc entusiastes sobre el finançament de l'adaptació als països vulnerables, un cop més, no van estar avalades per terminis ni objectius. Sense aquests, les nacions més pobres continuaran sense tenir els recursos que necessiten per protegir vides, llars i empreses dels desastres climàtics. Va ser una oportunitat perduda per revitalitzar l'objectiu de finançament climàtic de 100 mil milions de dòlars que s'hauria d'haver assolit l'any passat. 

Un dels pocs aspectes positius és la promesa de deixar de finançar noves centrals elèctriques de carbó a l'estranger a finals d'aquest any. Amb tot, és decebedor que no hi hagi hagut un anunci similar sobre l'energia nacional del carbó i sobre l'eliminació progressiva d'altres combustibles fòssils, amb les nacions riques al lideratge. Això significa que les centrals elèctriques de carbó, destructives del clima, es podran construir durant deu anys més, cosa que és incompatible amb l'objectiu de limitar l'escalfament a 1,5°C.

Els líders del G20 també han tingut l'oportunitat de promoure una recuperació econòmica més equitativa i hi havia l'esperança que els líders prenguessin mesures dràstiques i audaces per alleujar el deute. L'augment del deute als països pobres suposa una amenaça considerable per a la lluita contra el COVID-19, ja que representa un clar cost d'oportunitat per als recursos que haurien de destinar-se a la salut pública i a la recuperació econòmica. Això no obstant, aquestes esperances han estat frustrades.

"No hi ha cap raó creïble perquè els països rics i les empreses continuïn extraient recursos dels països i les persones més pobres del món durant una catàstrofe global sense precedents", va dir Cortada. "Els enfocaments ad hoc amb forts biaixos a favor dels prestataris s'han de deixar al passat. Contràriament, el que cal és establir un marc internacional i autònom per supervisar les aturades temporals i gestionar la reestructuració del deute, garantint així que els països pobres no utilitzin els seus recursos limitats per pagar deutes en lloc d'ajudar els seus ciutadans a fer front a la pandèmia.”

Oxfam Intermon valora positivament l'assignació general de DEG que el G20 va acordar a principis d'any per fer front a les enormes necessitats de liquiditat associades a la pandèmia i la recuperació posterior a la crisi i és bo veure que el G20 té l'ambició de canalitzar 100 mil milions de dòlars en DEG a més economies més vulnerables; això hauria de ser un mínim indispensable, vist l'abisme massiu entre el que van rebre els països rics i els països de renda baixa. Ara cal posar això en pràctica a través dels compromisos de països individuals, compromisos que encara no existeixen i, el que és més important, aquest finançament s'ha de lliurar en condicions vàlides per als països i les seves persones.
 
"Tenint en compte que els països rics van rebre 400 mil milions de dòlars en DEG aquest any, hem de veure'ls ara assumint compromisos individuals per complir, si no superar, el compromís de 100 mil milions de dòlars en la canalització de DEG. Avui, els compromisos només sumen 45 mil milions de dòlars, menys de la meitat de la pretensió global", va dir Cortada. “A més, la forma en què es fa la canalització és fonamental. No volem veure un finançament que bloquegi els països amb pagaments elevats de deute o en condicions de risc que podrien empitjorar-ne les desigualtats. A més, la canalització de DEG no pot substituir en absolut els compromisos existents d'ajuda i finançament climàtic”, va dir Cortada. 

Els líders del G20 també han recolzat l'acord fiscal global de l'OCDE/G20 que, segons Oxfam Intermon, està lluny de ser històric, mostra un nivell massa moderat d'ambició i és poc just. Tot i que l'acord demostra que podria haver estat possible i realista gravar les grans corporacions pels seus beneficis globals, la redistribució de beneficis prevista és extremadament limitada i menys de 100 megacorporacions estaran en l'àmbit d'aplicació. Podria generar només 10 milions d'euros de mitjana en ingressos addicionals per a 52 dels països més pobres i inclou la condicionalitat d'eliminar tots els impostos sobre els serveis digitals existents. El tipus impositiu mínim establert en el 15% amb generoses retribucions és una broma: en lloc de frenar la perjudicial competència fiscal, normalitza les jurisdiccions amb impostos baixos i els riscs de transformar la carrera actual a la baixa en una carrera cap al nou mínim. 

"A la cimera del G20 celebrada a Roma, els líders del G20 podrien haver pres mesures urgents per augmentar dràsticament la fabricació i l'accés a les vacunes COVID-19 a tot el món, promoure una recuperació econòmica justa, reduir les perilloses emissions de gasos d'efecte hivernacle i ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic que ja està succeint", va dir Cortada. "La conclusió és que aquesta cimera no ha aconseguit fer gaire per les persones, el planeta o la prosperitat".

Oxfam Intermón recorda i agraeix les herències i els llegats rebuts de persones que fan perdurar la seva solidaritat a través del seu testament. En l’últim exercici, de març de 2020 a abril de 2021, Oxfam Intermón ha ingressat 1.450.046 euros d’un total de 47 herències.

Amb motiu de la cimera del G20 que se celebrarà a Roma, Itàlia, Oxfam fa una crida als líders del G20 perquè prenguin mesures urgents per augmentar dràsticament la fabricació i l'accés a les vacunes COVID-19 a tot el món, promoure una recuperació econòmica justa, lluitar contra la fam i reduir les perilloses emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com per ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic que ja s'està produint.

L’Oxfam Intermón Trailwalker ha tancat avui la seva 280 equips i una mica més de 1.100 participants. Però, sobretot, ha tornat a posar de relleu la seva força solidària al recaptar prop de 380.000 euros, amb l'objectiu que 50.000 persones tinguin accés a aigua potable en projectes que té l'organització a l'Àfrica i Amèrica Llatina.

La Comissió Europea va presentar fa un any, el 23 de setembre de 2020, la seva proposta de Pacte Europeu sobre Migració i Asil de la UE amb l’objectiu de desenvolupar una política comuna en matèria migratòria. Malgrat que aquesta iniciativa es va anunciar com “un nou començament en matèria de migració”, les organitzacions socials denuncien que és una proposta que reforça l’enfocament de securitització de les fronteres, la criminalització de la migració, i que obvia els tractats internacionals ratificats pels Estats i les seves obligacions de respectar, protegir i garantir els drets humans.  
 
Amb l’objectiu de revertir l’orientació de les mesures recollides en la proposta del Pacte, diverses organitzacions de la societat civil (Alianza por la Solidaridad, Amnistia Internacional, Andalucía Acoge, CEAR, Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo, Entreculturas, Metges del Món, Oxfam Intermón, Red Acoge, Save the Children i Stop Mare Mortum) han fet una anàlisi exhaustiva sobre l’impacte que tindria la seva aprovació i han elaborat un conjunt de propostes basades en els estàndards internacionals de drets humans que busquen avançar en la protecció de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades. 
 
Així, posen de manifest que el principal objectiu del Pacte és augmentar el nombre de persones retornades o expulsades d’Europa i que el mecanisme sobre el qual pivoten tots els procediments establerts al Pacte és el retorn. S’aposta per agilitzar els procediments a la frontera reduint les seves garanties; per l’externalització de la gestió de la migració a països que violen els drets humans; i per seleccionar, mitjançant fórmules estadístiques, les nacionalitats susceptibles d’accedir als procediments d’asil sense valorar de manera individual les sol·licituds, contravenint tots els tractats internacionals en la matèria. Determina, a més, la relació amb països tercers en funció del control que efectuïn dels fluxos migratoris, reforçant les expulsions i readmissions a canvi de la concessió de visats, fons de cooperació al desenvolupament o inversions. 
 
Com s’assenyala en aquest informe d’avaluació, resulta especialment greu l’ús de ficcions jurídiques com el concepte de “preentrada”, que considera les zones frontereres com uns llimbs mentre es fa el cribratge de les persones migrants i sol·licitants d’asil per no reconèixer el seu ingrés en territori europeu. Aquest mecanisme habilita la creació dels centres de detenció per al registre de persones que comencen a proliferar a la frontera sud, i que han estat denunciats per les seves condicions insalubres i per les reiterades violacions de drets humans. 
 
Espanya davant del Pacte Europeu  
 
Els macrocentres de contenció de les persones migrants i sol·licitants d’asil que arriben a les Canàries, denunciats per la manca d’instal·lacions adequades, pel seu amuntegament i per la inexistència de protocols d’identificació àgils i eficaços per a la derivació de persones vulnerables; les devolucions contra la seva voluntat de nens, nenes i joves sense acompanyament adult des de Ceuta al Marroc; i la manca de compromís per portar a terme la reforma del Reglament d’Estrangeria, posen de manifest l’aposta del Govern espanyol per aquest “nou” enfocament de la política migratòria europea, tot i que no s’ha aprovat formalment.  
 
Per aquests motius, les organitzacions que han elaborat aquest informe reclamen mecanismes efectius de transparència i rendició de comptes, l’habilitació de vies regulars i segures, canals i visats humanitaris especialment en contextos de crisi, quotes de repartiment d’acollida obligatòries per a tots els països, l’adopció de la detenció com a últim recurs, així com la desvinculació de les ajudes per al desenvolupament de qualsevol objectiu de control migratori o securitització de les fronteres. En definitiva, polítiques humanitàries, amb enfocament de drets i interseccionals, sota les quals el superior interès de la infància i els drets i dignitat de les persones migrants i refugiades siguin respectats.

Avui, dimarts 5 d’octubre, els ministres d’Economia i Finances europeus s’han reunit per aprovar una actualització de la llista europea de paradisos fiscals de la UE. Això es produeix enmig de l’escàndol dels papers de Pandora i quan falten pocs dies perquè es tanqui la fase final de les negociacions sobre la reforma fiscal global en el marc del G‑20 i l’OCDE.                                                                                                                

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) ha publicat avui un nou informe en què es revelen els noms de persones riques i d’empreses multinacionals que fan servir paradisos fiscals per evitar pagar els impostos que els corresponen. Susana Ruiz, experta en política fiscal d’Oxfam Internacional, ha declarat:

“Es tracta d'una altra impactant filtració que mostra la immensa quantitat de diners que es mou en aquest forat negre que són els paradisos fiscals al voltant de el món i que ha de ser el punt d'inflexió per impulsar una acció immediata, com es porta prometent des de fa molt de temps”.

“Cal felicitar als que estan darrere de la filtració i els periodistes que han tret a la llum aquest sistema paral·lel secret del capital, obert només a aquells que tenen grans quantitats de diners i la cobdícia d’acaparar-los tots sense pagar-ne impostos, i a aquells que els ho faciliten”.

“Aquí és on són els hospitals que ens falten. Aquí és on són les nòmines de tots els professors, bombers i funcionaris de més que necessitem. Cada cop que un polític o un líder empresarial dona les culpes a la “manca de diners” per pagar els danys climàtics i la innovació, per més i millors llocs de treball, per una recuperació post-COVID justa, per més ajuda a l’estranger, ja saben on buscar”.

“Els paradisos fiscals costen als governs de tot el món 427.000 milions de dòlars cada any. Això és l’equivalent al salari anual d’una infermera cada segon de cada hora, cada dia. Els contribuents ordinaris n’han de pagar els plats trencats. Els països en desenvolupament són els més afectats, proporcionalment. Les empreses i les persones més riques que fan servir els paradisos fiscals superen les que no ho fan. Els paradisos fiscals també ajuden que floreixin la delinqüència i la corrupció”.

“Les promeses dels governs de posar fi als paradisos fiscals encara són molt lluny de complir-se. No podem permetre que els paradisos fiscals continuïn ampliant la desigualtat global fins a un punt crític mentre el món experimenta l’augment de la pobresa extrema més gran en dècades”.

140 països participen actualment en les negociacions fiscals internacionals sota el paraigua de l’OCDE-G20. Aquestes converses fa deu anys que duren, però el màxim que han aconseguit és proposar un tipus mínim del 15% en l’impost de societats, proper als tipus nominals que ja ofereixen Irlanda, Suïssa i Singapur. Oxfam Intermón demana als governs que posin fi als paradisos fiscals:

L'ONG Oxfam Intermón assenyala que l'aprovació de l'IMV fa ara un any va ser un gran avanç per al sistema de benestar del nostre país, però considera que, amb millor disseny i major inversió, l’IMV podria cobrir a tota la població que actualment viu en situació de pobresa severa, és a dir, uns cinc milions de persones.

La destrucció d'ocupació a Espanya durant la pandèmia s'ha acarnissat amb els col·lectius més vulnerables i amb menys ingressos, segons denuncia Oxfam Intermón amb motiu del Dia Internacional de les persones treballadores que se celebra aquest dissabte. Aquests col·lectius són les persones joves i migrants, les dones i els que tenen els salaris més baixos.

El col·lectiu de les treballadores de la llar i les cures és un dels més castigats per la precarietat i la pobresa en el mercat laboral del nostre país. Segons estimacions d'Oxfam Intermón, de les més de 550.000 dones que treballen en l'ocupació de la llar, el 32,5% viu sota el llindar de la pobresa davant el 12% del conjunt de persones assalariades. D'elles, 1 de cada 6 està en situació de pobresa severa, és a dir, viu amb menys de l'equivalent a 16 euros a el dia, segons dades corresponents a 2019.

790.000 persones haurien caigut en la pobresa severa a Espanya a causa de la COVID-19, segons l'informe anual de desigualtat que publica l'ONG Oxfam Intermón amb motiu del Fòrum de Davos. El total de persones en aquesta situació, que són les que viuen amb menys de l'equivalent a 16 euros a el dia, podria arribar a la xifra de 5,1 milions de persones, fet que suposa un augment des del 9,2% registrat abans de la pandèmia fins al 10,86%.

L'ONG Oxfam Intermón ha analitzat les polítiques utilitzades durant la pandèmia pels governs de 126 països d'ingressos baixos i mitjans per ajudar a la població, ja sigui a través de prestacions per discapacitat, atur, menors a càrrec o pensions de jubilació. L'informe "Refugio en la tormenta", realitzat en col·laboració amb Development Pathways, conclou que cap de les transferències públiques ha estat prou elevada com per satisfer les necessitats bàsiques.

Segons un nou estudi que Oxfam Intermón presenta avui, la reducció de les emissions a la Unió Europea des de 1990 es deu a ciutadans i ciutadanes europeus d'ingressos mitjans i baixos, mentre que les de el 10% més ric no han fet sinó augmentar.

Després d'una dècada perduda, els pressupostos generals de l'estat (PGE) preveuen per 2021 un augment de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD): 513 milions més que, d'arribar a executar-se en la seva totalitat, suposarien un increment del 20% sobre el pressupost anterior.

En aquestes festes de Nadal atípiques, Oxfam Intermón convida al consum responsable i a gaudir de la llar amb una àmplia oferta de productes de comerç just pensats per a aquestes dates. Als clàssics pijames, cistelles nadalenques, torrons o mitjons de cotó orgànic i socialment responsables se sumen aquesta temporada mascaretes homologades i ecològiques, entre molts altres productes.

Després del pas de l'huracà Eta, milions de persones a Nicaragua, Hondures, Guatemala i El Salvador enfronten una nova situació d'emergència amb l'arribada de l'huracà Iota. Iota ha tocat terra aquesta matinada a Puerto Cabezas, Nicaragua, la mateixa zona en què l'huracà Eta va impactar fa uns dies.

Oxfam Intermón, juntament amb organitzacions locals amb les que treballa, ha començat a donar resposta humanitària a les persones més afectades per les inundacions i els forts vents produïts per l'huracà Eta a Nicaragua, Hondures i Guatemala.

20 de les 35 empreses més importants de la borsa espanyola van repartir més de 9.500 milions d'euros en dividends als seus accionistes malgrat la davallada en els seus beneficis i del risc de descapitalitzar les seves corporacions. Gairebé totes elles, a més, tenen presència en paradisos fiscals. Vuit empreses van optar en canvi per la cautela i van posposar el repartiment de guanys.

"Algunes de les mesures fiscals de el projecte", diu Lara Contreras, responsable d'incidència d'Oxfam Intermón, "suposen una major progressivitat de el sistema fiscal i la recerca de noves fonts d'ingressos en un moment en què aquests són tan necessaris". Contreras destaca la pujada a les rendes de capital superiors a 200.000 euros i a les de treball per sobre dels 300.000. "No obstant això, les rendes de capital encara estan infragravadas", apunta.

Els països més rics acumulen un deute de 5 bilions d'euros amb els més pobres com a conseqüència de l'incompliment del compromís de destinació el 0,7% de la Renda Nacional Bruta a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), subscrit fa 50 anys. Aquest deute amb el món en desenvolupament és nou vegades més gran que tot el deute que l'Àfrica Subsahariana té en l'actualitat amb governs, organismes internacionals i el sector privat.

Les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia podrien incrementar en més d'1,1 milions les persones en situació de pobresa a Espanya si no s'adopten més mesures, segons nous càlculs d'Oxfam Intermón. Amb aquest augment, el nombre total arribaria a assolir els 10,9 milions de persones, passant del 20,7% de la població abans de la COVID-19 al 23,07% després dels efectes del coronavirus. A nivell internacional l'organització destaca que, per primera vegada en 20 anys, creixerà la pobresa extrema.

Oxfam Intermón proposa en un nou informe mesures fiscals urgents, que es vegin reflectides en els pressupostos de 2021, i d'altres a mig termini, per sostenir els serveis públics i pal·liar l'impacte socioeconòmic de la pandèmia a Espanya. Les mesures van encaminades a gravar la riquesa, el capital i les grans empreses.

Declaracions de Marissa Ryan, directora de la oficina de Oxfam Intermón en la UE:

L'1% més ric de la població mundial ha estat responsable de més del doble de la contaminació per carboni que la meitat més pobra de la humanitat, conformada per 3.100 milions de persones, durant el quart de segle en què les emissions han arribat a nivells sense precedents.

Oxfam Intermón i el Consell Grec per als Refugiats (el seu soci local a Lesbos), demanen una investigació sobre el paper de la UE en la protecció de les persones refugiades i la consegüent tragèdia humanitària que es desenvolupa des de fa anys a l'illa.

Els 21 milmilionaris de l'Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord, tots ells homes, van veure augmentar la seva riquesa en gairebé 10 mil milions de dòlars des del començament de la crisi de la COVID-19, gairebé el doble de la quantitat estimada necessària per reconstruir la capital destrossada del Líban; mentre que 45 milions més de persones a la regió es podrien veure empeses a la pobresa com a resultat de la pandèmia, segons assenyala un nou informe d'Oxfam Intermón publicat avui.

Oxfam Intermón està treballant amb els seus socis locals per respondre a l'emergència provocada per l'explosió de Beirut i ajudar als que han perdut les seves llars i els seus mitjans de vida.

Milers de persones al Iemen podrien estar morint per casos no detectats de còlera, ja que la COVID-19 ha posat en situació límit les instal·lacions de salut del país i les persones no estan acudint als centres de tractament per por del virus, ha advertit Oxfam Intermón avui.

L’Amèrica Llatina, la regió més desigual del món, s'ha convertit en el nou epicentre de la pandèmia. A la greu situació sanitària, se suma una crisi alimentària i econòmica que amenaça de tirar per la borda els progressos socials dels últims anys. Els esforços dels governs per combatre el coronavirus i salvar vides s'estan veient frustrats per la desigualtat, profundament arrelada.

Aquesta situació està provocant que el virus aprofundeixi encara més en l'enorme bretxa entre els més rics i la resta de la població, segons es desprèn de l'informe "Qui paga el compte?", publicat avui per Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya).

El col·lectiu de persones migrants és un dels més castigats pels efectes de la crisi de la Covid-19, segons les recents estimacions d'Oxfam Intermón, que demana una regularització extraordinària de les persones en situació irregular, així com garanties d'accés a treball digne i a l'ingrés mínim vital per a les persones migrants.  

En el seu nou informe publicat avui, El virus del hambre, Oxfam Intermón alerta que, a finals d'any, la fam provocada per la COVID-19 podria causar la mort de fins a 12.000 persones al dia, més que la mateixa malaltia. La taxa de mortalitat diària per COVID-19 a nivell mundial va arribar al seu cim a l'abril de 2020, amb una mica més de 10.000 morts diàries.

La temporalitat i la parcialitat del mercat laboral espanyol determinen que Espanya sigui un país altament desigual. Segons l'últim informe de l'ONG Oxfam Intermón, Essencials, la precarietat afecta amb especial força els qui durant la pandèmia s'han revelat com a imprescindibles per cuidar i salvar les nostres vides. L'organització proposa una bateria de mesures perquè les i els treballadors estiguin al centre de la reconstrucció.

La crisi socioeconòmica causada per la pandèmia deixa a Espanya una empremta desigual i injusta que, a llarg termini, pot ser més greu que la pandèmia en si mateixa, segons es dedueix de l'últim informe de l'ONG Oxfam Intermón, "Una reconstrucció justa i necessària és possible ". 

L'ONG Oxfam Intermón, en el seu compromís per reduir la desigualtat i la pobresa, ha ampliat la seva activitat a Espanya amb un programa d'emergència per mitigar les conseqüències socioeconòmiques de la Covid19 entre famílies i col·lectius en situació de vulnerabilitat. L'organització, que treballa des de 2016 en coordinació amb associacions i xarxes d'àmbit nacional, ha fet un pas més per fer front a la situació de necessitat provocada per la pandèmia.

"Durant anys les grans plataformes digitals i globalitzades han aconseguit pràcticament no pagar res gràcies a les escletxes d'un sistema fiscal internacional obsolet i desfasat", explica Íñigo Macías, coordinador d'investigacions i expert en fiscalitat d'Oxfam Intermón. "Operar aquí, però declarant els beneficis en territoris de baixa o nul·la tributació, és un joc d'enginyeria fiscal que s'havia convertit pràcticament en norma al sector".

La confederació internacional Oxfam està impulsant canvis profunds per assegurar que les persones més vulnerables amb què treballa tenen una vida millor.

Oxfam Intermón considera que la posada en marxa d'un Ingrés Mínim Vital per a les famílies en situació de més vulnerabilitat és un avanç transcendental en la lluita contra la desigualtat a Espanya. Fins ara és l'únic país de la Unió Europea que no té una renda estatal per a llars empobrides com la que l'actual Govern s'ha compromès a posar en marxa.

En el seu nou informe El conflicte en temps del coronavirus, Oxfam Intermón recopila actes d'agressió i de combat per part de diversos actors en països assolats pels conflictes des que va començar la pandèmia. L'organització denuncia que les armes continuen arribant a les zones de conflicte, fet que es suma a anys de poca inversió en esforços per consolidar la pau.

L'organització humanitària i de desenvolupament Oxfam Intermón té des d'avui nou Director General. Es tracta de Franc Cortada, un enginyer de camins amb més de 20 anys de trajectòria en el món de la cooperació i les emergències.

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia del coronavirus podrien arrossegar a 500 milions de persones més a la pobresa si no es prenen mesures urgents per rescatar els països en desenvolupament, alerta Oxfam Intermón.

El pla, que compta amb cinc mesures, ajudaria els països pobres a evitar la propagació de la malaltia i a reforçar la capacitat dels seus sistemes de salut per tractar les persones afectades.